diumenge, 14 de novembre del 2010

Amics d’Els Clàssics






Em trobe per vora riu un dels meus alcaldes −ací, a la Ribera Baixa del Xúquer, encara podem qualificar la majoria d’alcaldes de nostres− amb una samarreta que portava una inscripció amb tipografia molt moderna que deia Curial i Güelfa. D’on has tret això?, li pregunte. I em conta que la Fundació Lluís Carulla ha inventat l’associació Amics d’Els Clàssics, que vol encomanar la passió pels autors i les obres més importants de la nostra literatura i que es presenta a ca Fuster, a Sueca, en un acte en què es llegiran fragments de clàssics medievals. I la sorpresa és que els lectors són els alcaldes Joan Baldoví, de Sueca; Albert Girona, d’Almussafes; Joan Baptista Ferrando, d’Albalat; i Manolo Anaya, de Riola. Em conta que es tracta d’una iniciativa de l’Editorial Barcino, segell de la Fundació Lluís Carulla, que vol difondre els clàssics medievals, promoure’n la lectura i acostar-los als joves. No puc estar-me de pensar que, per sort, encara queden alcaldes que recolzen iniciatives que no donen vots i que són fonamentals per a l’educació dels nostres joves. Encara que puga pecar d’ingenu, actes com el que em descriu el meu alcalde em reconcilia amb la gent que es dedica a la política, la major part dels quals són honrats i que estan en el seu lloc per servir la seua gent i el seu país. Potser actes com aquests ens ajuden a oblidar-nos de la imatge que, malauradament, ens donen els mitjans de comunicació dels nostres polítics que sempre ixen fotografiats com a protagonistes d’una corrupció que ja forma part del nostre paisatge i de la nostra història més immediata. Evidentment em vaig apuntar a escoltar la lectura per poder sentir dels polítics una altra cosa que no foren les mentides a què ens tenen acostumats els que més manen a casa nostra. Potser tinga sort i puga escoltar les velles paraules de Joanot Martorell: “A qui diu falsies s’esdevé que no el creu hom de les veritats, e grans veritats s’ajusten ab poca falsia; així si desitja que hom lo crega, prenga en cascun tostemps veritat, e així acostumant sa llengua que no sàpia mentir”.

Levante 8 de novembre de 2010