tag:blogger.com,1999:blog-50481434184721289982024-02-19T08:28:00.854-08:00Columna de paperEl bloc de Voro VendrellFortalenyhttp://www.blogger.com/profile/12771964903979243977noreply@blogger.comBlogger373125tag:blogger.com,1999:blog-5048143418472128998.post-10595332196395231392019-02-11T08:33:00.003-08:002019-02-11T08:33:58.054-08:00Clubs de lectura <br />
<br />
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: Times; font-size: 24px; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: center;">
<span style="font-kerning: none;"><b> </b></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<b><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjsA2P_3UdH_LsESTFJ2Vf1GfFlknRbTxVIHhvO4htrkfJtVbyqCX86lbqHLcENKBKf_ZXiKtDzcGzsXY2ACZ_J1c6cmyGKtw40TmDb-DTT5js2G3RtJN1E0lkm-FlWMZ2bRdCRgR8POBI/s1600/f-vera_2012_009-0106.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="681" data-original-width="1024" height="265" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjsA2P_3UdH_LsESTFJ2Vf1GfFlknRbTxVIHhvO4htrkfJtVbyqCX86lbqHLcENKBKf_ZXiKtDzcGzsXY2ACZ_J1c6cmyGKtw40TmDb-DTT5js2G3RtJN1E0lkm-FlWMZ2bRdCRgR8POBI/s400/f-vera_2012_009-0106.jpg" width="400" /></a></b></div>
<br />
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(34, 34, 34); -webkit-text-stroke-width: initial; background-color: white; color: #222222; font-family: Verdana; font-size: 16px; font-stretch: normal; line-height: normal; min-height: 19px; text-align: justify;">
<span style="font-kerning: none;"></span><br /></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: Times; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify;">
<span style="-webkit-font-kerning: none;"><span style="font-size: large;">Sempre m’he trobat molt a gust en els clubs de lectura que m’han convidat, perquè és un plaer reunir-te amb unes persones que t’han llegit i volen conversar sobre una obra a la qual tu li has dedicat moltes hores de la teua vida i, en molts aspectes, forma part de tu. I es tracta d’això, de parlar-ne del procés de creació, de quina part de realitat i de ficció hi ha en el teu llibre i de totes les coses que en volen saber −que en són moltes− els teus lectors. Prop de casa meua hi ha tres grups de lectura que funcionen molt bé i estan conduïts per tres persones que s’estimen els llibres i volen compartir la seua passió fomentant, com poden i saben, la lectura. Parle de <b>Jeremies Barberà</b> a Albalat, d’<b>Eduard J. Gay</b> a Polinyà i de <b>Josep Santandreu</b> a Sueca. Les seues sessions són molt interessants i amenes perquè, sempre que poden, fan participar els autors dels llibres en les seues tertúlies i debats. I no ho tenen difícil perquè, a la Ribera, pegues una puntada a una pedra i et trobes amb un escriptor camuflat, o amb pilotes −aquest de les pilotes deu ser el meu amic <b>Manuel Joan Arinyó</b>−, que de tot n’hi ha. No vull dir més noms, perquè, com són amics, no me’n vull deixar cap de la llarga llista. Per cert, enguany celebrarem, el 16 de febrer a Albalat, crec que la XVI Trobada d’escriptors i escriptores de la Ribera i ens reunirem uns quants amics i amigues que fan fotografies o escultures, canten, pinten, escriuen, editen... perquè no tenim cap tipus de mania i està obert a totes les activitats artístico-culturals i afins. En definitiva, hi serem el bo i millor de cada casa. </span></span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: Times; font-stretch: normal; line-height: normal; min-height: 14px; text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><span style="font-kerning: none;"></span><br /></span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: Times; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify;">
<span style="font-kerning: none;"><span style="font-size: large;">Abans de la trobada passe pel club de lectura d’Albalat on hi ha una sessió de la novel·la <i>Aldebaran</i> de <b>Josep Franco </b>(Bromera),<b> </b>que és la que més m’agrada de totes les que ha escrit que en són un bon grapat. Josep Franco és un dels més veterans i més productius escriptors de la Ribera que a <i>Aldebaran </i>conta una història situada en un temps de canvis, finals del segle XIX i principis del segle XX, quan el moviment anarquista començava a consolidar-se arreu del món i molts intel·lectuals artistes i persones respectables abraçaven l’acràcia i es posaven a l’avantguarda de la Revolució buscant la llibertat. Aquella “estrella vermella, poderosa i grandíssima, molt més gran que el nostre sol, que els astrònoms antics anomenaven Aldebaran. I lluitar per la llibertat és com pretendre arribar algun dia a Aldebaran: sabem que no hi arribarem mai, que mai no farem realitat el nostre somni, però que mentre lluitem per tenir Aldebaran a l’abast de la mà, en som els amos i ningú no ens pot furtar aquest somni. La llibertat és també l’estrella vermella: mentre lluitem per ella, és ja nostra.”</span></span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: Times; font-size: 12px; font-stretch: normal; line-height: normal; min-height: 14px; text-align: justify;">
<span style="font-kerning: none;"></span><br /></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: "Times New Roman"; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify;">
Levante,11 de febrer de 2019</div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: "Times New Roman"; font-size: 10px; font-stretch: normal; line-height: normal; min-height: 11px; text-align: justify;">
<span style="font-kerning: none;"></span><br /></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: "Times New Roman"; font-size: 10px; font-stretch: normal; line-height: normal; min-height: 11px; text-align: justify;">
<span style="font-kerning: none;"></span><br /></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: "Times New Roman"; font-size: 10px; font-stretch: normal; line-height: normal; min-height: 11px; text-align: justify;">
<span style="font-kerning: none;"></span><br /></div>
<br />
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: Times; font-size: 12px; font-stretch: normal; line-height: normal; min-height: 14px; text-align: justify;">
<span style="font-kerning: none;"></span><br /></div>
Fortalenyhttp://www.blogger.com/profile/12771964903979243977noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-5048143418472128998.post-60625862241276840112019-02-04T11:39:00.003-08:002019-02-04T11:39:54.111-08:00De bales i de presos <br />
<br />
<br />
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: Times; font-size: 24px; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: center;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEizlFK9k1zqD0VsVXLRs6HHYQPrvP8LbONi3_7Smr_QaS2lCrEQQqpx_gVb75JGG0SclwwItFo2QNdBJdZcXg6tI7MMz059Wf3x52pXtlmyBUvUyBIKRgkBK4DPXwftj9AjK2HVVc2_rlo/s1600/f-vera_iphone_2015-325.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1024" data-original-width="1024" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEizlFK9k1zqD0VsVXLRs6HHYQPrvP8LbONi3_7Smr_QaS2lCrEQQqpx_gVb75JGG0SclwwItFo2QNdBJdZcXg6tI7MMz059Wf3x52pXtlmyBUvUyBIKRgkBK4DPXwftj9AjK2HVVc2_rlo/s400/f-vera_iphone_2015-325.jpg" width="400" /></a></div>
<span style="font-kerning: none;"><b> </b></span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(34, 34, 34); -webkit-text-stroke-width: initial; background-color: white; color: #222222; font-family: Verdana; font-size: 16px; font-stretch: normal; line-height: normal; min-height: 19px; text-align: justify;">
<span style="font-kerning: none;"></span><br /></div>
<div style="font-family: times; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify;">
<span style="font-kerning: none; font-size: large;">Ara resulta que, en aquesta pell de brau, la gran defensa de la “democràcia” consisteix a negar el dret a decidir als catalans, a blindar les coses “intocables” i a exigir que es vote a la Venezuela de <b>Maduro, </b>oblidant-se de tots els altres països “amics”, o “no tan amics”, que no són democràtics i a alguns dels quals proveïm de joguets que maten. No cal dir noms.<b> </b>Sí que està per terra la política quan s’imposa el relat dels tres bessons encarregats de custodiar les essències de la pàtria. Em fa riure que tots els que em parlen a favor de no tocar ni una coma de la sagrada Constitució són −o han sigut− els més feixistes de la terreta. Els més majors dels nous demòcrates que conec sempre m’han dit que no la van votar. I, així, els franquistes, o exfranquistes, són els grans defensors d’una democràcia que no volen “extrema” com la dreta que representen. Una dreta dirigida, diuen, pel senyor <b>José Maria Aznar,</b> el de l’extrema credibilitat −que no ha dit, ni diu, mai mentides.</span></div>
<div style="font-family: times; font-stretch: normal; line-height: normal; min-height: 14px; text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><span style="font-kerning: none;"></span><br /></span></div>
<div style="font-family: times; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify;">
<span style="font-kerning: none; font-size: large;">Els del “socialisme és llibertat” segueixen el camí que els tres bessons carpetovetònics marquen sense qüestionar-lo, només suavitzant-lo amb un poquet de vaselina. I se’n va a Santo Domingo a clausurar un congrés de la internacional socialista a dir: “Som socialistes perquè defensem la llibertat. Qui respon amb bales i presos a les ànsies de llibertat i democràcia no és un socialista, és un tirà” −frase en què cal estar d’acord sense pensar-s’ho, però aplicada a tots els llocs, fins i tot a Catalunya. Però no sabem (perquè no ha transcendit) si la prestigiosa Internacional ha dit alguna cosa sobre que els més rics del món acaparen cada vegada més part de la riquesa generada. Una tendència que no ha parat d’ampliar-se des de l’inici de la crisi econòmica. Si no s’han assabentat encara que es paren a llegir el llibre de <b>Joan Romero</b> i <b>Antonio Ariño</b> “<i>La secesión de los ricos</i>” on s’analitzen les desigualtats socials i les seues conseqüències. S’hi explica com els rics han desconnectat de la resta de la societat i com es tracta d’una estratègia molt deliberada... Un tema més apropiat per a la Internacional socialista que no els que els imposa la dreta extrema.</span></div>
<div style="font-family: times; font-stretch: normal; line-height: normal; min-height: 14px; text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><span style="font-kerning: none;"></span><br /></span></div>
<div style="font-family: times; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify;">
<span style="font-kerning: none; font-size: large;">Per a reblar el clau, faltaven les declaracions d’<b>Alfonso Guerra,</b> un pobre home que sembla que no té ningú que l’estime i li diga: “Calla i no parles, que sembla que et falta un regonet i fas el ridícul”. Sobretot quan diu coses com: “Entre la dictadura de <b>Pinochet,</b> horrible, i la de Maduro, horrible, hi ha una diferència: que en una l’economia no va caure i en l’altra ha caigut”. I això que porta ulleres!. La frase no cal ni comentar-la, perquè no té trellat. Encara com, ací, el nostre <b>Ximo Puig</b> marca un poc la diferència i no diu bajanades com aquesta.</span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: Times; font-size: 12px; font-stretch: normal; line-height: normal; min-height: 14px; text-align: justify;">
<span style="font-kerning: none;"></span><br /></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: "Times New Roman"; font-size: 10px; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify;">
<span style="font-kerning: none;">Levante, 4 de febrer 2019</span></div>
<br />
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: "Times New Roman"; font-size: 10px; font-stretch: normal; line-height: normal; min-height: 11px; text-align: justify;">
<span style="font-kerning: none;"></span><br /></div>
Fortalenyhttp://www.blogger.com/profile/12771964903979243977noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5048143418472128998.post-71192583811938923312019-01-28T13:24:00.001-08:002019-01-28T13:24:53.648-08:00Com una taca d’oli <br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhw2mKDR4JY4D2ZaPA_Q_QlBicP5w0ni8uWZyuGRZP-bbnV1CFrwHRQa-Kb-G2YZrW9o_dBGmTU51ncOzbmXt7HuRj53OyumPQGrXDVHPhzBgI3LmrFf37KuQa-LgmDOo6blApTwPvIXRA/s1600/f-vera_iphone_2018-129.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1024" data-original-width="1024" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhw2mKDR4JY4D2ZaPA_Q_QlBicP5w0ni8uWZyuGRZP-bbnV1CFrwHRQa-Kb-G2YZrW9o_dBGmTU51ncOzbmXt7HuRj53OyumPQGrXDVHPhzBgI3LmrFf37KuQa-LgmDOo6blApTwPvIXRA/s400/f-vera_iphone_2018-129.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: Times; font-size: 24px; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: center;">
<span style="font-kerning: none;"><b> </b></span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: Times; font-size: 18px; font-stretch: normal; line-height: normal; min-height: 23px;">
<br /></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(34, 34, 34); -webkit-text-stroke-width: initial; background-color: white; color: #222222; font-family: Verdana; font-size: 16px; font-stretch: normal; line-height: normal; min-height: 19px; text-align: justify;">
<span style="font-kerning: none;"></span><br /></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: Times; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify;">
<span style="-webkit-font-kerning: none;"><span style="font-size: large;">El problema i el perill més imminent de l’extrema dreta no és que puga governar, sinó que escampe el seu pensament com una taca d’oli. Les seues mentides i la seua política irresponsable i poca-solta no només contaminen els altres partits de la dreta extrema, que són el PP i Ciutadans, sinó també a l’únic partit espanyol de la “dreta” moderada que és el PSOE. <b>Joaquim Nadal,</b> exconseller socialista de la Generalitat de dalt, que no és precisament un radical, ens adverteix: “La frivolització de la política, el menyspreu que s’estila i alguns dirigents tot sumat té tots els ingredients del desastre.” I ho diu, entre altres coses, a propòsit de les declaracions del ministre socialista d’Afers Exteriors, <b>Josep Borrell,</b> on qüestionava la violència policial durant el referèndum de l’1 d’octubre. Nadal va fer una piulada que he compartit: “La repressió de l’1-O és un fet provat i tangible. Identificable amb noms i cognoms de persones de totes les edats afectades. El PSC si vol ser alguna cosa a la política catalana, i més li valdria, hauria d’esmenar Josep Borrell”. I l’he compartida, la piulada, per una raó: perquè les paraules del ministre ataquen els professionals sanitaris segons els quals van tenir més de 1.000 ferits. El mateix <b>Miquel Iceta</b> ha confirmat que aquell matí va telefonar a <b>Soraya Sáez de Santamaría.</b> “Li vaig dir que estaven cometent un error polític gravíssim i que el dispositiu policial de l’1-O estava mal plantejat i tindria efectes contraproduents.” “Vam fer un comunicat molt dur demanant la retirada de les forces de seguretat. Jo abans de fer-lo públic vaig telefonar (a Soraya) per avançar-li’l”. “Si aquesta conversa va tenir alguna conseqüència sobre la decisió que va prendre el govern, la veritat no ho sé.”</span></span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: Times; font-stretch: normal; line-height: normal; min-height: 14px; text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><span style="font-kerning: none;"></span><br /></span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: Times; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify;">
<span style="font-kerning: none;"><span style="font-size: large;">El pensament de la dreta extrema, però, no només s’escampa en els altres partits polítics. Arriba a llocs que feia temps que no arribava. Recorde que, en ple franquisme, ma mare ens portava a València a comprar-nos roba i, manta vegades, les dependentes li demanaven que parlara en castellà. Ma mare deia que no, que ella pagava. I això era suficient. No era una “nacionalista” com diria <b>Toni Cantó.</b> Només era una persona d’un poble on tothom −ai!, perdó− només parla valencià. Ara, diuen que el valencià és una llengua constitucional, però la dreta extrema la qüestiona en els àmbits públics. I només ens faltava que la taca del seu pensament ens afectara en l’àmbit privat. Un guàrdia de FITUR (Fira Internacional de Turisme) va reprendre la nostra vicepresidenta, <b>Mónica Oltra</b> −que mireu si es radical que vol el seu nom escrit en castellà−, per parlar valencià en una conversa més privada encara que la de la meua mare. Alerta amb la taca.</span></span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: Times; font-size: 12px; font-stretch: normal; line-height: normal; min-height: 14px; text-align: justify;">
<span style="font-kerning: none;"></span><br /></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: "Times New Roman"; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify;">
Levante,28 de gener de 2019</div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: "Times New Roman"; font-size: 10px; font-stretch: normal; line-height: normal; min-height: 11px; text-align: justify;">
<span style="font-kerning: none;"></span><br /></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: "Times New Roman"; font-size: 10px; font-stretch: normal; line-height: normal; min-height: 11px; text-align: justify;">
<span style="font-kerning: none;"></span><br /></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: "Times New Roman"; font-size: 10px; font-stretch: normal; line-height: normal; min-height: 11px; text-align: justify;">
<span style="font-kerning: none;"></span><br /></div>
<br />
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: Times; font-size: 12px; font-stretch: normal; line-height: normal; min-height: 14px; text-align: justify;">
<span style="font-kerning: none;"></span><br /></div>
Fortalenyhttp://www.blogger.com/profile/12771964903979243977noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5048143418472128998.post-48526417418806356582019-01-21T21:28:00.004-08:002019-01-21T21:28:54.351-08:00Filferros a Europa<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjVq6z9sIlLKqtRUs0Zy_5dPmH_y8XkcvKvME4-w3U1e6BjXdeGl9BDKswo1EdYkiIzRlYinlW7f5dyOySGSmtDs0GxuobFgawMDEiJE9l3k8AbfnrfEgOkwC62C2UaMnRkTxPtLph3ZEE/s1600/f-vera_2015_027-122.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="576" data-original-width="1024" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjVq6z9sIlLKqtRUs0Zy_5dPmH_y8XkcvKvME4-w3U1e6BjXdeGl9BDKswo1EdYkiIzRlYinlW7f5dyOySGSmtDs0GxuobFgawMDEiJE9l3k8AbfnrfEgOkwC62C2UaMnRkTxPtLph3ZEE/s400/f-vera_2015_027-122.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: Times; font-size: 24px; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: center;">
<br /></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(34, 34, 34); -webkit-text-stroke-width: initial; background-color: white; color: #222222; font-family: Verdana; font-size: 16px; font-stretch: normal; line-height: normal; min-height: 19px; text-align: justify;">
<span style="font-kerning: none;"></span><br /></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: Times; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify;">
<span style="-webkit-font-kerning: none;"><span style="font-size: large;">Un dia us vaig explicar que <i>Mirmanda,</i> ara, és una revista, però que fa molt de temps era una ciutat més antiga que Barcelona situada al Rosselló, a la Catalunya no espanyola, a l’estat francés. Era un indret de fades que segurament va ser destruït per un tsunami de la mar que només ens deixà unes restes de monuments megalítics i penya-segats d’argila roja que deurien ser les xemeneies de les fades. <b>Jacint Verdaguer</b> en el seu poema èpic <i>Canigó </i>ens en donà notícia: “Quan Barcelona era un prat ja Mirmanda era ciutat, forts gegants l’han aixecada, que de pedra amb glavi tosch quant los veyan dintre’l bosch, fins los roures tremolaven”.</span></span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: Times; font-stretch: normal; line-height: normal; min-height: 14px; text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><span style="font-kerning: none;"></span><br /></span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: Times; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><span style="font-kerning: none;">Ara, però, Mirmanda és un grup de pensament i una revista de cultura dirigida per <b>Òscar Jané</b> i <b>Èric Forcada, </b>escrita majoritàriament en català que s’ocupa de temes de filosofia, història, socials, art, ... fent de temes locals un element d’estudi universal. Com que el meu amic <b>Vicent Olmos</b> és membre del consell assessor de la revista, m’ha fet arribar el número 12, <i>D’Argelers a Calais </i></span><span style="-webkit-font-kerning: none; font-family: "Zapf Dingbats"; font-stretch: normal; line-height: normal;">❲</span><span style="font-kerning: none;"><i>i Brussel·les</i></span><span style="-webkit-font-kerning: none; font-family: "Zapf Dingbats"; font-stretch: normal; line-height: normal;">❳</span><span style="font-kerning: none;"><i> Els no-llocs de l’exili. La república catalana,</i> que compta amb interessants articles que són d’una actualitat extrema, com un poema de <b>Joan Brossa:</b> “Subratlla la raó qui no la té/ la pols ressona damunt l’estructura,/ i mar i terra mostren la juntura/ girada per la sang i pel diner.”</span></span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: Times; font-stretch: normal; line-height: normal; min-height: 14px; text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><span style="font-kerning: none;"></span><br /></span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: Times; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify;">
<span style="font-kerning: none;"><span style="font-size: large;">I veiem l’arribada massiva de persones fugint de la guerra i de la misèria i la forma com els acull Europa. I recordem Argelers, 1939, com a símbol de despropòsits: el de la mateixa guerra, el del drama de l’exili i la fugida, però, sobretot, la negació de la dimensió del succés: un allau humana de dimensions desconegudes... Un allau de persones en un indret en què només hi havia l’arena nua. com dibuixà <b>Josep Sangenís,</b> un testimoni: “Sense res, Sense cap arbre, sense cap pedra. Absolutament res. Res. Amb les mans feies un forat a la sorra i et tapaves amb una manta... Als matins hi havia gent que s’havia mort.” Ara, però, no hi ha un Argelers, sinó que n’hi ha molts, diversos i repartits a les portes filferrades d’Europa −molt encertat el filferro que il·lustra la coberta de la revista−, una Europa que veiem com cada dia nega el que és una evidència. I llegim articles que ens aporten conceptes de molta actualitat: “<i>Els no-llocs de l’exili, Tanapolítica a les fronteres, Les fronteres com a llocs de no-dret...</i> I veient com els pobles que es converteixen en matalassos dels “indesitjats” et preguntes el significat de la paraula democràcia que et porta al segon tema del dossier: Els “europeus catalans” que han xocat i xoquen en una Europa poruga, plena d’inseguretats, que no és la que van volen bastir el 1957, ni el 1992. El número 12 de <i>Mirmanda </i>també compta amb la mirada en blanc i negre de <b>Francesc Guillamet</b> que aporta unes excel·lents fotografies que donen detalls fonamentals que diuen moltes coses. </span></span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: Times; font-size: 12px; font-stretch: normal; line-height: normal; min-height: 14px; text-align: justify;">
<span style="font-kerning: none;"></span><br /></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: "Times New Roman"; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify;">
Levante, 22 de gener de 2019</div>
Fortalenyhttp://www.blogger.com/profile/12771964903979243977noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5048143418472128998.post-63079318119717968102019-01-14T10:56:00.001-08:002019-01-14T10:56:24.488-08:00Qui és Valls?<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgUSjcmav-2DlUdhCycw2bVWMCr8B679Ydn7NgHvRxsPaOZwiAmiQ6UECYud9wVikc7k1vXMOvw2nUyRJRAlfaRO5kSlsRq93BNq5YUJzeagUR0Y7zHR9nbP7Il7exMdpvq13fnuMHq_b0/s1600/f-vera_iphone_2015-315.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1024" data-original-width="1024" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgUSjcmav-2DlUdhCycw2bVWMCr8B679Ydn7NgHvRxsPaOZwiAmiQ6UECYud9wVikc7k1vXMOvw2nUyRJRAlfaRO5kSlsRq93BNq5YUJzeagUR0Y7zHR9nbP7Il7exMdpvq13fnuMHq_b0/s400/f-vera_iphone_2015-315.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: Times; font-size: 24px; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: center;">
<br /></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(34, 34, 34); -webkit-text-stroke-width: initial; background-color: white; color: #222222; font-family: Verdana; font-size: 16px; font-stretch: normal; line-height: normal; min-height: 19px; text-align: justify;">
<span style="font-kerning: none;"></span><br /></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: Times; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify;">
<span style="-webkit-font-kerning: none;"><span style="font-size: large;">Un problema és l’extrema dreta, però també ho és la seua influència en els partits “democràtics” o, millor dit, en els partits del sistema. A França, per exemple, diuen que es va fer el famós cordó sanitari contra el partit de <b>Le Pen,</b> però va ser un “socialista”, <b>Manuel Valls </b>—quan era ministre de l’interior— qui va protagonitzar una acalorada polèmica sobre els gitanos. Sembla que va dir: “La majoria deuen ser portats fins a la frontera”. Segons la premsa espanyola, en una entrevista concedida a l’emissora de ràdio France Inter, Valls associà la minoria gitana amb “la mendicitat i la delinqüència”, i afirmà que “la única solució són els desmantellaments de campaments i les expulsions. Així justificava el que va ocórrer a Lille on la policia va destruir, a petició de l’alcaldessa socialista, <b>Martine Aubry,</b> un assentament que allotjava a un miler de persones, la major part dones i xiquets. Encara hi ha qui es pregunta el perquè de l’aparició de populismes com ara VOX a Andalusia. La resposta és evident: els populismes apareixen quan la socialdemocràcia no té alternatives diferents a la dreta als problemes reals dels ciutadans. Valls, després, va ser primer ministre i va ser membre del Partit Socialista Francés fins el 2017, quan va perdre les eleccions primàries socialistes i donà suport a <b>Emmanuel Macron.</b> És a dir, deixà de ser socialista després de fracassar en la política francesa. No el volen allí i Ciutadans el fitxa. Però, per a fer què?</span></span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: Times; font-stretch: normal; line-height: normal; min-height: 14px; text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><span style="font-kerning: none;"></span><br /></span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: Times; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify;">
<span style="-webkit-font-kerning: none;"><span style="font-size: large;">Per a fer-lo candidat a l’alcaldia de Barcelona i perquè mostre enuig pel discurs que va fer el guanyador del Premi Josep Pla, <b>Marc Artigau,</b> en el lliurament del guardó literari que s’atorgava junt al Nadal. El pecat d’Artigau va consistir en tenir sentiments i expressar-los: “Sent tristesa i ràbia de viure en un país on hi ha presos polítics i on el govern legítim de la Generalitat està exiliat.” Valls expressà la seua molèstia. Traduïsc: “Aquesta nit he sentit tristesa, ràbia i vergonya després d’aquest discurs i aquesta demagògia... pobre Josep Pla... I Prou!”. Fins ací cap de problema perquè també es tracta de sentiments expressats. El problema està quan Valls es va dirigir a la delegada del Govern, <b>Teresa Cunillera,</b> i li amollà: “Com permets això?”. I, quan vaig sentir això—que contaren en “Ràdio Pirenàica”—, és quan jo em vaig enfadar i per això, ací, expresse també els meus sentiments i la meua opinió. Vaig pensar que no fa falta pactar amb l’extrema dreta perquè s’imposen els seus pensaments. I vaig recordar <b>Noam Chomsky:</b> “Si no creiem en la llibertat d’expressió per a aquells que menyspreem, no hi creiem en absolut”. M’agradà la resposta irònica que va fer Marc Artigau a una pregunta que li feren sobre els fets: “No sé qui és Valls. És un fitxatge del PSG (Paris Saint Germain)?.</span></span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: Times; font-size: 12px; font-stretch: normal; line-height: normal; min-height: 14px; text-align: justify;">
<span style="font-kerning: none;"></span><br /></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: "Times New Roman"; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify;">
<span style="-webkit-font-kerning: none;">Levante, 14 de gener de 2019 </span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: "Times New Roman"; font-size: 10px; font-stretch: normal; line-height: normal; min-height: 11px; text-align: justify;">
<span style="font-kerning: none;"></span><br /></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: "Times New Roman"; font-size: 10px; font-stretch: normal; line-height: normal; min-height: 11px; text-align: justify;">
<span style="font-kerning: none;"></span><br /></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: "Times New Roman"; font-size: 10px; font-stretch: normal; line-height: normal; min-height: 11px; text-align: justify;">
<span style="font-kerning: none;"></span><br /></div>
<br />
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: Times; font-size: 12px; font-stretch: normal; line-height: normal; min-height: 14px; text-align: justify;">
<span style="font-kerning: none;"></span><br /></div>
Fortalenyhttp://www.blogger.com/profile/12771964903979243977noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5048143418472128998.post-9209301212592853872019-01-07T11:48:00.001-08:002019-01-07T11:48:28.487-08:00Veus, la mar<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhLrH60drXbBClhCjEMLGHH9_9HRhDeD-NL8xfNt7_Qt4Hi0GB7PJppdL2yhHSpXkIXNv7jQfKSw1Z6NNzbL-hkKDAZUJUOLAJdO3vH0cgkzP9EaiHK1uAns2mL2lTzmi0jBKSnMl3wEwI/s1600/f-vera_2018_022-036.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="683" data-original-width="1024" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhLrH60drXbBClhCjEMLGHH9_9HRhDeD-NL8xfNt7_Qt4Hi0GB7PJppdL2yhHSpXkIXNv7jQfKSw1Z6NNzbL-hkKDAZUJUOLAJdO3vH0cgkzP9EaiHK1uAns2mL2lTzmi0jBKSnMl3wEwI/s400/f-vera_2018_022-036.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: Times; font-size: 24px; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: center;">
<br /></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(34, 34, 34); -webkit-text-stroke-width: initial; background-color: white; color: #222222; font-family: Verdana; font-size: 16px; font-stretch: normal; line-height: normal; min-height: 19px; text-align: justify;">
<span style="font-kerning: none;"></span><br /></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: Times; font-size: 12px; font-stretch: normal; line-height: normal; min-height: 14px; text-align: justify;">
<span style="font-kerning: none;"></span><br /></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; background-color: white; color: #222222; font-family: Times; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify;">
<span style="-webkit-font-kerning: none;"><span style="font-size: large;">Si no vols estar tot el dia tancat a casa i vols pegar una bona volta per la mar, sentir les seues veus, no fa falta donar la matraca a ningú. Ni tampoc cal estar un parell de setmanes embarcat en un llaüt amarinant-te. No cal que et mareges. Ni fa falta que aprengues a ajudar els homes, ni que t’aboques damunt de l’orla, tirant gatets a l’aigua, vomitant-ho tot. Si tens ganes d’esquivar els turistes del passeig marítim i endinsar-te en els camins de la mar, ho pots fer llegint el llibre <i>Veus, la mar</i> de <b>Víctor Labrado</b> (Edicions 62) que ha estat guardonat amb el XL Premi Joanot Martorell de narrativa 2018 convocat per l’Ajuntament de Gandia.</span></span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; background-color: white; color: #222222; font-family: Times; font-stretch: normal; line-height: normal; min-height: 14px; text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><span style="font-kerning: none;"></span><br /></span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; background-color: white; color: #222222; font-family: Times; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify;">
<span style="font-kerning: none;"><span style="font-size: large;">Amb <i>Veus, la mar</i> comprendràs que també som un poble mariner i que en la nostra llengua “arribem” — que ve de riba— als llocs, venim fins a la vorera de la mar o del riu. No com altres que “llegan” que ve d’un altre verb que té un altre significat. Si vols, t’embarcaràs amb l’última generació que ho va fer a vela i patiràs, dins la mar, tres guerres: la d’Espanya, la Mundial i la d’Algèria. En temps en què no es menjaven les verdes i tampoc no tastaven les madures i viatjaven a Mostaganem, a Orà, a Beni Saf... </span></span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; background-color: white; color: #222222; font-family: Times; font-stretch: normal; line-height: normal; min-height: 14px; text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><span style="font-kerning: none;"></span><br /></span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; background-color: white; color: #222222; font-family: Times; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify;">
<span style="font-kerning: none;"><span style="font-size: large;">Recorreràs un riquíssim lèxic ple de subtileses i viuràs autèntiques aventures. Fugiràs de les bombes escampades per tota la vora de la mar i sentiràs com et passen els avions per damunt del cap. Uom-uom-uoum. I amb les bombes faràs com quan plou: deixar-les caure. Pescaràs a la tarrafa: pescar a la llum la sardina i l’aladroc. I aprendràs totes les astúcies per a endur-te els peixos de la mar. Amb el morenell, que és un gàbia en forma d’embut per on el peix pot entrar, però no pot eixir. La moruna, el tresmall... Veuràs encara les subhastes que es feien de baix per amunt. Però, fins i tot, podràs observar els alemanys que fugien per tota la mar i rescatar-ne uns quants d’algun submarí. I, com que eren temps que la fam els treia a tots a ballar, practicaràs tots els oficis de la barca: xiquet, mariner, cuiner, motorista i patró. També, però, faràs un poc del contraban que tots feien en què es guanyava molt més que del peix que portaven. I correràs el bou amb barques que tenen malnom, com les persones. I ompliràs el bou de les gambes tan bones i abundants que es feien davant Orà.</span></span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; background-color: white; color: #222222; font-family: Times; font-stretch: normal; line-height: normal; min-height: 14px; text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><span style="font-kerning: none;"></span><br /></span></div>
<br />
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; background-color: white; color: #222222; font-family: Times; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify;">
<span style="font-kerning: none;"><span style="font-size: large;">Però, com que la mar té memòria, hi trobaràs de tot. Vols una grua de setze rodes? Pujaràs de tot en la xarxa. D’electrodomèstics els que vulgues. I rodes. O bicicletes senceres, i plats, gots, cadires plegables. De tot. Podries fer-te un aixovar. Però també el bou mata gambes, carabines, crancs, galeres, cigales... I t’esglaiaràs de mirar una negra, entravessada en coberta. És un tauró tot negre, lluent, llarguerut i agullat, enorme. La història del nero trobat dins d’un bidó no té la conte. Llig el llibre que en gaudiràs. Segur.</span></span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; background-color: white; color: #222222; font-family: Times; font-size: 12px; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify;">
<span style="font-kerning: none;"><br /></span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; background-color: white; color: #222222; font-family: Times; font-size: 12px; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify;">
<span style="font-kerning: none;">Levante, 7 de gener de 2019</span></div>
<div>
<span style="font-kerning: none;"><br /></span></div>
Fortalenyhttp://www.blogger.com/profile/12771964903979243977noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5048143418472128998.post-84532004358635649692018-12-31T06:05:00.005-08:002018-12-31T06:05:58.366-08:00Venturós any nou<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: Times; font-size: 24px; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: center;">
<br /></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: Times; font-size: 12px; font-stretch: normal; line-height: normal; min-height: 14px; text-align: justify;">
<span style="font-kerning: none;"></span><br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgmSDLsYHCBQkfWQgV8fOo45hxRuIlXoUA43xHBuFoYiezxQoe4U2kf_mzJNC6B8165SKCAi7MbbKpUnHynDk2E5KvMqwXO44uXrDea-B4AiQ843ixiFXvButVFGpMY9sMsNxtlWAVtfsA/s1600/f-vera_2014_080-9.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="683" data-original-width="1024" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgmSDLsYHCBQkfWQgV8fOo45hxRuIlXoUA43xHBuFoYiezxQoe4U2kf_mzJNC6B8165SKCAi7MbbKpUnHynDk2E5KvMqwXO44uXrDea-B4AiQ843ixiFXvButVFGpMY9sMsNxtlWAVtfsA/s400/f-vera_2014_080-9.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; background-color: white; color: #222222; font-family: Times; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify;">
<span style="-webkit-font-kerning: none;"><span style="font-size: large;"><br /></span></span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; background-color: white; color: #222222; font-family: Times; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify;">
<span style="-webkit-font-kerning: none;"><span style="font-size: large;"><br /></span></span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; background-color: white; color: #222222; font-family: Times; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify;">
<span style="-webkit-font-kerning: none;"><span style="font-size: large;">Aquest any nou supose que sabrem, de manera definitiva, què vol ser <b>Pedro Sánchez</b> quan siga major. Sabrem si vol seguir, com cagalló per séquia, els passos del tres partits de la dreta extrema dirigits per la batuta de <b>José María Aznar</b> o és capaç de dissenyar una política pròpia capaç d’obrir una porta que done eixida a un dels problemes més importants que ha tingut i té la nostra “democràcia” actual: el “problema” de Catalunya. No puc entendre com un senyor com Aznar porte la batuta de res, després de tot el que ha sigut capaç de dir i de fer. Només cal fer un petit exercici per veure la credibilitat d’aquest senyor. Feu la prova i obriu la finestreta del Google i escriviu: les mentides d’Aznar. I llegireu: la sola visió d’Aznar és ofensiva, i les mentides de les armes de destrucció massiva de Saddam; les mentides de José Maria Aznar, Bloc de... , un repàs documentat a les moltes falsedats que ha desgranat l’expresident davant la comissió d’investigació al Congrés sobre...; <b>Antoni Bassas,</b> Aznar i la mentida de la violència, “Aznar sap que el que diu és una mentida, però sap per què la diu; “Aznar no en va tenir prou amb les mentides del seu regnat que encara les estira com un xiclet insuls. Li serveix de tiragomes per atacar tot allò ...”; i un llarg etcètera, tan llarg que no ens aturaríem mai. </span></span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; background-color: white; color: #222222; font-family: Times; font-stretch: normal; line-height: normal; min-height: 14px; text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><span style="font-kerning: none;"></span><br /></span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; background-color: white; color: #222222; font-family: Times; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify;">
<span style="font-kerning: none;"><span style="font-size: large;">La pregunta és òbvia: com deu estar la dreta espanyola, si qui li marca el camí és un senyor del qual diuen totes aquestes coses? Molt senzill, és pot dir en una paraula: mediocritat —només cal preguntar-se si <b>Pablo Casado</b> és capaç de traure’s un màster de la mateixa manera que se’l trauen els nostres fills, sense problemes. Tampoc cal demostrar-ho massa, només cal sentir-lo parlar a ell i a <b>Albert Rivera </b>per veure que no són precisament unes llumeneres. O en dues paraules: més mentides. L’un més que l’altre diuen que no pactarien amb VOX. Copie de les notícies: “El PP d’Andalusia anuncia que no pactarà amb VOX”. “Rivera qualifica VOX de "populista" i assegura que Cs no pactarà “amb ...” “Rivera no descarta pactar amb VOX per governar a Andalusia ...”. La cosa ha quedat, finalment, com estava previst des del principi: de la mateixa manera que els populars, Ciutadans han deixat clar que no tenen cap problema per pactar amb VOX...</span></span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; background-color: white; color: #222222; font-family: Times; font-stretch: normal; line-height: normal; min-height: 14px; text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><span style="font-kerning: none;"></span><br /></span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; background-color: white; color: #222222; font-family: Times; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify;">
<span style="font-kerning: none;"><span style="font-size: large;">Tot això d’Andalusia sembla que és un assaig per crear una alternativa de dreta extrema per a les altres comunitats autònomes com ara la del País Valencià, però també per a formar govern en l’altiplà. Davant d’aquesta mediocritat i descoloriment de la vida política actual disfressada de “constitucionalisme” trobem a faltar una veritable política que faça front a aquest nou tsunami que ja és vell al nostre país. Pedro Sánchez té molt a dir. Venturós any nou?</span></span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: Times; font-size: 12px; font-stretch: normal; line-height: normal; min-height: 14px; text-align: justify;">
<span style="font-kerning: none;"></span><br /></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: Times; font-stretch: normal; line-height: normal; min-height: 14px; text-align: justify;">
Levante, 31 de desembre de 2018</div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: "Times New Roman"; font-size: 10px; font-stretch: normal; line-height: normal; min-height: 11px; text-align: justify;">
<span style="font-kerning: none;"></span><br /></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: "Times New Roman"; font-size: 10px; font-stretch: normal; line-height: normal; min-height: 11px; text-align: justify;">
<span style="font-kerning: none;"></span><br /></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: "Times New Roman"; font-size: 10px; font-stretch: normal; line-height: normal; min-height: 11px; text-align: justify;">
<span style="font-kerning: none;"></span><br /></div>
<br />
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: Times; font-size: 12px; font-stretch: normal; line-height: normal; min-height: 14px; text-align: justify;">
<span style="font-kerning: none;"></span><br /></div>
Fortalenyhttp://www.blogger.com/profile/12771964903979243977noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5048143418472128998.post-84680444813139205362018-12-24T05:50:00.002-08:002018-12-24T05:50:35.457-08:00El dret a la soledat<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: Times; font-size: 24px; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjR4PfIXFhc3O25TNXOqkuwiJKYYQBP3MpJ-hTz8LYl7N7dGZOF_IE7j1Q-XWlHcJTf7aq0YE1rYqKwgr_o30IsZ9e5_kehTBLu1pE82MZplHKxKVNi5AuK7iLwUtmF6XqwA4FwhhbVJ1c/s1600/f-vera_iphone_2015-654.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1024" data-original-width="1024" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjR4PfIXFhc3O25TNXOqkuwiJKYYQBP3MpJ-hTz8LYl7N7dGZOF_IE7j1Q-XWlHcJTf7aq0YE1rYqKwgr_o30IsZ9e5_kehTBLu1pE82MZplHKxKVNi5AuK7iLwUtmF6XqwA4FwhhbVJ1c/s400/f-vera_iphone_2015-654.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: Times; font-size: 18px; font-stretch: normal; line-height: normal; min-height: 23px;">
<br /></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(34, 34, 34); -webkit-text-stroke-width: initial; background-color: white; color: #222222; font-family: Verdana; font-size: 16px; font-stretch: normal; line-height: normal; min-height: 19px; text-align: justify;">
<span style="font-kerning: none;"></span><br /></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: Times; font-size: 12px; font-stretch: normal; line-height: normal; min-height: 14px; text-align: justify;">
<span style="font-kerning: none;"></span><br /></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; background-color: white; color: #222222; font-family: Times; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify;">
<span style="-webkit-font-kerning: none;"><span style="font-size: large;">Normalment no m’afecten massa les males notícies —les de la premsa, dic, aquelles que cauen lluny dels meus— perquè en l’edat que tinc ja he vist i llegit massa coses i un ja no es sorprén de la capacitat de fer maldat que té l’espècie humana. Sí que m’ha entristit, però, la mort de <b>Laura Luelmo. </b>M’ha tocat el cor perquè molt a prop tinc dones molt joves que tenen molta il·lusió d’incorporar-se a la professió de l’ensenyament per dos motius que jo compartia a la seua edat: guanyar-se la vida en una professió que, al mateix temps, és una vocació i independitzar-se de casa. Poder obrir les ales per volar pel món i viure la pròpia vida sense cap tipus de protecció i de dependència. A més, sóc una persona a qui li agrada caminar pel terme —córrer ja em resulta una mica dur—. M’encanta fer camí pel cordó del riu per si trobe els “meditatorums” que ha escampat <b>Manuel Baixauli</b> per vora el Xúquer en la seua literatura. Tasca que, evidentment, només es pot fer des de la soledat més crua. I va bé l’aïllament, sobretot, perquè gairebé sempre és voluntari i perquè, manta vegades, els passejos solitaris donen els seus fruits en forma de capítol d’un llibre o en forma de columna periodística. </span></span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; background-color: white; color: #222222; font-family: Times; font-stretch: normal; line-height: normal; min-height: 14px; text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><span style="font-kerning: none;"></span><br /></span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; background-color: white; color: #222222; font-family: Times; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify;">
<span style="font-kerning: none;"><span style="font-size: large;">De vegades, també, em pose els auriculars per sentir Ràdio Pirenàica per contrastar un poc les notícies, per sentir l’altra versió d’uns fets que m’interessen. Va ser <b>Mònica Terribas</b> la que em donà la fatídica notícia. I no me l’he llevada del cap, perquè no feia massa dies que m’havia trobat una exalumna jove que caminava per vora riu, i li vaig dir: “No hauries d’anar sola pel terme”. Després, em vaig mig penedir. Em deia, a mi mateix, que era un masclista que no tenia cap potestat per fer por a una jove que tenia tot el dret del món a caminar sola. I això és el que hem d’aprendre d’aquest cas més de violència de gènere: que les dones tenen el dret a la soledat. De poder anar on vulguen sense l’obligada companyia. No cal que tornen a portar “carabina” per poder festejar la persona que estimen o, simplement, per poder caminar o córrer pels carrers o pel terme. No necessitem “polítics” com <b>Pablo Casado</b> —la paraula “polític” li ve gran— capaços d’aprofitar-se d’un assassinat tan vil per buscar un grapat de vots amb una actuació en el parlament que podem qualificar, si més no, de demagògica i populista —per dir de manera suau el que veritablement pense. Em va disgustar la seua actuació que demanava als grups parlamentaris que no deroguen la presó permanent revisable. Diu que és la millor forma d’evitar la reincidència. Li van contestar ben contestat: “La presó permanent revisable està en vigor i no ha evitat aquest assassinat”</span></span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: Times; font-size: 12px; font-stretch: normal; line-height: normal; min-height: 14px; text-align: justify;">
<span style="font-kerning: none;"></span><br /></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: "Times New Roman"; font-size: 10px; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify;">
Levante, 24 de desembre de 2018</div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: "Times New Roman"; font-size: 10px; font-stretch: normal; line-height: normal; min-height: 11px; text-align: justify;">
<span style="font-kerning: none;"></span><br /></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: "Times New Roman"; font-size: 10px; font-stretch: normal; line-height: normal; min-height: 11px; text-align: justify;">
<span style="font-kerning: none;"></span><br /></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: "Times New Roman"; font-size: 10px; font-stretch: normal; line-height: normal; min-height: 11px; text-align: justify;">
<span style="font-kerning: none;"></span><br /></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: "Times New Roman"; font-size: 10px; font-stretch: normal; line-height: normal; min-height: 11px; text-align: justify;">
<span style="font-kerning: none;"></span><br /></div>
<br />
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: Times; font-size: 12px; font-stretch: normal; line-height: normal; min-height: 14px; text-align: justify;">
<span style="font-kerning: none;"></span><br /></div>
Fortalenyhttp://www.blogger.com/profile/12771964903979243977noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5048143418472128998.post-42906450289765509902018-12-17T12:01:00.003-08:002018-12-17T12:01:57.092-08:00Els dies gloriosos<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiPPMIZbnw6-sjbufBWKCNIz7eCzniB1HExoQsh1D_RPHRLUJOsvoHMcygYUvyQbkPCO6A6rwUBcL5frkJv4Nou9jwZ9xsveeu7hSrzC8NIngzrLeNJFNcXGFVZRVN3i9vjUxiaRyXdjDo/s1600/f-vera_2016_003-037.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="687" data-original-width="1024" height="267" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiPPMIZbnw6-sjbufBWKCNIz7eCzniB1HExoQsh1D_RPHRLUJOsvoHMcygYUvyQbkPCO6A6rwUBcL5frkJv4Nou9jwZ9xsveeu7hSrzC8NIngzrLeNJFNcXGFVZRVN3i9vjUxiaRyXdjDo/s400/f-vera_2016_003-037.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: Times; font-size: 24px; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: center;">
<br /></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(34, 34, 34); -webkit-text-stroke-width: initial; background-color: white; color: #222222; font-family: Verdana; font-size: 16px; font-stretch: normal; line-height: normal; min-height: 19px; text-align: justify;">
<span style="font-kerning: none;"></span><br /></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: Times; font-size: 12px; font-stretch: normal; line-height: normal; min-height: 14px; text-align: justify;">
<span style="font-kerning: none;"></span><br /></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; background-color: white; color: #222222; font-family: Times; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify;">
<span style="-webkit-font-kerning: none;"><span style="font-size: large;">M’entretinc llegint l’interessant llibre <i>Els dies gloriosos</i> de <b>Josep San Abdón</b> (Onada) que respon al convenciment que una frase de <b>Josep Maria Espinàs,</b> que cita en el llibre, és certa: “Escriure ajuda a pensar”. I en això estem i d’això tracta el llibre: de pensaments i de reflexions sobre la realitat, sobretot, cultural. Uns pensaments i unes reflexions ordenades en forma de dietari que s’inicia a finals de març del 2001 i es tanca el 31 de desembre del 2016. En el llibre podrem trobar anotacions sobre la literatura, el cinema, la música, la televisió, les arts plàstiques... Tot —com ha de ser— amb una mirada solvent, molt personal i, de vegades, contundent sense pretendre quedar bé amb ningú. Mireu, si voleu, el comentari que fa a una frase d’<b>Ana Maria Matute</b> que deia que quan es parla de contes de xiquets i xiquetes la gent s’imagina que són contes d’imbècils. Diu San Abdón: “Els darrers anys, en efecte, una gran plaga s’ha apoderat del sistema educatiu: les anomenades lectures per a joves, aquelles que han de fer que els xics i les xiques agafen afició a la lectura. Són novel·les on es mesclen unes gotes de rock, unes gotes de droga, unes gotes d’okupes, unes gotes de pares separats i unes gotes d’adolescents embarassades. El còctel resultant avorreix les ovelles, i la literatura no apareix enlloc. El vertader gust per la lectura només es pot agafar amb bona literatura. Als setze anys em vaig veure obligat a llegir <i>Anna Karenina</i> de <b>Tolstoi</b> i encara gaudeixo del plaer del record, i no vaig ser l’únic, ja que el llibre el vaig deixar a un amic i encara no me l’ha tornat”. A mi tampoc no m’han tornat la versió del <i>Decameró</i> de <b>Boccaccio</b> que els amics ens passàvem, als catorze anys, per llegir el conte de la “resurrecció de la carn” en què la jove Alibec esdevé ermitana i a qui Rústic, monjo, ensenya de retornar el diable a l’Infern. Tot un clàssic que, en passar de mà en mà, semblava una baralla de cartes, però que a molts de nosaltres, adolescents, ens descobrí l’“autèntic” plaer de la lectura.</span></span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; background-color: white; color: #222222; font-family: Times; font-stretch: normal; line-height: normal; min-height: 14px; text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><span style="font-kerning: none;"></span><br /></span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; background-color: white; color: #222222; font-family: Times; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify;">
<span style="font-kerning: none;"><span style="font-size: large;">També, però, trobareu en el dietari temes d’extrema actualitat com ara el populisme. San Abdón ens recorda <b>Chantal Mouffe,</b> professora de Teoria Política al Center for the Study of Democracy, a la Universitat de Westminster, que ha estudiat els partits populistes de dretes a Europa i que diu una cosa molt evident i que molts obliden en parlar del fenòmen. Obliden que el populisme es produeix per les polítiques de consens al centre entre conservadors i socialdemòcrates. Així ho expressa: “Avui en dia, en la política democràtica, la possibilitat que hi ha d’escollir és la mateixa que entre Pepsi-cola i Coca-cola”.</span></span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: Times; font-size: 12px; font-stretch: normal; line-height: normal; min-height: 14px; text-align: justify;">
<span style="font-kerning: none;"></span><br /></div>
<br />
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: "Times New Roman"; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify;">
<span style="-webkit-font-kerning: none;">Levante, 17 de desembre de 2018</span></div>
Fortalenyhttp://www.blogger.com/profile/12771964903979243977noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5048143418472128998.post-62995728146550048012018-12-10T10:42:00.001-08:002018-12-10T10:43:03.594-08:00La bèstia<br />
<br />
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: Times; font-size: 24px; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEie0f8WCCMsLgdQhrKF223P3liQodgADpriiIk01mweWnp2ruILgWKVt36F8WVdKYeewgO0lU9dymTZ5LVcraAPzjskf9G-kTDaL2mo614NKk8I9a-1e-JnwkabGu_7OfrKa91q3jolR8w/s1600/2012-12-17+15.01.09.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1024" data-original-width="576" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEie0f8WCCMsLgdQhrKF223P3liQodgADpriiIk01mweWnp2ruILgWKVt36F8WVdKYeewgO0lU9dymTZ5LVcraAPzjskf9G-kTDaL2mo614NKk8I9a-1e-JnwkabGu_7OfrKa91q3jolR8w/s640/2012-12-17+15.01.09.jpg" width="360" /></a></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: Times; font-size: 18px; font-stretch: normal; line-height: normal; min-height: 23px;">
<span style="font-kerning: none;"><b></b></span><br /></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: Times; font-size: 18px; font-stretch: normal; line-height: normal;">
<br /></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; background-color: white; color: #222222; font-family: Times; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify;">
<span style="-webkit-font-kerning: none;"><span style="font-size: large;">Volen buscar raons fàcils per explicar un fenomen tan complex com ha estat l’entrada de Vox al Parlament d’Andalusia. Un error és creure que l’extrema dreta espanyola no ha tingut mai representació parlamentària i que és un fenòmen nou, actual. La dreta franquista sempre ha estat integrada en el PP i sempre s’ha fet sentir d’una manera o altra. Ara, que els del PP van dividits en tres partits, l’extrema dreta porta la batuta de l’espai conservador.<b> </b>Nou de trinca —per estrenar— seria l’existència d’una autèntica dreta democràtica.<b> </b>Mireu si és així que <b>Isabel Bonig,</b> la cap del PP valencià, sembla que veu l’entrada de Vox a Andalusia com una oportunitat perquè li isquen els comptes també ací per fer fora el govern del Botànic. No hi ha cap risc d’allunyar-se del centre polític perquè ella n’ha estat sempre a anys llum. Els seus brams anticatalanistes i el seu odi a la llengua dels valencians és una mostra del “poc respecte” —per dir-ho suau— que ens té als que tenim una idea diferent del nostre país. </span></span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; background-color: white; color: #222222; font-family: Times; font-stretch: normal; line-height: normal; min-height: 14px; text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><span style="font-kerning: none;"></span><br /></span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; background-color: white; color: #222222; font-family: Times; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify;">
<span style="font-kerning: none;"><span style="font-size: large;">Un altre error, repetit manta vegades, és atribuir el creixement de l’extrema dreta a l’auge de l’independentisme català. “Han despertat la bèstia”, han dit, fins i tot, persones que intenten donar una explicació raonable. Però, no es paren a pensar què significa “despertar la bèstia”. Significa que tenim “una ama carabassera” que ho domina tot i que hem de tenir cura de no molestar. Si no la molestem, ens permetrà alguna coseta, però, si volem fer un país normalitzat, en què recuperem plenament els nostres drets ens caurà la maledicció: “Cal rematar-los!”, ho recordeu? No, els valencians sabem millor que ningú que l’anticatalanisme ha existit sempre a casa nostra i molt abans de l’independentisme. I molt violent. Sembla que <b>Joan Fuster</b> —i un grapat de persones que no alçaven un gat per la cua ja van despertar la bèstia—. Recordeu, els de més edat, les bombes? No, l’extrema dreta sempre ha estat a casa nostra, però ara compta també amb la deriva generalitzada a tota Europa. L’independentisme català és una excusa més, però ho és, sobretot, la criminalització que n’ha fet la dreta que diuen que no és extrema. Ara Ciutadans i el PP van cagalló per séquia seguint les passes de la bèstia que diuen que han despertat els independentistes. Ara només hi ha una competició: veure qui la diu més grossa i més reaccionària. No oblideu, però, alguns dirigents del PSOE andalús que amb les seues bajanades no es queden curts al costat de la dreta extrema. Escolteu <b>Alfonso Guerra </b>que diu que Ciutadans és un partit “coherent” que serà premiat a tot Espanya després de la seua postura política a Catalunya.</span></span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: Times; font-size: 12px; font-stretch: normal; line-height: normal; min-height: 14px; text-align: justify;">
<span style="font-kerning: none;"></span><br /></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: "Times New Roman"; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify;">
Levante, 10 de desembre de 2018</div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: "Times New Roman"; font-size: 10px; font-stretch: normal; line-height: normal; min-height: 11px; text-align: justify;">
<span style="font-kerning: none;"></span><br /></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: "Times New Roman"; font-size: 10px; font-stretch: normal; line-height: normal; min-height: 11px; text-align: justify;">
<span style="font-kerning: none;"></span><br /></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: "Times New Roman"; font-size: 10px; font-stretch: normal; line-height: normal; min-height: 11px; text-align: justify;">
<span style="font-kerning: none;"></span><br /></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: "Times New Roman"; font-size: 10px; font-stretch: normal; line-height: normal; min-height: 11px; text-align: justify;">
<span style="font-kerning: none;"></span><br /></div>
<br />
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: Times; font-size: 12px; font-stretch: normal; line-height: normal; min-height: 14px; text-align: justify;">
<span style="font-kerning: none;"></span><br /></div>
Fortalenyhttp://www.blogger.com/profile/12771964903979243977noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5048143418472128998.post-28756747441519536212018-12-03T06:20:00.005-08:002018-12-03T06:20:49.754-08:00Constantí Llombart<br />
<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiLxNZ-XakYcatgMR1gn4M4X9D28gZuIewcuuJGSAErvEBSU4G_DJ6O8L4ohzbguu7RahZFQ0aiGII-xdz3PAMGbhJhlogXyU-ZWYecUgXMQ1H6N5X3sPS2JIXpqRU7ATDeVEUxJQJBbas/s1600/f-vera_2017_053-018.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="683" data-original-width="1024" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiLxNZ-XakYcatgMR1gn4M4X9D28gZuIewcuuJGSAErvEBSU4G_DJ6O8L4ohzbguu7RahZFQ0aiGII-xdz3PAMGbhJhlogXyU-ZWYecUgXMQ1H6N5X3sPS2JIXpqRU7ATDeVEUxJQJBbas/s400/f-vera_2017_053-018.jpg" width="400" /></a></div>
<span id="goog_1452593401"></span><span id="goog_1452593402"></span><br />
<br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;">Si jo haguera de fer una pel·lícula sobre Constantí Llombart, començaria pel final, pel soterrar. No, els àngels no tocaren a glòria aquell dia, com diuen que passa en la terra quan mor un poeta. És veritat que a la casa mortuòria va assistir Teodoro Llorente i una comissió de Lo Rat-penat que volien un soterrar eclesiàstic per al poeta, però també hi va anar una comissió del partit Federal de València que n’hi volia un civil. Com que Llombart havia pres part activa pel partit republicà en els últims anys de la seua vida, Blasco Ibáñez va voler reivindicar la “glòria” de donar sepultura al difunt per a les forces republicanes i que aquest fóra acomiadat de manera laica —cosa a la qual va accedir la família. Així, de retruc, es podria dur a terme, en plena Setmana Santa, una mostra pública d’anticlericalisme. La cosa, però, se’n va eixir un poc de mare. El carrer Pelayo era ple de gent, de gom a gom. En arribar-hi el cotxe mortuori, se sentí una veu: “Eixa creu!” —era la que hi havia dalt del carruatge. Un robust xicot, al qual li faltava un ull, se’n pujà lleuger a dalt i va voler arrancar la creu. No podia, però, malgrat els esforços que feia. El personal es feia un fart de riure i el xicot va quedar en ridícul. I començaren a aücar-lo. “És de ferro”!, cridaven. Com que no la podia arrancar, intentà doblar-la, cosa que va aconseguir. Entre unes coses i altres sembla que més que un soterrar va ser una manifestació republicana.</span></div>
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;">D’aquest final, passaria al principi de la seua vida. A l’entorn humil en què es va criar Carmelo Navarro, el qual, després, es canviaria el nom per Constantí Llombart. I contaria com de viu era de menut i com va voler abandonar els estudis molt prompte. Com es posà a treballar d’aprenent d’enquadernador en una impremta i com llegia tota mena de papers a l’impressor. Lectures que nodriren el seu esperit inquiet. No oblidaria el moviment cantonal que començà el 12 de juliol de 1873, a Cartagena i, sis dies després, explotà a València amb el nostre heroi de testimoni i que finalitzà amb l’entrada a la ciutat, el 8 d’agost, de les tropes del capità general Matínez Campos —després de bombardejar-la.</span></div>
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;">Aquesta pel·lícula no seria mai la mateixa sense tenir a l’abast l’excel·lent tesi doctoral de Josep Enric Estrela. Una tesi convertida, ara, en llibre gràcies a la inestimable tasca de la Institució Alfons el Magnànim, que commemora, així, el 125 aniversari de l’escriptor. Després de vint-i-cinc anys, Enric Estrela és l’únic que ha fet cas de la lamentació que va fer Vicent Ventura a propòsit del centenari de la mort de Llombart: “No tinguem una biografia d’ell mitjanament útil”. Ara ja la tenim. Una biografia que aporta una valuosíssima informació inèdita o publicada en la premsa i en què Estrela recupera Llombart com a referent de tots els que ens estimem un país més digne, civilitzat i culte. Una biografia que us recomane.</span></div>
<br />
Levante, 3 de desembre de 2019Fortalenyhttp://www.blogger.com/profile/12771964903979243977noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5048143418472128998.post-64841600884955722832018-11-26T09:00:00.000-08:002018-11-26T09:00:14.328-08:00El desentierro<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgN8dBvjSYAqPahMUT6pTUjVrMyLuVfQsLeNawC4WIVat4LERJVtHWwlW23NFKUsrlv9MHIDhv9Gfd7LHrmvfnGXVsODhkYCu5yFHtYxPIevoy1r-EaHs_ORCg9GwMrn2P1gBf0SnPqEsA/s1600/f-vera_2011_043-050.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="681" data-original-width="1024" height="265" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgN8dBvjSYAqPahMUT6pTUjVrMyLuVfQsLeNawC4WIVat4LERJVtHWwlW23NFKUsrlv9MHIDhv9Gfd7LHrmvfnGXVsODhkYCu5yFHtYxPIevoy1r-EaHs_ORCg9GwMrn2P1gBf0SnPqEsA/s400/f-vera_2011_043-050.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: Times; font-size: 24px; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: center;">
<br /></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(34, 34, 34); -webkit-text-stroke-width: initial; background-color: white; color: #222222; font-family: Verdana; font-size: 16px; font-stretch: normal; line-height: normal; min-height: 19px; text-align: justify;">
<span style="font-kerning: none;"></span><br /></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: Times; font-size: 12px; font-stretch: normal; line-height: normal; min-height: 14px; text-align: justify;">
<span style="font-kerning: none;"></span><br /></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; background-color: white; color: #222222; font-family: Times; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify;">
<span style="-webkit-font-kerning: none;"><span style="font-size: large;">Tornant de València, del Centre del Carme, on vam assistir a la presentació del llibre <i>Constantí Llombart</i> de <b>Josep Enric Estrela </b>—acurada edició d’Alfons el Magnànim, ja en parlarem—, comentava amb el meu amic <b>Abel Guarinos</b> que, a través del cine, coneixem més el barris de Harlem, el Bronx, Queens i Brooklyn que no el del Carme o el de Russafa. De la mateixa manera que ens és més familiar l’escarpada gola excavada pel riu Colorado, el Gran Canyó, al nord d’Arizona, que els magnífics paisatges del Penyagolosa o les encantadores sendes de la Vall de Laguar. En no sé quin moment de la conversa li vaig dir: “Els americans actuals tenen molt poca història, però el cinema els ha creat una mitologia, un imaginari, brutal”. Crec que va ser en aquell moment quan Abel em digué: “Vés a veure <i>El desentierro </i>i veuràs el mateix paisatge per on, en aquests mateixos moments, anem cap a Sueca. Ara estan passant-la en moltes sales de cine. És una pel·lícula que va arrasar en els primers Premis Valencians de l’Audiovisual”. I, com que sempre he sigut una persona molt disciplinada, vaig anar a veure-la a un cine de la Ribera amb molt bona companyia. Sí, era tot un privilegi poder veure-la en un lloc que forma part del paisatge de la pel·lícula i amb persones que l’havien vista rodar.</span></span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; background-color: white; color: #222222; font-family: Times; font-stretch: normal; line-height: normal; min-height: 14px; text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><span style="font-kerning: none;"></span><br /></span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; background-color: white; color: #222222; font-family: Times; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify;">
<span style="-webkit-font-kerning: none;"><span style="font-size: large;">Aquesta primera pel·lícula que dirigeix <b>Nacho Ruipérez </b>aporta uns paisatges de casa nostra al cine. Converteix en elements de ficció els interiors de les cases de camp tan conegudes per nosaltres i ens ensenya, des de dalt, les imatges dels arrossars amb les seues carreteres de pols que tant hem transitat. Així, la marjal —amb la Ruta del Bakalao, la part més fosca dels clubs d’alterne, la tracta de blanques i el consum de drogues— forma part de l’escenari i de l’argument d’un thriller que podríem veure en una pel·lícula americana més o menys bona, o dolenta, amb les necessàries situacions de violència que impressionen i amb les imprescindibles històries d’amor. Em va agradar veure subtitulats, en castellà, els diàlegs en valencià que conviuen de manera natural i amb personatges que parlen castellà o anglés. No haguera sigut creïble el castellà en el món del trinquet, que forma part de l’escenari de la trama de la mateixa manera que el beisbol, el bàsquet o el futbol americà són protagonistes en les pel·lícules que veiem cada dia. I la corrupció que, ens agrade o no, com diu Nacho Ruipérez: “És un tema que els artistes han de tractar i contar des de perspectives diferents i entendre que és alguna cosa que ha estat present en el territori”. En definitiva, una bona dosi de cine negre amb referents nostres on el paisatge i, fins i tot, la llengua són protagonistes.</span></span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; background-color: white; color: #222222; font-family: Times; font-size: 12px; font-stretch: normal; line-height: normal; min-height: 14px; text-align: justify;">
<span style="font-kerning: none;"></span><br /></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: "Times New Roman"; font-size: 10px; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify;">
Levante, 26 de novembre de 2018</div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: "Times New Roman"; font-size: 10px; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: "Times New Roman"; font-size: 10px; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: "Times New Roman"; font-size: 10px; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: "Times New Roman"; font-size: 10px; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: "Times New Roman"; font-size: 10px; font-stretch: normal; line-height: normal; min-height: 11px; text-align: justify;">
<span style="font-kerning: none;"></span><br /></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(84, 84, 84); -webkit-text-stroke-width: initial; color: #545454; font-family: "Times New Roman"; font-size: 10px; font-stretch: normal; line-height: normal; min-height: 11px;">
<span style="font-kerning: none;"></span><br /></div>
<br />
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(74, 74, 74); -webkit-text-stroke-width: initial; background-color: white; color: #4a4a4a; font-family: Helvetica; font-size: 16px; font-stretch: normal; line-height: normal; min-height: 19px;">
<span style="font-kerning: none;"></span><br /></div>
Fortalenyhttp://www.blogger.com/profile/12771964903979243977noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5048143418472128998.post-33873949240134459732018-11-19T06:10:00.001-08:002018-11-19T06:10:31.715-08:00Manuel de Pedrolo<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEinIXdKUoUafJfd6fJRdCWYZ60Viyc3EsdEjGXWzv8BHllYuw_0YwABAEdxWpQloytCbY8055QruHF2z7-lnTjmJEbB4DmktH0bv3aK8M2qYIx58QdRH5OjrGBlWxFTA-v0lIXJ1XxinaQ/s1600/2013-03-22+17.32.00.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="765" data-original-width="1024" height="298" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEinIXdKUoUafJfd6fJRdCWYZ60Viyc3EsdEjGXWzv8BHllYuw_0YwABAEdxWpQloytCbY8055QruHF2z7-lnTjmJEbB4DmktH0bv3aK8M2qYIx58QdRH5OjrGBlWxFTA-v0lIXJ1XxinaQ/s400/2013-03-22+17.32.00.jpg" width="400" /></a></div>
<br />
<br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;">Una de les primeres coses que vaig escriure aquest any que s’acaba va ser una columna sobre Manuel de Pedrolo perquè començava la celebració del centenari del seu naixement. Era l’homenarge de la Generalitat del nord a tan important poeta, dramaturg, contista, novel·lista, articulista, traductor... En publicar la columna, Jaume Lloret, que va ser el primer alcalde de l’actual constitució, a Sueca, va fer un comentari a través de les xarxes socials: “ Alguna cosa hauríem de fer ací a Sueca per commemorar el centenari. O no, Voro? Fes-te’n responsable que l’obra i el compromís polític de Manuel de Pedrolo no passe desapercebut al llarg del 2018, centenari del seu naixement.”</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;">I la veritat és que Jaume Lloret tenia raó en què a Sueca no podia passar desapercebut el centenari del naixement d’un escriptor l’obra del qual, en paraules de Joan Fuster, “és un dels casos, a part, de la literatura catalana”. Un escriptor prodigiosament fecund que sempre buscà de manera deliberada el camí pluralment suggestiu de l’experimentació tècnica i que va saber jugar tots els pals de la baralla —que va conrear pràcticament tots els gèneres i subgèneres— i que canviava de tècnica a cada llibre. Va explorar i explotar fins al màxim la seua aptitud per utilitzar uns mitjans narratius que coneixia o s’enginyava i que va saber aprofitar per treballar sobre temes recurrents de la literatura universal: la solitud, la incomunicació, el sexe, la naturalesa incomprensible del món i de la vida —el seu sentit, si és que en té—, l’alienació... Tot en una prolífica i fecunda obra d’un autor que Rafael Tasis s’atreví a qualificar com el novel·lista més considerable d’aquest segle i més important després de Narcís Oller.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;">No vaig fer cas a la recomanació de Jaume Lloret fins que vaig tenir l’oportunitat gràcies a la telefonada que em va fer Esther Cuenca fa uns dies: “Voro, hauríem de fer alguna cosa, a Sueca, sobre l’any Pedrolo”. “Estaria molt bé”, li vaig dir. I d’aquella conversa va sorgir la idea d’organitzar una taula redona sobre l’escriptor de l’Aranyó (Segarra). Una taula redona que es farà el 28 de novembre, a les 19 hores, a la Biblioteca municipal de Sueca i en què participaran Víctor Gómez, Xavier Serra, Núria Cadenes, Francesc Vera... I Josep Franco i Manel Joan Arinyó —suecà i cullerot, respectivament—que el van conéixer personalment. Potser Josep i Manel ens conten la conversa que van tenir amb l’escriptor un dia i que començà així, segons el cullerot a Fem un trio: “Som de Sueca —se li va ocórrer dir al jove escriptor suecà a tall de salcoduit. I jo, en comptes de saltar-li al coll i rodar-li’l, vaig callar com un sompo tot desitjant que l’estratègia donara resultat.</span></div>
<br />
Levante, 19 de novenbre de 2018<br />
<br />
<br />
<br />
<br />Fortalenyhttp://www.blogger.com/profile/12771964903979243977noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5048143418472128998.post-81270425584911030942018-11-12T10:56:00.005-08:002018-11-12T10:56:59.125-08:00El poder dels diners<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhZgzF8Xcr4o2oxoUJJpJqVW4gaX8o8X6Tu5lfuUlAEMWKOzBtg40aY8B9tdZwA7IWZEFDJQ6WgTF4DEWQjpegs4RUTN6vJwvy_HXsDgcRHpPOtZKN7bCxX4m-huQqnB-H3Lezpjg3U6Lw/s1600/f-vera_2012_001-0132.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="681" data-original-width="1024" height="265" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhZgzF8Xcr4o2oxoUJJpJqVW4gaX8o8X6Tu5lfuUlAEMWKOzBtg40aY8B9tdZwA7IWZEFDJQ6WgTF4DEWQjpegs4RUTN6vJwvy_HXsDgcRHpPOtZKN7bCxX4m-huQqnB-H3Lezpjg3U6Lw/s400/f-vera_2012_001-0132.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: Times; font-size: 24px; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: center;">
<br /></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(34, 34, 34); -webkit-text-stroke-width: initial; background-color: white; color: #222222; font-family: Verdana; font-size: 16px; font-stretch: normal; line-height: normal; min-height: 19px; text-align: justify;">
<span style="font-kerning: none;"></span><br /></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: Times; font-size: 12px; font-stretch: normal; line-height: normal; min-height: 14px; text-align: justify;">
<span style="font-kerning: none;"></span><br /></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: Times; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify;">
<span style="-webkit-font-kerning: none;"><span style="font-size: large;">Em perd mig partit Inter-Barça de la lliga de campions, en què tots m’han dit que hi hagué futbol del bo, per assistir a la preestrena d’<i>El jardí dels cireres, </i>tot un clàssic d’<b>Anton Pàvlovitx Txékhov, </b>versionat per <b>Manolo Molins </b>sota la direcció de <b>Joan Peris. </b>Va ser una vesprada agradable amb molt bona companyia en què gaudírem d’un interessant espectacle que compta amb un repartiment de luxe: <b>Pilar Almeria, Josep Manel Casany, Cristina Garcia, Berna Llobell, Laura Romero, Ximo Solano i Guille Zavala.</b> L’obra ens conta la història d’una família aristocràtica que ha de vendre la finca familiar a causa dels deutes. Un tema d’extrema actualitat i recurrent en la literatura universal: el poder dels diners. Mira si és actual el tema que, mentre jo tornava amb el tren i veia a través del mòbil la segona part del partit, segurament el Tribunal Suprem deliberava o havia donat ja la notícia de la famosa i polèmica sentència perquè els diaris començaren a fabricar els titulars: “El Suprem rectifica per a donar la raó als bancs i carregar al client l’impost de les hipoteques”. I tothom escandalitzat com si no hagueren tingut un pare que, des de menuts, els explicara que “la banca sempre guanya”. O, un poc més majorets, un mestre que els diguera: “Les lleis les fan els qui estan en condicions de respectar-les —i només <i>perquè</i> hi estan.” O: “Per als pobres, els diners són un misteri. Per això es mantenen pobres.”</span></span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: Times; font-stretch: normal; line-height: normal; min-height: 14px; text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><span style="font-kerning: none;"></span><br /></span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: Times; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify;">
<span style="font-kerning: none;"><span style="font-size: large;">Ja som majorets per saber qui fa les lleis i per a qui les fa. He sentit contar a <b>Javier Pérez Royo, </b>catedràtic de dret constitucional de la Universitat de Sevilla, que, en una reunió del comité central del Partit Comunista, en plena transició democràtica i debatent la possible reforma política, <b>Santiago Carrillo</b> va rebre una telefonada d’<b>Adolfo Suárez</b> i s’hagué d’absentar durant unes quantes hores. En tornar, li preguntaren: “què passa?”. “No res”, va respondre Carrillo. I digué alguna cosa així com: “La Monarquia ni tocar-la, innegociable”. I ja sabeu com va eixir la Llei de la Reforma política i tot el que va vindre després. De totes maneres jo m’he divertit molt avui sentint la demagògia “populista” —perquè deien el que la gent vol sentir— dels polítics espanyols qüestionant allò que fa tres dies era inqüestionable: la llei i els jutges. No havíem quedat que les sentències no es podien discutir? Com la sentència no els ha agradat, ara cal canviar la llei, però sense efectes retroactius perquè no perjudique a qui podria perjudicar. Crec que no tenia raó allò que es diu en el nostre <i>Curial i Güelfa: </i>“Qui justícia demana no fa tort a degú, e lo pretor no el condamnaria si abans no fos cert aquest haver-lo merescut”. Jo em quede amb el que m’ensenyaren de ben menut: la banca sempre guanya. </span></span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: Times; font-size: 12px; font-stretch: normal; line-height: normal; min-height: 14px; text-align: justify;">
<span style="font-kerning: none;"></span><br /></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: "Times New Roman"; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify;">
<span style="-webkit-font-kerning: none;">Levante, 12 de novembre de 2012</span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(68, 68, 68); -webkit-text-stroke-width: initial; background-color: white; color: #444444; font-family: Helvetica; font-size: 17px; font-stretch: normal; line-height: normal; min-height: 20px;">
<span style="font-kerning: none;"></span><br /></div>
<br />
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: Times; font-size: 12px; font-stretch: normal; line-height: normal; min-height: 14px; text-align: justify;">
<span style="font-kerning: none;"></span><br /></div>
Fortalenyhttp://www.blogger.com/profile/12771964903979243977noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5048143418472128998.post-76606585331079051482018-11-05T06:21:00.001-08:002018-11-19T06:19:34.800-08:00Quan els burros volen<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhbnYNQKtQK8lBnC9JR0D_Ddsd9gWubkktyhER4YkysPRpQJamO-eUmAYqdX0dB0VRRe9vYRSNfWEF8foFBdJY9TiX8x9tZKjTc1C-beFa2sWDEAbdxRPL9lFTT5cJr-QJdtj7R7QEwb8k/s1600/f-vera_2011_066-110.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="681" data-original-width="1024" height="265" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhbnYNQKtQK8lBnC9JR0D_Ddsd9gWubkktyhER4YkysPRpQJamO-eUmAYqdX0dB0VRRe9vYRSNfWEF8foFBdJY9TiX8x9tZKjTc1C-beFa2sWDEAbdxRPL9lFTT5cJr-QJdtj7R7QEwb8k/s400/f-vera_2011_066-110.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: Times; font-size: 24px; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: center;">
<br /></div>
<div style="font-family: times; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify;">
<span style="font-kerning: none; font-size: large;"><b>Emmanuel Carrère, </b>en el seu llibre<b> </b><i>El regne,</i> em recorda la famosa i immortal frase del camarada trotskista <b>Gueorgui Leonidovich Piatakov:</b> “Si el Partit ho ordena, un autèntic comunista ha de ser capaç de veure blanc el que és negre i negre el que és blanc”. Poca broma, perquè la frase és brutal. No diu que l’autèntic comunista ha de dir —mentint— allò que ordena el Partit, sinó que té l’obligació, fins i tot, de veure blanc el que és negre i... <b>Santiago Carrillo, </b>com que era eurocomunista i, per tant, revisionista, digué el mateix d’una manera molt més suau<b>: </b>“Mes val equivocar-se amb el partit, dins del Partit, que tenir raó fora del partit o contra el partit.” <b>Jorge Semprún, </b>dissident i víctima de la utilització d’aquest model, ho conta en la novel·la <i>Autobiografia de Federico Sánchez</i>: “Tindre raó contra el partit significava només que es posseïa una diminuta parcel·la de veritat, que, en veure’s arrencada de la Veritat global, històrica i concreta, de l’Esperit-de-Partit es transformava dialècticament en falsedat global”. El problema, però, és que aquesta visió només es pot tenir des del “poder” de l’organització. Quan Piatakov i Carrillo caigueren en desgràcia, van haver de prendre una bona dosi de la pròpia medicina. Piatakov va ser jutjat, condemnat a mort i executat per ordre de <b>Ióssif Stalin</b> i Carrillo, com que eren altres temps, només va ser expulsat del Partit. </span></div>
<div style="font-family: times; font-stretch: normal; line-height: normal; min-height: 14px; text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><span style="font-kerning: none;"></span><br /></span></div>
<div style="font-family: times; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify;">
<span style="font-kerning: none; font-size: large;">Dic això perquè, en política, com en l’església, sempre s’ha volgut fer creure que un burro vola. Avui seria possible que “una invenció tardana i rebuscada sense cap classe de fonament evangèlic com el misteri de la santíssima Trinitat” —com diu Carrère— s’aprovara com a moció de síntesi en un congrés de qualsevol partit d’esquerres o com un article inqüestionable de qualsevol constitució. I és que manta vegades els partits s’han convertit en esglésies en compte de simples instruments per millorar la societat. Els dirigents volen que els feligresos, baixant els ulls, s’empassen totes les mentides dels argumentaris que es fabriquen sense una engruna de discrepància. Us pose un exemple: fa quatre dies la majoria de dirigents d’esquerres i, fins i tot, del PSOE, però, sobretot del PSC i del PSPV eren teòricament partidaris del dret d’autodeterminació. Només cal fer una ullada als documents per comprovar-ho. Ara, però, només que existeix la Constitució i la legalitat. Per què? ¿Han perdut els principis? ¿Tenen por de ser desplaçats de la seua cadira com el camarada Piatakov o com el camarada Carrillo? ¿O continuen buscant la “Veritat global” que els ajudarà a guanyar les eleccions per fer el que es puga per la causa? A això darrer li diuen pragmatisme. I el defensen amb convicció: “Si per aconseguir l’impossible deixes d’aconseguir el possible estàs fent el fava.”</span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: Times; font-size: 12px; font-stretch: normal; line-height: normal; min-height: 14px; text-align: justify;">
<span style="font-kerning: none;"></span><br /></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: "Times New Roman"; font-size: 10px; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify;">
Levante, 5 de novembre de 2018</div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(68, 68, 68); -webkit-text-stroke-width: initial; background-color: white; color: #444444; font-family: Helvetica; font-size: 17px; font-stretch: normal; line-height: normal; min-height: 20px;">
<span style="font-kerning: none;"></span><br /></div>
<br />
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: Times; font-size: 12px; font-stretch: normal; line-height: normal; min-height: 14px; text-align: justify;">
<span style="font-kerning: none;"></span><br /></div>
Fortalenyhttp://www.blogger.com/profile/12771964903979243977noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5048143418472128998.post-69593989056801137642018-10-29T07:46:00.000-07:002018-10-29T07:46:02.399-07:00La veu del regne<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgKw-JpNDlSm_NZY2d3eDAxqHqULdKgTmBUI-2pOPcjB088cNti8oCUFiZ-yZqEj0KLFCZuOA5WGgJtZ7-uDSZ6q6FUKSlpDoM-PrVtGKcLIB5T3UZRf4sna3hdMDu_aedHq511eSORgig/s1600/f-vera_2009_042-4.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="681" data-original-width="1024" height="265" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgKw-JpNDlSm_NZY2d3eDAxqHqULdKgTmBUI-2pOPcjB088cNti8oCUFiZ-yZqEj0KLFCZuOA5WGgJtZ7-uDSZ6q6FUKSlpDoM-PrVtGKcLIB5T3UZRf4sna3hdMDu_aedHq511eSORgig/s400/f-vera_2009_042-4.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: Times; font-size: 24px; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: center;">
<br /></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(34, 34, 34); -webkit-text-stroke-width: initial; background-color: white; color: #222222; font-family: Verdana; font-size: 16px; font-stretch: normal; line-height: normal; min-height: 19px; text-align: justify;">
<span style="font-kerning: none;"></span><br /></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: Times; font-size: 12px; font-stretch: normal; line-height: normal; min-height: 14px; text-align: justify;">
<span style="font-kerning: none;"></span><br /></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: Times; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify;">
<span style="-webkit-font-kerning: none;"><span style="font-size: large;">Vaig assistir a la sessió inaugural del macrocongrés <i>La veu del Regne</i> que el meu amic, el professor <b>Antoni Furió,</b> ha organitzat, com a president, a propòsit que ara fa 600 anys de la creació de la Generalitat Valenciana. Mentre sentia la lliçó inaugural, em van entrar ganes d’assistir a alguna de les sessions que es fan, entre els dies 21 i 28 d’octubre, a València, Morella i Alacant. La veritat és que l’esdeveniment és d’una transcendència remarcable tant des del punt de vista històric com per la seua innegable actualitat com ha deixat palés el president del congrés: “De fet, això que avui vivim, les democràcies parlamentàries, té el seu origen en el parlamentarisme medieval, en institucions com ara les Corts i la Generalitat. No deixa de ser estrany, per tant, que siga tan mal conegut i que els historiadors es posen més en la pell del rei, que és el poder central, que no en la pell del regne. I això explica algunes coses.” </span></span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: Times; font-stretch: normal; line-height: normal; min-height: 14px; text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><span style="font-kerning: none;"></span><br /></span></div>
<br />
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: Times; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify;">
<span style="font-kerning: none;"><span style="font-size: large;">El congrés compta amb el patrocini de la Generalitat Valenciana, la institució que s’estudia, i que, nascuda inicialment amb una finalitat fiscal i financera, acabarà ostentat la més alta representació política primer del regne i després del país. Una institució poc coneguda i mal coneguda, no sols per la majoria dels valencians, sinó també pels mateixos historiadors. La finalitat, per tant, és que, a través de l’estudi, s’arribe a un millor coneixement de la institució mes important del País Valencià i també de la història valenciana en general. Com diu <b>Vicent Olmos: </b>“Potser per trobar l’únic precedent d’una magnitud semblant a aquest esdeveniment ens hauríem de remuntar al Primer Congrés d’Història del País Valencià (1971) que fou una de les fites acadèmiques i cíviques més importants anteriors a la Transició democràtica.” Ara, a través de l’estudi de la Generalitat, es podrà aprofundir en la nostra història, en el coneixement dels nostres fets, com ara la introducció de la inquisició, l’expulsió dels jueus i dels moriscs, les Germanies, la guerra de Successió, les conseqüències de la derrota d’Almansa, l’intent de l’estatut fallit de la segona República... És de sentit comú pensar que s’hauria d’haver fet molta més difusió del Congrés per part de les nostres institucions i que els valencians haurien de saber que el nostre país no va nàixer ahir ni despús-ahir, sinó que ja té vuit segles d’història... Si els valencians hagueren tingut més interés pel nostre passat, sobretot per l’època en què el regne era un estat sobirà, potser les coses ens hagueren anat d’una altra manera com a poble. Com diria el vell historiador: sense conéixer el passat, no podem comprendre el present i fer un bon camí que ens porte a un món millor.</span></span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: Times; font-size: 12px; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify;">
<span style="font-kerning: none;"><br /></span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: Times; font-size: 12px; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify;">
<span style="font-kerning: none;">Levante, 29 d'octubre de 2018</span></div>
<div>
<span style="font-kerning: none;"><br /></span></div>
Fortalenyhttp://www.blogger.com/profile/12771964903979243977noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5048143418472128998.post-45270820234826328542018-10-22T07:48:00.001-07:002018-10-22T07:48:19.782-07:00El desenllaç<br />
<br />
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: Times; font-size: 24px; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhXtU7NUZR7EG_ka7QBmATo47uK3YlzNwKMc7-eFRqfjgIHYX_vdRX6RU26q1SVjQXisJP50fNgJgX65yp_J_E47UudEo6wEejt4ZIJMmbXfY4zAaSEkiRUiLVlXOjnf82ppWqP1nR-h6k/s1600/f-vera_2008_048-101.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="685" data-original-width="1024" height="267" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhXtU7NUZR7EG_ka7QBmATo47uK3YlzNwKMc7-eFRqfjgIHYX_vdRX6RU26q1SVjQXisJP50fNgJgX65yp_J_E47UudEo6wEejt4ZIJMmbXfY4zAaSEkiRUiLVlXOjnf82ppWqP1nR-h6k/s400/f-vera_2008_048-101.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: Times; font-size: 18px; font-stretch: normal; line-height: normal; min-height: 23px;">
<br /></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(34, 34, 34); -webkit-text-stroke-width: initial; background-color: white; color: #222222; font-family: Verdana; font-stretch: normal; line-height: normal; min-height: 19px; text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><span style="font-kerning: none;"></span><br /></span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: Times; font-stretch: normal; line-height: normal; min-height: 14px; text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><span style="font-kerning: none;"></span><br /></span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: Times; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify;">
<span style="font-kerning: none;"><span style="font-size: large;"><b>Pedro Sánchez</b> ara està en la fase del desenllaç del relat que, malgrat ser un mediocre, ha sabut construir-se. Millor dit, un relat que li han elaborat els seus enemics fent-lo màrtir d’una conspiració de fontaners matussers i desprestigiats —<b>Susana Díaz, Emiliano García-Page o Guillermo Fernández Vara...</b>— i mòmies amortitzades com ara <b>Alfonso Guerra</b> i <b>Felipe González </b>que feien de portaveus dels poders fàctics i la caverna. Només hi havia un propòsit: que seguira manant <b>Mariano</b> <b>Rajoy. </b>Tot això amb una gestora que cada dia que obria la boca feia riure perquè s’havia desfet del secretari general del partit de males maneres pel simple fet de voler complir la seua paraula: No és no. Pedro Sánchez, però, va continuar el relat de la millor manera: els va derrotar i tornà a la primera línia de la política, però, en un principi, no s’atrevia a complir els desitjos del personal que li havia donat suport: fer fora Mariano Rajoy. Li faltava el desenllaç, el pas més important per portar el partit a dalt de tot.</span></span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: Times; font-stretch: normal; line-height: normal; min-height: 14px; text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><span style="font-kerning: none;"></span><br /></span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: Times; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify;">
<span style="-webkit-font-kerning: none;"><span style="font-size: large;">Finalment, ho aconseguí amb la moció de censura que comptà amb la inestimable col·laboració d’un <b>Pablo Iglesias</b> reciclat i les forces nacionalistes de tot l’estat fartes d’un PP ple d’històries per a no dormir. Ara, però, Pedro Sánchez té la tasca més difícil que és governar amb èxit i deixar de ser un polític insignificant per a convertir-se en un bon estadista. El repte és el mateix de sempre, el “problema” de Catalunya. Un problema que li va impedir governar en el passat perquè els socialistes no tenen una alternativa diferent a la dreta per a resoldre’l. Ara, ha sabut vendre la burra dels pressupostos socials. Uns pressupostos que sembla que són exigència de Podemos i que ens obliga a fer-nos una pregunta: els socialistes, per ells mateixos, no podien fer uns pressupostos socials? Uns diuen que els pressupostos s’aprovaran perquè els independentistes de Catalunya se sentiran obligats i altres diuen que Sánchez ha fet els pressupostos perquè no els aproven, ja que té prou en prorrogar-los per acabar la legislatura. El propòsit és donar la imatge que vol una entesa amb l’esquerra i fer-se fort, com diuen les enquestes, per guanyar les eleccions... Tot un relat en marxa. Mentre, però, a casa nostra, algú solta el fantasma del pacte del PSOE de<b> Ximo Puig</b> amb Ciutadans per a la nova legislatura valenciana. Segons les enquestes és possible perquè ixen els números. Només falta el relat. No fa molt ja començà a contar coses l’expresident <b>Joan Lerma</b> en una entrevista: “‘Cal cercar on hi haja les màximes confluències”. Quan li preguntaren si es referia al tripartit, ens deixà bocabadats amb la resposta: “Fins ara sí, però això no vol dir que en el futur haja de continuar essent així.” Interessos de partit, com tots, i com sempre. Però, sense relat, per ara.</span></span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: Times; font-size: 12px; font-stretch: normal; line-height: normal; min-height: 14px; text-align: justify;">
<span style="font-kerning: none;"></span><br /></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: "Times New Roman"; font-size: 10px; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify;">
Levante, 22 d'octubre de 2018</div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(68, 68, 68); -webkit-text-stroke-width: initial; background-color: white; color: #444444; font-family: Helvetica; font-size: 17px; font-stretch: normal; line-height: normal; min-height: 20px;">
<span style="font-kerning: none;"></span><br /></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: Times; font-size: 12px; font-stretch: normal; line-height: normal; min-height: 14px; text-align: justify;">
<span style="font-kerning: none;"></span><br /></div>
<br />
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: Times; font-size: 12px; font-stretch: normal; line-height: normal; min-height: 14px; text-align: justify;">
<span style="font-kerning: none;"></span><br /></div>
Fortalenyhttp://www.blogger.com/profile/12771964903979243977noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5048143418472128998.post-68350974360887233932018-10-15T08:14:00.002-07:002018-10-18T04:20:12.150-07:00La dreta, dreta<br />
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: Times; font-size: 24px; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg38khnTGYwbPi4B934Gt8QkvJLe6GUoszUuDOVcZMhDr8hodfYaDRNCy6J4dn5xN8F2O41dX-gtb2UHI09ekBwkWoVvwQ6kf2h24VzWYCEqWtT6JxnHCdIIG2zNAHVHkPzdO9Nk9AVHLY/s1600/f-vera_2018_001-057.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="576" data-original-width="1024" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg38khnTGYwbPi4B934Gt8QkvJLe6GUoszUuDOVcZMhDr8hodfYaDRNCy6J4dn5xN8F2O41dX-gtb2UHI09ekBwkWoVvwQ6kf2h24VzWYCEqWtT6JxnHCdIIG2zNAHVHkPzdO9Nk9AVHLY/s400/f-vera_2018_001-057.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: Times; font-size: 18px; font-stretch: normal; line-height: normal; min-height: 23px;">
<br /></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(34, 34, 34); -webkit-text-stroke-width: initial; background-color: white; color: #222222; font-family: Verdana; font-size: 16px; font-stretch: normal; line-height: normal; min-height: 19px; text-align: justify;">
<span style="font-kerning: none;"></span><br /></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: Times; font-size: 12px; font-stretch: normal; line-height: normal; min-height: 14px; text-align: justify;">
<span style="font-kerning: none;"></span><br /></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: Times; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify;">
<span style="-webkit-font-kerning: none;"><span style="font-size: large;">La dreta, dreta, no ha vingut per a quedar-se com diuen alguns analistes. No ha vingut perquè mai no se n’havia anat del Partit Popular i, per tant, de les nostres institucions. No es tracta només d’una opinió perquè ho diu sense circumloquis ni titubejos <b>José Maria Aznar,</b> un dels seus líders predilectes: “Jo vaig deixar el Govern en 2004 amb un espai electoral unit des de la dreta fins a la frontera del PSOE, més encara, el PP havia creuat el ring i s’havia endinsat en el terreny del PSOE. Avui, aquest espai està trossejat en tres: PP, CS i VOX, i això és molt mala notícia”. És a dir: no s’amaga de dir que els de VOX, amb els seus exabruptes eixelebrats, eren del seu propi partit i voldria que tornaren. I, ara, veu amb <b>Pablo Casado</b>, que té el seu suport, una oportunitat de reconstruir el PP i tot el centre dreta. Ell parla de centre dreta, però jo només que veig que dreta, dreta. </span></span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: Times; font-stretch: normal; line-height: normal; min-height: 14px; text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><span style="font-kerning: none;"></span><br /></span></div>
<br />
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: Times; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify;">
<span style="-webkit-font-kerning: none;"><span style="font-size: large;">Veig dreta, dreta, i competició per qui la diu més grossa contra els enemics necessaris que sempre necessiten. Un dels enemics, un dels seus fantasmes més recurrents, és la llengua que nosaltres hem parlat des de menuts i a la qual no volem renunciar. Ells, però, els “ells” de sempre i els “nous” coincideixen i fan pinya atiant el foc de l’anticatalanisme per impedir que s’albire una certa normalitat cultural i lingüística. Mireu si ens vol <b>Isabel Bonig:</b> “Quan governem eliminarem el requisit lingüístic per l’ingrés en la funció pública”. I, si escolteu els crits que cridaven els feixistes que volien colpejar els manifestants el dia 9 d’octubre, comprovareu que molts són els mateixos o pareguts als que crida <b>Isabel Bonig </b>en el parlament valencià. Ella no parla ni raona. Ella crida. I ben fort. Molt paregut va parlar <b>Inés Arrimadas,</b> a les Illes, contra la llengua acompanyada del català <b>Xavier Pericay</b> i del valencià <b>Toni Cantó </b>—reconeixent sense voler la unitat dels Països Catalans?— en un acte que deien que era en defensa de la llengua, però amb voluntat d’impedir que la llengua avance en els àmbits d’ús formals. Va dir que Balears està “exactament igual que Catalunya fa uns 15 anys”, i que caldria evitar que es cometeren els mateixos errors. I només faltava <b>Pablo Casado, </b>el del màster “polèmic”, que ve al nostre país a dir: “Se segueix amb l’Espanya ens roba i s’acaba adoctrinant els xiquets” per afegir que els Països Catalans són ofensa per als valencians perquè València i Balears són alguna cosa més que un apèndix de Catalunya”. És a dir que José Maria Aznar té més raó que un sant. Encara que en són tres en poden ser un, com el misteri de la Santíssima Trinitat: des de la dreta, dreta, fins a la frontera del PSOE per intentar fomentar l’odi dels valencians i els balears contra el catalanisme. Evidentment, sense mesurar les conseqüències. Res de nou. Com sempre.</span></span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: Times; font-size: 12px; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify;">
<span style="font-kerning: none;"><br /></span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: Times; font-size: 12px; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify;">
<span style="font-kerning: none;">Levante, 15 d'octubre de 2018</span></div>
Fortalenyhttp://www.blogger.com/profile/12771964903979243977noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5048143418472128998.post-38736061462769485342018-10-08T08:55:00.002-07:002018-10-08T08:59:29.529-07:00Impuls<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: Times; font-size: 24px; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: center;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhuW9XXS68_m-sa_LFRDRPEHsPNq68h6Hywfq54xlz1XVvZz49pnSzET8kv_V4jjf7yYxWjmUtfqh2plzO5JXMvEQlsmFb4735Ot-SDvQtUmo8350CzJzLKiJszn88ppqhpHCpqiv4SmcM/s1600/f-vera_2018_028-64-Edit.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1024" data-original-width="681" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhuW9XXS68_m-sa_LFRDRPEHsPNq68h6Hywfq54xlz1XVvZz49pnSzET8kv_V4jjf7yYxWjmUtfqh2plzO5JXMvEQlsmFb4735Ot-SDvQtUmo8350CzJzLKiJszn88ppqhpHCpqiv4SmcM/s640/f-vera_2018_028-64-Edit.jpg" width="424" /></a></div>
<br /></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(34, 34, 34); -webkit-text-stroke-width: initial; background-color: white; color: #222222; font-family: Verdana; font-size: 16px; font-stretch: normal; line-height: normal; min-height: 19px; text-align: justify;">
<span style="font-kerning: none;"></span><br /></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: Times; font-size: 12px; font-stretch: normal; line-height: normal; min-height: 14px; text-align: justify;">
<span style="font-kerning: none;"></span><br /></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(33, 33, 33); -webkit-text-stroke-width: initial; color: #212121; font-family: "Times New Roman"; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><span style="color: black; font-family: "times"; font-stretch: normal; line-height: normal;">Amb <i>Impuls </i><b>Xavier Serra</b> tanca la sèrie de <i>Biografies parcials </i>que considera ja una obra acabada i completa. No vol incloure la seua generació que seria la següent a la del volum que presenta ara. La seua voluntat era escriure sobre uns personatges molt concrets, de les generacions anteriors, que ha tingut la sort de conéixer i </span><span style="-webkit-font-kerning: none; background-color: white;">que havien tingut una positiva i eficaç repercussió en la cultura —sobretot en la cultura—, la política o l’economia del País Valencià en les darreres dècades</span><span style="color: black; font-family: "times"; font-stretch: normal; line-height: normal;">. </span><span style="-webkit-font-kerning: none; background-color: white;">En conjunt són vint-i-quatre biografies —sempre parcials— agrupades cronològicament per generacions. “La sèrie està completa, si més no des de la meua parcialitat. Els lectors no es dedicaran a llegir els volums en ordre, ni a seguir l’ordre dins de cada volum. Cada lector començarà per on li plaurà.” Són quatre volums que començà a publicar l’any 2009 que han comptat, des de l’inici, amb els retrats fotogràfics de <b>Francesc Vera</b> i el disseny de les portades de <b>Manuel Boix.</b> Es tracta d’unes edicions molt acurades marca de la casa —<i>Afers </i>de <b>Vicent Olmos</b>— i una magnífica literatura, entre l’assaig i la narració, que ens conta no només les vivències dels personatges, sinó, també, aspectes fonamentals de la nostra història.</span></span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(33, 33, 33); -webkit-text-stroke-width: initial; background-color: white; color: #212121; font-family: "Times New Roman"; font-stretch: normal; line-height: normal; min-height: 15px; text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><span style="font-kerning: none;"></span><br /></span></div>
<br />
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(33, 33, 33); -webkit-text-stroke-width: initial; background-color: white; color: #212121; font-family: "Times New Roman"; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify;">
<span style="font-kerning: none;"><span style="font-size: large;">Serra ha volgut fugir de la manera de fer molts llibres que s’acostumen a englobar sota l’etiqueta del retrat literari i que no són altra cosa que reculls necrològics. S’ha volgut apartar dels “discursos i escrits d’ocasió, improvisats, mediocres, banals i plens d’elogis excessius i injustificats”. Sempre ha tingut en compte el precedent de <b>Josep Pla</b> en què ha trobat un mestre que ha sabut oferir-nos unes magnífiques biografies de personatges fonamentals de la nostra cultura amb una prosa elaborada, impecable... En aquest darrer volum trobem els retrats literaris de l’actriu <b>Pepa López </b>que va nàixer a la Vila Joiosa en una època anterior a l’eclosió turística i que ens conta les peripècies de la seua família en el negoci del xocolate i la seua trajectòria professional en el teatre. El de <b>Dominic Keown</b> que ve de les tenebroses xemeneies de les nombroses fàbriques del seu país per a fer crítica literària en el nostre i enamorar-se de l’assaig de <b>Joan Fuster</b> i la poesia de <b>Vicent Andrés Estellés</b> i... El de l’amic <b>Vicent Olmos</b> amb la seua heroïcitat de crear i mantindre viva, tants anys, l’editorial <i>Afers. </i>El de <b>Ferran Arasa </b>que ha dedicat la seua vida a l’arqueologia valenciana. El d’<b>Enedina Lloris</b> que ens endinsa en el món de la música, concretament en el d’una soprano. I, finalment, el de <b>Vicent Partal </b>periodista i director de VilaWeb .</span></span></div>
<div>
<span style="font-kerning: none;"><br /></span></div>
<div>
<span style="font-kerning: none;">Levante, 8 d'octubre</span></div>
Fortalenyhttp://www.blogger.com/profile/12771964903979243977noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5048143418472128998.post-82283997814091052642018-10-02T08:21:00.000-07:002018-10-02T08:21:25.753-07:00Xúquer<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: Times; font-size: 24px; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjmMT8W9NqfyxQ-PNRED6Lki4tYlB9V_8wmtQ0MdYkWkffSztgW8nW3swXLl_mXo_4g5I0rkAKV1EnlnPqADZPc-Kzc2TrB1p-HkDFO6JN-MrsnsjnygyMhjiZsCfC2GSj90D3SnAkUnV0/s1600/f-vera_2016_006--38.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="683" data-original-width="1024" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjmMT8W9NqfyxQ-PNRED6Lki4tYlB9V_8wmtQ0MdYkWkffSztgW8nW3swXLl_mXo_4g5I0rkAKV1EnlnPqADZPc-Kzc2TrB1p-HkDFO6JN-MrsnsjnygyMhjiZsCfC2GSj90D3SnAkUnV0/s400/f-vera_2016_006--38.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(34, 34, 34); -webkit-text-stroke-width: initial; background-color: white; color: #222222; font-family: Verdana; font-size: 16px; font-stretch: normal; line-height: normal; min-height: 19px; text-align: justify;">
<span style="font-kerning: none;"></span><br /></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: Times; font-size: 12px; font-stretch: normal; line-height: normal; min-height: 14px; text-align: justify;">
<span style="font-kerning: none;"></span><br /></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: Times; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify;">
<span style="-webkit-font-kerning: none;"><span style="font-size: large;">Si els rius s’han considerat déus o éssers relacionats amb la divinitat, el cicle de la vida, amb les pautes de la fertilitat, la mort i la renovació —com diu <b>Josep Lozano</b>— el Xúquer és el nostre déu. Potser per això l’escriptor d’Alginet, després del seu poemari <i>L'Albufera. Palus Naccarum, </i>ens regala un bon grapat de versos dedicat al nostre riu: <i>Xúquer, </i>uns textos que aquesta vegada van acompanyats de les fotografies d’<b>Albert March </b>en una edició de Neopàtria.</span></span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: Times; font-stretch: normal; line-height: normal; min-height: 14px; text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><span style="font-kerning: none;"></span><br /></span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: Times; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify;">
<span style="font-kerning: none;"><span style="font-size: large;">El Xúquer naix en la província de Conca: “als ulls de Valdeminguete,/ naix nostre riu principal,/ ben a prop de Tragacete”/. Un riu que, en aquesta part oriental de la península, històricament, sempre havia estat frontera separant els diferents pobles que l’habitaven fins que Jaume I el convertí en l’eix del nostre país: “Fou Sucro amb els romans,/ Xuqr per als sarraïns,/ Júcar per als castellans,/ i Xúquer li diguem ací.” Jaume I s’estimava el Xúquer i va morir al seu costat: “Casa l’Olivera va ser son ostatge,/ quan la fi esperava sense cap reguard./ D’Alzira partires per al llarg viatge,/ d’Alzira partires per a mai tornar.”</span></span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: Times; font-stretch: normal; line-height: normal; min-height: 14px; text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><span style="font-kerning: none;"></span><br /></span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: Times; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify;">
<span style="-webkit-font-kerning: none;"><span style="font-size: large;">El Xúquer ha acompanyat sempre la gent de la Ribera: “Com un bé que serpenteja/ des de Tous fins a Cullera/ formant nombrosos meandres,/ creua el Xúquer la Ribera”. Ha sigut fonamental per a la nostra subsistència regant els nostres conreus i donant-los l’aigua necessària per a la vida, però no ha tingut un lloc rellevant en el nostre imaginari col·lectiu —es queixa Lozano. Però diu que, tot i això, sí que hi podem trobar alguns autors que han escrit al nostre riu al llarg de la història. Els versos que hi dedicà <b>Ibn Khafaja</b> (Alzira, 1058-1138/9). Els que va fer <b>Luís de Góngora y Argote</b>, el 1603: <i>Los pinares del Júcar</i>. La riberenca novel·la de <b>Blasco Ibáñez,</b> <i>Entre naranjos</i> en què dedica tot un capítol a descriure una terrible riuada que, com la pantanada de Tous, va deixar petjada en la Ribera: “Mil nou-cents huitanta-dos/ fou l’any de la pantanà,/ en què la presa de Tous,/ mitja comarca inundà.” “Hi havia plogut per dalt/ com si s’acabara el món./ Tots els afluents i barrancas/ anaven de gom a gom”. També van escriure al riu <b>Gerardo Diego</b>, <b>Pedro Bárcena, Antoni Prats </b>i... Sobretot, però, els riberencs <b>Josep Palacios</b> amb magnífiques il·lustracions de <b>Manuel Boix</b> en <i>La serp i el riu. </i>I, ara, amb els poemes de Josep Lozano i les fotografies d’Albert March podem gaudir d’un nou homenatge al nostre riu, però també als pobles de la Ribera: “En l’hora suau del capvespre,/ quan el sol se’n va a ponent,/ i les aus van recollint-se/ per trobar un bon recer,/ amb plomes de color rosa/ passa un esbart de flamencs, sobrevolant harmoniosos/ el poble de Fortaleny.” Un llibre que és una autèntic regal.</span></span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: Times; font-size: 12px; font-stretch: normal; line-height: normal; min-height: 14px; text-align: justify;">
<span style="font-kerning: none;"></span><br /></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: "Times New Roman"; font-size: 10px; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify;">
Levante, 1 d'octubre de 2018</div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(68, 68, 68); -webkit-text-stroke-width: initial; background-color: white; color: #444444; font-family: Helvetica; font-size: 17px; font-stretch: normal; line-height: normal; min-height: 20px;">
<span style="font-kerning: none;"></span><br /></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: Times; font-size: 12px; font-stretch: normal; line-height: normal; min-height: 14px; text-align: justify;">
<span style="font-kerning: none;"></span><br /></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: Times; font-size: 12px; font-stretch: normal; line-height: normal; min-height: 14px; text-align: justify;">
<span style="font-kerning: none;"></span><br /></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(85, 85, 85); -webkit-text-stroke-width: initial; background-color: white; color: #444444; font-family: Helvetica; font-size: 17px; font-stretch: normal; line-height: normal; min-height: 20px;">
<span style="font-kerning: none;"></span><br /></div>
<br />
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: Times; font-size: 12px; font-stretch: normal; line-height: normal; min-height: 14px; text-align: justify;">
<span style="font-kerning: none;"></span><br /></div>
Fortalenyhttp://www.blogger.com/profile/12771964903979243977noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5048143418472128998.post-57153496694187260262018-09-24T08:39:00.000-07:002018-09-24T08:39:28.650-07:00Bufar en caldo gelat<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: Times; font-size: 24px; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjNvFST52SyJIjwBVxiqIFXiz-ckyF33hwhm_ixu7yVm6tqGWZ_1_EpiAcl3L4KVLLOO9a1iIvv9XuQtKtR60-QdhbcS3weV3HL0vJjjWj5e1QaSl9mkJ-0YhrOjqXGgM4FeusH_iSxMm8/s1600/f-vera_2014_061_Reus-31.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="683" data-original-width="1024" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjNvFST52SyJIjwBVxiqIFXiz-ckyF33hwhm_ixu7yVm6tqGWZ_1_EpiAcl3L4KVLLOO9a1iIvv9XuQtKtR60-QdhbcS3weV3HL0vJjjWj5e1QaSl9mkJ-0YhrOjqXGgM4FeusH_iSxMm8/s400/f-vera_2014_061_Reus-31.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: Times; font-size: 18px; font-stretch: normal; line-height: normal; min-height: 23px;">
<br /></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(34, 34, 34); -webkit-text-stroke-width: initial; background-color: white; color: #222222; font-family: Verdana; font-size: 16px; font-stretch: normal; line-height: normal; min-height: 19px; text-align: justify;">
<span style="font-kerning: none;"></span><br /></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: Times; font-size: 12px; font-stretch: normal; line-height: normal; min-height: 14px; text-align: justify;">
<span style="font-kerning: none;"></span><br /></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: Times; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify;">
<span style="-webkit-font-kerning: none;"><span style="font-size: large;">Com que vivim en un món que dóna més importància a la forma que al contingut, no seré jo qui aconselle els joves que no es matriculen en un màster malgrat que pense que, en la majoria de casos, són una estafa. Una enganyifa que manta vegades és un requisit per a poder exercir la professió que t’agrada i, per tant, no pots fer altra cosa que pagar i plorar. Fer-te fer un màster, generalment, és una manera com una altra de rascar-te la butxaca. Per això, els màsters “innecessaris”, perquè no te’ls exigeixen, són, en la majoria dels casos, una manera de decorar la pròpia mediocritat, sobretot, si no assisteixes a classe, no aprens res i només els vols per omplir-te de “formes” el currículum sense pensar que quan més temple no hi ha més religió. Com si els títols i els màsters universitaris foren garantia de fer-te menys burro de la resta dels pobres mortals. Una equivocació que, encara que sembla lògica i vàlida, es desmenteix completament quan passes llista del personal i comproves la quantitat de faves que els exhibeixen com si hagueren fet no se sap quina proesa. Només cal veure la cara i les coses que diuen els “acusats” en els casos de frau que estan de moda aquest dies per adonar-te de la “mediocritat” d’uns “senyorets” i d’unes “senyoretes” que bufen en caldo gelat.</span></span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: Times; font-stretch: normal; line-height: normal; min-height: 14px; text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><span style="font-kerning: none;"></span><br /></span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: Times; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify;">
<span style="font-kerning: none;"><span style="font-size: large;">Vinc d’un món en què els títols tenien importància, però només com a instrument per guanyar-te la vida d’una manera digna. Tinc uns quants amics que han exercit la seua professió admirablement sense el títol universitari corresponent, com ara, historiadors que han treballat de periodistes o que s’han dedicat a donar classes d’una altra matèria. El mateix <b>Joan Fuster</b> hagué de patir dels mediocres que li van posar dificultats per accedir a la càtedra de literatura de la Universitat de València —ell era advocat— i, fins i tot, hagué de fer una tesi doctoral quan ja havia demostrat, amb les seues publicacions, que sabia més que el personal que l’anava a avaluar. Mireu que escriu en un poema que volia commemorar que feia quatre segles i un dia de la mort de <b>François Rabelais:</b> “Ells ho faran al seu estil:/ amb tènues discursos,/ amb tesis doctorals,/ amb cerimònies cartilaginoses o trossos de pedra. /¿Hi ha res més trist que una tesi doctoral?/ Fes el favor de dir-m’ho!/ Som nosaltres que ens hi agradem, /nosaltres,/ la posteritat/ necròfila,/ necròfaga,/ canora. De fet, les tesis doctorals només serveixen,/ i encara!,/<i> pour se tourcher le cul,</i>/ concretament culs doctorats”. De fet, quan Fuster es trobava davant un desconegut, que es creia important, el rebia amb un llenguatge procaç, irreverent i irrespectuós, però molt eficaç perquè li estalviava els adotzenats —perquè els espantava.</span></span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: Times; font-size: 12px; font-stretch: normal; line-height: normal; min-height: 14px; text-align: justify;">
<span style="font-kerning: none;"></span><br /></div>
<br />
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: "Times New Roman"; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify;">
Levante, 24 de setembre de 2018</div>
<div>
<span style="font-kerning: none;"><br /></span></div>
Fortalenyhttp://www.blogger.com/profile/12771964903979243977noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5048143418472128998.post-20973778709969586562018-09-17T07:13:00.002-07:002018-09-17T07:13:23.942-07:00De veritats i mentides<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgWTlFYr3fA0B8FZ78F-HfwKSPx6E6B_ITa2DIHPmvlOfK0wH1UUeIuBPEi4gxNb5ijZNa7aMNRXUTkSxPZRz9Y_FlLD3V-KHsj2rFPGQ2HJa28_1WPxjWZOmO-4OiJu3oz79MkHFk4VaU/s1600/f-vera_2009_089-46.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="681" data-original-width="1024" height="265" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgWTlFYr3fA0B8FZ78F-HfwKSPx6E6B_ITa2DIHPmvlOfK0wH1UUeIuBPEi4gxNb5ijZNa7aMNRXUTkSxPZRz9Y_FlLD3V-KHsj2rFPGQ2HJa28_1WPxjWZOmO-4OiJu3oz79MkHFk4VaU/s400/f-vera_2009_089-46.jpg" width="400" /></a></div>
<br />
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: Times; font-size: 24px; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: center;">
<br /></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(34, 34, 34); -webkit-text-stroke-width: initial; background-color: white; color: #222222; font-family: Verdana; font-size: 16px; font-stretch: normal; line-height: normal; min-height: 19px; text-align: justify;">
<span style="font-kerning: none;"></span><br /></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: Times; font-size: 12px; font-stretch: normal; line-height: normal; min-height: 14px; text-align: justify;">
<span style="font-kerning: none;"></span><br /></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: Times; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify;">
<span style="-webkit-font-kerning: none;"><span style="font-size: large;">De menuts ens ensenyaren a no mentir, sobretot, per una raó: perquè era una pecat mortal que ens abocava a l’infern. Ja ho va dir el nostre <b>Ramon Llull</b>: “Qui ven veritat per mentir, ven Déu”. Però, feta la llei, feta la trampa. Hi havia la confessió que t’absolia del pecat i que et deixava més nét i més pur que una patena. Només havies de procurar morir-te un moment després de la confessió —que no et donara temps per fer més pecats— i anaves directament al cel com si no hagueres mentit o, en tot cas, al purgatori que era una opció raonable i més assequible per a la nostra manera de comportar-nos. Fins i tot, la confessió no era una càrrega insofrible. Hi havia rectors que t’ho feien molt més fàcil, perquè es conformaven amb eufemismes que t’evitaven dir tota la veritat. És a dir: et permetien una altra manera de mentir. Si sabies buscar, els trobaves de seguida: “He comés actes impurs”, els deies. I no es parlava més. El bon rector et deia: “Resa dos avemaries en el banquet del front”. I n’hi havia que era tan soca que se n’anava al carrer a resar en el banquet de la porta de la casa del front de l’església. Els senyors rectors no preguntaven més perquè es quedaven sense clientela.</span></span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: Times; font-stretch: normal; line-height: normal; min-height: 14px; text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><span style="font-kerning: none;"></span><br /></span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: Times; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify;">
<span style="font-kerning: none;"><span style="font-size: large;">De més majors, tinguérem altres mestres que passaven de preceptes moralistes i ens aconsellaven de no mentir o de mentir només per raons pràctiques, perquè fóra útil. El primer consell em va sorprendre molt —perquè jo era una xiquet molt “adoctrinat”, no com els d’ara— i me la va dir un home major que m’estimava: “No digues mentides, si no és per guanyar diners”. Més tard, en assabentar-me de les coses que hagué de fer per guanyar-se la vida aquell pobre home, en ple franquisme, el vaig entendre un poc millor. Després, ja vaig sentir coses més elaborades, que també tenien una finalitat pràctica. Que s’ha de saber mentir, perquè si et pillen perds la credibilitat que és una de les poques coses que tenen els pobres. És a dir: o mentir bé —sense que et pillen— o millor dir la veritat. I mentir bé és molt difícil entre altres coses perquè “qui vol mentir, gran memòria ha de tenir”.</span></span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: Times; font-stretch: normal; line-height: normal; min-height: 14px; text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><span style="font-kerning: none;"></span><br /></span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: Times; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify;">
<span style="-webkit-font-kerning: none;"><span style="font-size: large;">Ara, però, se’n passen de la ratlla, sobretot, els que es dediquen a crear opinió. Parle, és clar, de polítics i periodistes. Hom parla de “postveritat” i de “relat” que manta vegades són eufemismes de mentida. No es tracta de dir la veritat. Es tracta de dir allò que volen sentir els “teus”. Allò que els agrada de sentir perquè els emociona o els toca el tendre. I, com que “els teus” ho volen sentir, no importa que siga mentida. I, així, la cosa es degrada, perquè no és busca la veritat, sinó munició per al “combat”. Ara s’ha fet un pas endavant en això de la mentida i la veritat. Ara hom sap que menteixen, i no els pot creure, però no els retira la confiança. Els empenta perquè segueixen mentint per validar el relat en què es vol creure.</span></span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: Times; font-size: 12px; font-stretch: normal; line-height: normal; min-height: 14px; text-align: justify;">
<span style="font-kerning: none;"></span><br /></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: "Times New Roman"; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify;">
Levante, 17 de setembre de 2018</div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(68, 68, 68); -webkit-text-stroke-width: initial; background-color: white; color: #444444; font-family: Helvetica; font-size: 17px; font-stretch: normal; line-height: normal; min-height: 20px;">
<span style="font-kerning: none;"></span><br /></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: Times; font-size: 12px; font-stretch: normal; line-height: normal; min-height: 14px; text-align: justify;">
<span style="font-kerning: none;"></span><br /></div>
<br />
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: Times; font-size: 12px; font-stretch: normal; line-height: normal; min-height: 14px; text-align: justify;">
<span style="font-kerning: none;"></span><br /></div>
Fortalenyhttp://www.blogger.com/profile/12771964903979243977noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5048143418472128998.post-30863982175689786652018-09-10T06:47:00.003-07:002018-09-11T11:31:05.457-07:00El moviment que parla<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEitQcANFlH7syQK7dqgZFmKmGJU64zSPeqijnoSLWiWN5dkJqPN3VQzZNmhcYQQiaTDtOpwW41ypTWA8KiD_RywHFI2j5_iM-A_sJmKttWSJ4XgdEGB5rUAd1km_xLVFQh7kvJa7zdmLRc/s1600/f-vera_2018_052-088.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="683" data-original-width="1024" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEitQcANFlH7syQK7dqgZFmKmGJU64zSPeqijnoSLWiWN5dkJqPN3VQzZNmhcYQQiaTDtOpwW41ypTWA8KiD_RywHFI2j5_iM-A_sJmKttWSJ4XgdEGB5rUAd1km_xLVFQh7kvJa7zdmLRc/s400/f-vera_2018_052-088.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: Times; font-size: 24px; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: center;">
<br /></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(34, 34, 34); -webkit-text-stroke-width: initial; background-color: white; color: #222222; font-family: Verdana; font-size: 16px; font-stretch: normal; line-height: normal; min-height: 19px; text-align: justify;">
<span style="font-kerning: none;"></span><br /></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: Times; font-size: 12px; font-stretch: normal; line-height: normal; min-height: 14px; text-align: justify;">
<span style="font-kerning: none;"></span><br /></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: Times; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify;">
<span style="-webkit-font-kerning: none;"><span style="font-size: large;">Torna setembre i torna la Mostra Internacional de Mim. I m’avisa mentre passege per vora mar: “La Mim a Sueca celebrarà del 19 al 23 de setembre la seua 29a edició sota el lema <i>El moviment que parla</i>. Per a oferir-vos tots els detalls sobre aquesta cita amb el millor teatre gestual us convoquem demà dimecres 5 de setembre a la roda de premsa seguida d’un menjar-còctel en l’<i>Hotel Masia El Teular</i> situat en un paratge incomparable envoltat d’arrossars”. Com que fa un dia de possible tronada que és un espectacle de veure en “la partida” —on sempre han passat coses estranyes—, em dic que no m’ho perdré. I hi vaig i escolte el Secretari Autonòmic de Cultura i Esport, <b>Albert Girona, </b>que explica que ja són vint-i-nou edicions que fan que no calga ja parlar de consolidació de la mostra, sinó de normalitat. I té tota la raó. Els espectacles teatrals, en aquestes dates, són una cosa tan normal a la capital de la Ribera Baixa com la collita de l’arròs que, a hores d’ara, ja comença a presentar un paisatge cada vegada més daurat que anuncia les màquines per a la sega. Girona ens diu que la Generalitat ha duplicat la seua aportació econòmica a un festival que demana l’aportació del Ministeri de Cultura perquè, com diu el regidor de cultura de Sueca, <b>Vicent Baldoví,</b> estem parlant d’un dels més importants festivals de la seua especialitat. Un festival que l’alcaldessa, <b>Raquel Tamarit,</b> diu que consolida la ciutat com un viver de cultura. I pose encara més atenció per sentir <b>Joan Santacreu,</b> el director del festival: “A voltes atribuïm el gest o el mim a l’expressió de la cara i en aquesta edició volem mostrar com els cossos es posen en moviment per a contar-nos diferents històries, traslladar-nos a universos desconeguts i inèdits, pròxims o propers”.</span></span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: Times; font-stretch: normal; line-height: normal; min-height: 14px; text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><span style="font-kerning: none;"></span><br /></span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: Times; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify;">
<span style="font-kerning: none;"><span style="font-size: large;">Ja en el còctel, m’acoste als fotógrafs <b>Vicent M. Pastor</b> i <b>Francesc Vera</b> i veig que parlen de la rivalitat entre Sueca i Cullera. Els recorde que els de Sueca diuen als de Cullera “matajutges”, perquè el 1911 es va produir una vaga general a Cullera que acabà amb la mort del jutge de Sueca i els seus ajudants. Francesc, però, en contà una de més bona atribuïda al <b>Padre Amado de Cristo Burguera</b> que té una «<i>Historia fundamental de Sueca y sus alrededores»</i>. Diuen que el Padre Amado contava que un dia com avui, amb perill de tronada que feia por que pedregara i fera malbé la collita d’arròs, un llaurador se’n va anar corrents a la muntanyeta dels sants per resar als “benisants”. Va anar i va entrar a l’ermita. I es va estranyar que no eren els sants en la fornícula. Va eixir al carrer i en el cel es trobà amb una història sense paraules. Va veure <b>Abdó</b> i <b>Senén</b> que espentejaven els núvols cap a Cullera perquè soltaren allí la pedregada. </span></span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: Times; font-size: 12px; font-stretch: normal; line-height: normal; min-height: 14px; text-align: justify;">
<span style="font-kerning: none;"></span><br /></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: "Times New Roman"; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify;">
Levante,10 de setembre del 2018</div>
<br />
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(68, 68, 68); -webkit-text-stroke-width: initial; background-color: white; color: #444444; font-family: Helvetica; font-size: 17px; font-stretch: normal; line-height: normal; min-height: 20px;">
<span style="font-kerning: none;"></span><br /></div>
Fortalenyhttp://www.blogger.com/profile/12771964903979243977noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5048143418472128998.post-70654663032799416032018-09-03T06:43:00.001-07:002018-09-03T06:43:44.195-07:00Josep Fontana<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi0iaGiXkvbc3YTKdpnG-e2Zz6lLSgqPUTPBetVBC1Uar6U2-GnTkO5REGZikGjFHLtX3ikRzX_eIjDshPY7K37MSXfqFSIwbKHCxC4J4T8MwFREOLhp9gxv01bR3WtmFYShgjtkHwPTJU/s1600/f-vera_2018_017-099.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="683" data-original-width="1024" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi0iaGiXkvbc3YTKdpnG-e2Zz6lLSgqPUTPBetVBC1Uar6U2-GnTkO5REGZikGjFHLtX3ikRzX_eIjDshPY7K37MSXfqFSIwbKHCxC4J4T8MwFREOLhp9gxv01bR3WtmFYShgjtkHwPTJU/s400/f-vera_2018_017-099.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: Times; font-size: 24px; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: center;">
<br /></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: Times; font-size: 12px; font-stretch: normal; line-height: normal; min-height: 14px; text-align: justify;">
<span style="font-kerning: none;"></span><br /></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: Times; font-size: 12px; font-stretch: normal; line-height: normal; min-height: 14px; text-align: justify;">
<span style="font-kerning: none;"></span><br /></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: Times; font-size: 12px; font-stretch: normal; line-height: normal; min-height: 14px; text-align: justify;">
<span style="font-kerning: none;"></span><br /></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: Times; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify;">
<span style="-webkit-font-kerning: none;"><span style="font-size: large;">Vaig sentir parlar de <b>Josep Fontana </b>uns dos o tres anys abans que els companys del Partit Comunista d’Espanya ens volgueren fer empassar una Constitució que venien com si es tractara del <i>Manifest Comunista. </i>I ja veieu com ha eixit la criatura! Només heu de sentir qui i de quina manera avui defensa<i> </i>aquella Constitució sense voler reformar-la: els que no la volien per altres motius que nosaltres i ara la volen immutable, com la <i>Bíblia,</i> que no es pot canviar ni una coma.<i> </i>En aquells temps, tenia amics que contaven meravelles de les classes que Fontana impartia en la Facultat d’Econòmiques. Hi assistia tanta gent, fins i tot d’altres facultats, que molts es quedaven sense cadira i havien de seure en terra. </span></span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: Times; font-stretch: normal; line-height: normal; min-height: 14px; text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><span style="font-kerning: none;"></span><br /></span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: Times; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify;">
<span style="font-kerning: none;"><span style="font-size: large;">Diuen que Josep Fontana es va fer historiador gràcies a les classes clandestines sobre llengua, literatura i història catalanes que s’impartien en el domicili de <b>Ferran Soldevila</b> i el magisteri de <b>Jaume Vicens Vives</b>, de la mateixa manera que alguns de nosaltres ho férem gràcies a les classes particulars de <b>Joan Fuster</b>, a Sant Josep 10, a Sueca, i a les classes que ens donava <b>Juana Bravo</b> a l’institut que avui porta el nom de l’escriptor. Recorde que Juana Bravo ens explicava en classe fets que estaven produint-se en aquell moment, com era el colp d’estat d’<b>Augusto</b> <b>Pinochet </b>a Xile. Juana Bravo i Fuster eren també d’aquells professors dels quals parla <b>Joan Romero</b> referint-se a Fontana. Cite de memòria i traduïsc: “Fontana era un professor que no volia que els estudiants repetiren el que ell deia o pensava. Sinó que més bé era un professor que proporcionava als estudiants els coneixements disponibles, un bon estat de la qüestió respecte de tot el que s’havia dit, sobre les qüestions més rellevants de la matèria, perquè cada estudiant fóra capaç de comprendre en profunditat els processos en curs i d’extraure les seues pròpies conclusions. Però també de suggerir-los els camins i vies d’accés a informació variada i activitats que tenien o ocorrien fora de l’aula”. </span></span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: Times; font-stretch: normal; line-height: normal; min-height: 14px; text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><span style="font-kerning: none;"></span><br /></span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: Times; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify;">
<span style="font-kerning: none;"><span style="font-size: large;">Com diu <b>Pedro Ruiz,</b> li interessava la història com a <b>Antonio Gramsci. </b>Aquella història que es refereix al major nombre possible d’homes i dones, a tots els ésser humans del món quan s’uneixen entre ells en societat i treballen i lluiten per millorar-se a ells mateixos. La història que paga la pena, com diu <b>Marc Bloch, </b>és la que legitima socialment l’esforç intel·lectual, és aquella que no es limita a proporcionar “delectances estètiques” i erudició. La història ha d’ajudar-nos a viure millor. Fontana ho tenia molt clar i en la línia també del mestre <b>Pierre Vilar </b>ens deia: “Necessitem una història que ens ajude a interpretar els problemes col·lectius dels homes i les dones, per a entendre el món i ajudar a canviar-lo”. Descanse en pau.</span></span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: Times; font-stretch: normal; line-height: normal; min-height: 14px; text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><span style="font-kerning: none;"></span><br /></span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(34, 34, 34); -webkit-text-stroke-width: initial; background-color: white; color: #222222; font-family: Helvetica; font-size: 14px; font-stretch: normal; line-height: normal; min-height: 17px;">
<span style="font-kerning: none;"></span><br /></div>
<br />
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: "Times New Roman"; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify;">
Levante, 3 de setembre de 2018</div>
<div>
<span style="font-kerning: none;"><br /></span></div>
Fortalenyhttp://www.blogger.com/profile/12771964903979243977noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5048143418472128998.post-74787415519013566752018-08-27T08:53:00.000-07:002018-08-27T08:53:01.515-07:00Temps de silenci<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhEYNIi3uLI0HuNS-8IoYtXDeUuYkyClsW35qQSY6sYYoGKkyE17_CJaLUKc4OMALLTIgFFjhdj56IXPMFubogkjprmknAvFP6w1Nc7W-WyH9BYltu8SdwhlStLD32Dg1hhXg6bfgN4RCU/s1600/f-vera_2013_014-215.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="681" data-original-width="1024" height="265" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhEYNIi3uLI0HuNS-8IoYtXDeUuYkyClsW35qQSY6sYYoGKkyE17_CJaLUKc4OMALLTIgFFjhdj56IXPMFubogkjprmknAvFP6w1Nc7W-WyH9BYltu8SdwhlStLD32Dg1hhXg6bfgN4RCU/s400/f-vera_2013_014-215.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: Times; font-size: 24px; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: center;">
<br /></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: Times; font-size: 12px; font-stretch: normal; line-height: normal; min-height: 14px; text-align: justify;">
<span style="font-kerning: none;"></span><br /></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: Times; font-size: 12px; font-stretch: normal; line-height: normal; min-height: 14px; text-align: justify;">
<span style="font-kerning: none;"></span><br /></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: Times; font-size: 12px; font-stretch: normal; line-height: normal; min-height: 14px; text-align: justify;">
<span style="font-kerning: none;"></span><br /></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: Times; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify;">
<span style="-webkit-font-kerning: none;"><span style="font-size: large;">Aquests dies m’ha pegat per veure <i>Temps de silenci, </i>una sèrie de la televisió catalana que va estrenar TV3 el gener de 2001. Com que la meua tele no té connexió a internet, l’he de veure com totes les coses que vénen de Catalunya, com si fóra <i>La Pirenaica</i> —ja sabeu aquella emissora clandestina del Partit Comunista d’Espanya que tothom creia que emetia des d’un lloc dels Pirineus, però realment emetia des de Moscou. Per a poder-la veure en la pantalla gran de la tele, he de connectar un cable hdmi a l’ordinador. Però paga la pena perquè, a través d’una bona família de Barcelona —senyorets del tèxtil—, es fa un repàs a la nostra història més immediata, des de poc abans de la Guerra Civil fins a gairebé acabat el segle XX: les conseqüències de la derrota republicana, la repressió, la clandestinitat, el 5 a 0 gloriós del Barça de <b>Johan Cruyff</b> al Real Madrid, l’atemptat a <b>Carrero Blanco</b>... Una sèrie que sembla que va tenir molta recepció i que, pel seu èxit, es va haver d’allargar en més d’una ocasió. Escrita per <b>Rodolf Sirera, Gisela Pou</b> i <b>Enric Gomà,</b> els quals diuen que han abocat les seues pròpies vivències, com ara, l’anulació dels matrimonis i divorcis de la República, que segons diuen és un assumpte familiar del propi Sirera i que és un element molt important de la trama.</span></span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: Times; font-stretch: normal; line-height: normal; min-height: 14px; text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><span style="font-kerning: none;"></span><br /></span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: Times; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify;">
<span style="font-kerning: none;"><span style="font-size: large;">No em vull reconéixer en els joves radicals i “melenuts” dels anys setanta que apareixen en la pantalla. Els trobe una caricatura molt ben feta de la nostra manera de viure aquella època. I en ve al cap una altra cosa: l’èxit que deurien tenir les novel·les per entregues en el segle XIX i com molts escriptors es van guanyar la vida escrivint històries en forma de fulletons publicats en revistes populars i diaris. Pràcticament com ara passa en les sèries de TV. Penseu que una novel·la per entregues podia durar dos anys o més. Així, a cinquanta-dues entregues per any —una vegada a la setmana— es podia arribar a les cent entregues. En el cas espanyol, i a un real l’entrega, la novel·la es venia per cent reals. La mateixa obra, en forma de llibre, hauria costat deu o quinze reals. I et preguntes quants més capítols allargava <b>Charles Dickens </b>les seues novel·les per cobrar més diners. O <b>Alenxandre Dumas </b>i <b>Eugène Sue</b> a França. Quantes versions se n’han fet de <i>Els tres mosqueters</i> i el <i>Comte de Montecristo </i>que es van publicar, inicialment, com a fulletó? També, però, <i>Solitud </i>de <b>Caterina Albert, Víctor Català,</b> va traure el cap en fulletons de vuit pàgines setmanals en la revista <i>Joventut. </i>O Blasco Ibáñez, a València, on en el <i>El Pueblo </i>publicà les seues novel·les de cicle valencià. Jo, de moment, estic en un capítol molt actual de <i>Temps de silenci.</i> En el capítol on els protagonistes brinden amb xampany per la mort del dictador.</span></span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(34, 34, 34); -webkit-text-stroke-width: initial; background-color: white; color: #222222; font-family: Helvetica; font-stretch: normal; line-height: normal; min-height: 17px;">
<span style="font-size: large;"><span style="font-kerning: none;"></span><br /></span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(34, 34, 34); -webkit-text-stroke-width: initial; background-color: white; color: #222222; font-family: Helvetica; font-size: 14px; font-stretch: normal; line-height: normal; min-height: 17px;">
<span style="font-kerning: none;"></span><br /></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: "Times New Roman"; font-size: 10px; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify;">
Levante, 27 d'agost de 2018</div>
<br />
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(68, 68, 68); -webkit-text-stroke-width: initial; background-color: white; color: #444444; font-family: Helvetica; font-size: 17px; font-stretch: normal; line-height: normal; min-height: 20px;">
<span style="font-kerning: none;"></span><br /></div>
Fortalenyhttp://www.blogger.com/profile/12771964903979243977noreply@blogger.com0