Coses de la superestructura

Ens estimem, ens besem i sabem qui són els bons i els dolents com ens han ensenyat, els trobadors, els joglars, els rectors, els professors,  la literatura i, actualment, el cinema, la televisió, les xarxes socials... Ja ho sabeu: coses de la superestructura.

Malgrat els intents democratitzadors de les xarxes socials, que són més incontrolables, la televisió encara guanya la batalla, perquè és molt més influent i els seus missatges entren en totes les cases. Pregunteu-li-ho, si voleu, a Pablo Iglesias que és un expert en el control de les xarxes socials,  però sobretot és un producte televisiu. O a Mònica Oltra que la teniu més a prop i a la qual Enric Morera, malgrat tenir més força en l’organització, li haurà de cedir el protagonisme. Ella, però, és més mediàtica i pot fer més visibles les propostes del partit.

Eixir en la televisió és la dèria de qualsevol que vulga vendre un producte, una idea, una proposta, un llibre... Recordeu la història de l’accident del metro de València. Encara que aquest diari va informar puntualment de totes les coses que passaven i era un tema recurrent en les xarxes socials, només es va produir l’escàndol quan el va fer visible un famós programa de televisió. I va fer visible el silenci i totes les trampes del partit popular. Anys després de l’accident, els personal es manifestà i es van haver de replantejar moltes coses, fins i tot en la via judicial.

A casa nostra es va muntar una televisió amb l’excusa que teníem una llengua pròpia. Excusa que no van necessitar les altres comunitats autònomes per a posar en marxa la seua. Gatets i gossets tenen la seua pròpia televisió. Per això, Alfonso Rus, que és llest, ha sigut el primer en donar el crit d’alarma. Com podem anar a unes eleccions, si no eixim per la tele? Sí que ixen, però, en els altres canals com a exemple de la corrupció. Ja tenen marca. Una marca que Alfonso Rus vol intentar contrarestar. El president Fabra, el liquidador, no sap què ha fet. El president Lerma va engegar la televisió, Zaplana va duplicar el personal i Camps li va seguir els passos. Fabra la va tancar. Va voler ser invisible i ara no té missatge. No els importa la llengua ni el país, ni res. Només contrarestar un resultats que els afonen. Ara ningú no coneix l’ocurrència de la llei de senyes d’identitat. Fum inútil. Si no ixen per la televisió no existeixen. Pregunteu-li-ho a Pablo Iglesias que sap perfectament que és la superestructura.

Levante, 17 de novembre de 2014