Tirant, l'heroi fràgil

Quan lliges Tirant, l’heori fràgil (Afers), reconeixes de seguida el seu autor, Victor Labrado, com a estudiós del llegendari i de la tradició oral valenciana i de la literatura medieval. Una combinació que li ha vingut molt bé per a plantejar-nos alguns dels interrogants d’un llibre tan singular que no acabem d’entendre del tot. Des de Miguel de Cervantes que en destacà la versemblança i la vida, “el tesoro de contento”, fins als nostres dies se n’ha parlat molt del Tirant. “Novel·la cavalleresca” en diuen en oposició als “llibres de cavalleries” per accentuar la versemblança dels personatges, l’espai concret i una època molt pròxima al temps de l’autor.

Alguns estudiosos han volgut veure el Tirant com una novel·la burgesa, perquè han vist un heroi que progressa en l’escala social gràcies als seus mèrits tant en la guerra com en la intriga cortesana, en què les transaccions d’alcova, entre llençols, són determinants. I també perquè Martorell es mostra despietat envers la cavalleria i els valors medievals. Joan Fuster, però, ja va explicar que la crítica a la cavalleria que es pot apreciar en el Tirant es queda en humorisme, no arriba a sàtira com el cas del Quixot. Segurament també és el fruit d’una desil·lusió “el llibre que corona el màxim esplendor de la nostra decadència, la història d’una descomposició interior”. Un retret, en definitiva, fet des de dins per un Martorell que encara reivindicava una cavalleria que no podia vendre com s’havia venut: amb espases màgiques i elements meravellosos. Els llibres de cavallers formaven part de l’aparell ideològic que legitimava la classe dominant, de la mateixa manera que la religió. Al segle XV calia vendre el producte mitjançant la versemblança. Una versemblança que fóra testimoni del drama que s’hi vivia, el reflex “d’una enyorança corcada”. Víctor Labrado, en el seu llibre, busca els punts de contacte entre ficció literària i realitat contemporània al Tirant, des de fets i personatges històrics fins a l’anècdota documentada. Ens conta com Martorell copiava del natural, però prescindint dels mercaders que no tenen cabuda en la novel·la. Intenta explicar els passatges més obscurs com els entremesos del rei Artús i de Tirant, així com la connexió de la llegenda popular amb el personatge del rei Escariano, exòtic i alhora pròxim. I les increïbles irrupcions en la novel·la del Mondúver i la ciutat de València. Un llibre que conté una bona lectura molt personal del Tirant i una excel·lent caracterització d’un personatge que guanyava totes les batalles, però que es trencava una cama fugint de la cambra de la seua estimada Carmesina.

Levante, 3 de novembre de 2014