Contes i fotografia

En moltes ocasions, la literatura ha anat acompanyada per la imatge. No és nova la combinació d’aquestes dues arts: intentar fondre paraula i imatge, literatura i fotografia. Tècnica i estil narratiu amb tècnica i art virtual poden aconseguir una creativitat i expressivitat innegable. Potser per buscar noves formes d’expressió i de creativitat la III Nit de contes al Palau que se celebra a Gandia, s’ha transformat en la III Nit  de contes i fotografies al Palau. Julio Cortázar ja va explicar que la novel·la i el conte es deixen comparar analògicament amb el cine i la fotografia. La pel·lícula és en principi oberta, “novel·lesca”; mentre que la fotografia,  com el conte, és més limitada. Moltes vegades es tracta de retallar un fragment de la realitat que al mateix temps actua com una explosió, com una captació d’una realitat més ampla. Per això Cortázar deia que la novel·la sempre guanyava per punts, mentre que el conte ha de guanyar per knock-out.

Aquesta Nit al Palau ha volgut combinar la fotografia i el conte per crear una activitat cultural que culmina en un llibre, 6000 estúpids i 10 més, que arreplega el treball de cada una de les cinc parelles d’escriptor-fotògraf que havien conformat, una exposició i un audiovisual. Rafa Gomar i Pep Aparici ofereixen una reflexió sobre la “bellesa de la vellesa”. Lliris Picó i Francesc Vera la de la gent que va amunt i avall per la ciutat que amb ulls néts després de la pluja no veu l’home sol. Carles Mulet i Paco Martí les atmosferes oníriques al límit de la realitat i el somni. Joan Olivares i Xavier Moll calculen estúpids. Francesc Bononad i Natxo Francés parlen dels paisatges de terres eixutes, desèrtiques i intempestives: “El ser artista és ser desert  nocturn, viure de sòlit en la solitud, sol en l’àrid quan cau el sol, solitàrid. És apostar-se en l’inhòspid i no aposentar-se en l’hospici.  Passar dels aliments sòlids perquè es passa de l’aire...” . Un llibre per a gaudir la tipografia Bodoni que s’ha imprés sobre paper Gardapat Kiara de 150 grams. Un projecte que no s’haguera pogut fer sense un tipus de  combinació que cada vegada resulta més habitual en aquest país: un parell d’ajuntaments (el de Sueca i el d’Almussafes), institucions i empreses culturals, la Universitat Politècnica de València i l’Institut d’Estudis Catalans.

Levante, 1 de desembre de 2014