Ninou

 Com la majoria de valencians, no vaig veure en directe el missatge de Cap d’Any del president Fabra per la tele. Em vaig entretenir amb la paròdia del president vestit de fallera que va fer Xavi Castillo. Tinc la impressió, però, que ningú no pot superar Fabra en fer la paròdia d’un president. No fa falta que es disfresse de fallera per a fer el ridícul. Fent d’ell mateix és insuperable! Que el president de la Generalitat Valenciana fera fosca la seua tele i parlara per televisió espanyola resulta ser una cosa estranya i desconeguda, com la que deixà escrita Jaume Roig, en l’Spill: Un cas estrany, en lo mon nou, jor de Ninou, se esdevench. Sí, en Ninou, una paraula que deu ser una adaptació popular del llatí “Annum Novum” i que significa any nou. La paraula ha desaparegut en terres valencianes, però la podem trobar en la Crònica de Jaume I: “Aquí uenguem ans de Nadal e romanguem tro a Ninou en Oriola”. O en la Cronica de Pere IV: “Jo partiré aprés ninou tantost en tal guisa que yo seré ab vós per tot lo mes de giner”. El president no deu conéixer la paraula Ninou, però va fer un discurs com si coneguera la seua segona accepció que podem trobar en el Diccionari català-valencià-balear. Ninou és també l’estrena en diners o en llepolies, que és dóna el dia de cap d’any a les criatures que feliciten per la diada. I així, com si fórem criatures, ens anuncià l’estrena: un nou any de recuperació, de nou finançament, que serà millor per a tots... Com si fórem faves! En dir que no permetrà que als valencians se’ls tracte de forma diferent que a la resta dels espanyols, digué, sense dir-ho, que se’ns tracta de forma diferent. I quina és la solució? Ho té clar: “Ser valencians és la nostra manera més lleial de ser espanyols”. Cap programa reivindicatiu. No. No ens agrada la seua estrena. Volem que faça com els xiquets i xiquetes dels indrets en què no s’ha perdut la paraula Ninou i vaja on toca per a exigir: “Voleu dar-nos ninou, avui que és bon dia?” i que ens donen l’estrena en forma de diners o botifarra o altra cosa per menjar. Volem que explique per què cau tot en el nostre país. Fem la llista? No, perquè no cabria en la columna. La coberta del Palau de les Arts és la visualització del que està passant. Tot un símbol. Quan es construeix sense fonaments, sense pilars on aguantar tanta mentida, les torres enlairades s’enfonsen més feixugament, o cauen a trossets, a poc a poc...

 Levante, 6 de gener de 1914