Quina lliçó pot donar Fabra?

Comencem l’any de la mateixa manera que l’acabàrem. Els diaris porten les mateixes històries avorrides. El molt Honorable president vol fer-nos creure que un burro vola, mentre que Cristóbal Montoro li recorda que no és ningú, que no pinta fava en el PP i que els valencians no som matèria de preocupació del govern de l’altiplà. Si l’autonomia no és viable, ja s’ho apanyareu. Tanqueu-la, com la televisió. Conformeu-vos amb els quatre duros que us oferim i, si us plau, arregleu això de la coberta del Palau de les Arts, que tothom us mira i us recorda qui sou. I què fa lo president? Com no té prou amb els problemes que té i sent la necessitat de fer la pilota a qui mana, protagonitza una picabaralla innecessària amb el president de la Junta d’Extremadura, José Antonio Monago, a compte de la llei de l’avortament. Un president que va arribar al seu càrrec perfectament ensenyat pel seu antecessor, Rodríguez Ibarra, que ha sigut el president més nacionalista de l’estat i el que més ha aconseguit, dels diners de tots, per a la seua autonomia. Només us done unes xifres, molt significatives, d’un estudi (dades de gener de 2013) que tinc entre mans. Catalunya, el País Valencià i les Illes, i per aquest ordre, són les comunitats autònomes amb una menor proporció de treballadors públics per cada mil habitants. El País Valencià en té 47,6, mentre Extremadura, la comunitat amb la ràtio més alta, en té 79,6. Són xifres que expliquen clarament la diferència de la qualitat dels serveis públics d’allà i d’ací. No fa falta xifres, però. Per a adonar-se’n, només cal agafar el cotxe i passejar-te per les magnifiques autovies i carreteres solitàries d’Extremadura i comparar-les amb les congestionades i atapeïdes en què circulem ací per anar a treballar cada dia, que són dignes, però per anar amb carro i haca. I també vol dir que, si tinguérem la mateixa proporció de treballadors públics que els extremenys, la nostra tassa d’atur baixaria més de quatre punts. Feu, si voleu, els números i ho comprovareu de seguida. Per què creieu que estan en contra del dret a decidir? Tot és una qüestió de duros. Quina lliçó li pot donar Fabra a Monago? Què vol? Fer la pilota a Rajoy? Sembla que Fabra no ha anat mai a escola i no sap que els xiquets aduladors són insuportables i no es mereixen el respecte de cap mestre. Que aprenga d’Ibarra i de Monago que venen espanyolisme i anticatalanisme a preu d’or. Els funciona molt bé acusar els altres del que fan ells més bé. Ací es fa el fava a canvi de res. Millor dit, contra nosaltres mateixos.

 Levante, 13 de gener de 2014