Si voleu que us
diga la veritat, a aquestes alçades de la vida ja no em sorprén ni m’indigna
que el President del Tribunal Constitucional tinga vincles amb el PP, ni que
defense la legalitat de la seua militància política. Ja fa temps que sé que no
els importa ni l’ètica ni l’estètica. Aquest paio, o senyor, digueu-li com
vulgueu, és el que ha de decidir si tenim dret o no a un fum de coses que
afecten la vida privada i la col·lectiva. També em fa gràcia que Gonzáles Pons, fent el paper que ell
creu que li correspon, actue com si fórem tots faves: “Acabarà sent punible
votar el PP”. Diu, pensant que viu encara en l’època que lligàvem els gossos
amb llonganisses, quan la gent s’empassava tot el que deien, com explicà un
company seu: “els prometem que els portarem la platja i va i s’ho creuen, són
tan babaus que ens voten”. I s’equivocava. No els votaven perquè els enganyaven
i perquè no sabien les barbaritats que estaven fent. Els votaven perquè s’hi
lligaven els gossos amb llonganisses. La cultura dels diners havia triomfat i,
al personal, l’importava ben poc les seues malifetes. No han votat ací a un
personatge que deia que estava en política per a fer-se ric? I què passa?,
senties a dir. Jo també en vull del mateix... I la maquinària funcionava. Ara
el personal sí que no ho perdona, perquè li han tocat la corfeta. Per això, i
només per això, cauran malgrat les ximpleries de González Pons i tot
l’anticatalanisme i victimisme que es puguen inventar. Tot això ja no em
sorprén, ni m’importa: estem vacunats i curats de tanta misèria. Els que sí que
m’importa és que, per culpa d’aquest personal, vulguen fer a tots els polítics
igual. Batiste, l’alcalde d’Albalat,
diu que deixa la política i que no es presentarà a la reelecció: “No tinc
ganes”. Després d’haver estat en política des dels 16 anys, quan simpatitzava
amb el PC, per a abraçar després l’ideari nacionalista del PSPV, ara es troba
cansat i decebut en la situació actual, “en la que ens posen a tots els
polítics en el mateix sac”. Un alcalde
socialista que té tres majories absolutes en les seues espatles i en els
moments més difícils, ara diu que acaba i se’n va decebut, però deixant el seu
ajuntament sense deutes i amb un patrimoni molt superior al que tenia quan va
començar. Un mestre, diu Jordi Major,
secretari dels socialistes de la Ribera Baixa. Esperem que les paraules de
Jordi Major no siguen pura demagògia, com les de González Pons, i que les pose
en pràctica. Tots els polítics no són igual i n’hi ha de ben dignes.
Levante, 22 de juliols de 2013
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada