dimarts, 6 d’abril de 2010

Enveja sana

Quan arriben uns dies de vacances com els d’ara i no puc pegar a fugir, m’entra una ansietat que no em deixa alenar. Però les obligacions són les obligacions i, encara que estic perquè s’ocupen de mi, he de fer de guardià d’una parella d’adolescents. Per això, entenc i em sent solidari quan una amiga em diu: “Faré el possible per anar-me’n, encara que siga un parell de dies..., què et sembla Madrid?” Però el que em toca el tendre és que els amics més joves i amb menys obligacions m’envien correus electrònics com aquest: “Me’n vaig a Irlanda per a sis setmanes. La primera caminant pel Wicklow Way amb Cris, una espècie de Camí de Sant Jaume que naix de Dublín cap al sud, per les muntanyes irlandeses. Les altres cinc setmanes me les passaré a Belfast, estudiant anglés de matí i passejant i dotorejant a la vesprada. Tinc un comboi i unes ganes que no me les acabe. Espere aprofitar el temps i que siga un viatge inoblidable. Us mantindré informats, ja siga per correu o pel blocdeltauro.blogspot.com”. I en això em quedaré conformat: alternant les aventures de l’amic a través del seu blog i el darrer llibre d’Emili Piera El camí de les estrelles, si és que considera convenient fer-me’l arribar, perquè no pense passar per una llibreria. Éstic segur que això dels llibres de viatge és un gènere fet a posta per a l’Emili, que ens delectarà amb unes experiències que només ell és capaç de viure i de contar. I si el llibre d’Emili no m’arriba, m’hauré de fer una mica més docte i anar-me’n a un altre viatge, una mica més esotèric. M’endinsaré en la lectura del llibre de Francesc Pujols Concepte general de la Ciència catalana. Una delícia! No el busqueu, perquè no el trobareu. I, si el trobeu, sapigueu que us costarà un ull de la cara, però viureu un viatge que consisteix en la història del nostre pensament i de les seues manifestacions culturals des de Ramon Llull a Eugeni d’Ors amb una conclusió molt interessant: que el nostre poble s’encamina a donar al món la filosofia clàssica —la veritat, tot simplement— i per això ho tindrem tot pagat allí on anem....
(Levante 5 d'abril de 2010)

1 comentari:

  1. Ei Voro!
    El que menys m' esperava despres de caminar 20km per les muntanyes d Irlanda era llegir a l ordinador de l alberg el que he llegit. Ara resulta que has publicat al Levante el meu e-mail! M haguera agradat poder-ho descobrir obrint les pagines del diari pero aci el diari no arriba. Ha estat gracios.
    Per aci tot de puta mare, els paisatges son de pel.licula i la gent es d' allo mes divertida. I al diumenge ja arribe a Belfast. A vore com va. T ho recomane. Ara, si no has fet mai una cosa d estes millor fer primer el de Sant Jaume.
    Et deixe que vaig a vore el poblet.
    PS: escriure en ordinadors anglosaxons es una putada, ni accents, ni apostrofs...

    ResponElimina