dissabte, 4 de juny del 2011

Compromís




Francesc de Paula Burguera, en una entrevista un poc abans de les eleccions, va recordar la famosa frase de Joan Fuster: “El País Valencià serà d’esquerres o no serà”. Burguera, però, hi afegia una segona part, ja no tan coneguda, en què Fuster matisava: “però aquest país és més de dretes que la mare que l’ha parit”. Les dues sentències vénen com l’anell al dit per a descriure què ha passat en les darreres eleccions autonòmiques: la dreta ha guanyat com estava previst i el nacionalisme ha donat la sorpresa emergint en el seu espai natural: a l’esquerra. Deixant totes les aventures centristes i equidistants, el nacionalisme ha tornat a entrar en les institucions per la mateixa porta en què havia entrat en les dues vegades anteriors: primer amb el PC i, després, amb Esquerra Unida. I, ara, amb els d’Iniciativa. La novetat d’ara és que la columna vertebral de la coalició ha estat el BLOC amb tota la seua infrastructura en les comarques i la seua important representació en els ajuntaments. Iniciativa també ha fet una aportació imprescindible: els ha donat l’accés a la Ciutat que era la clau per a trencar la barrera injusta del 5%. La frescor de Mònica Oltra i la veterania i el prestigi de Joan Ribó han sigut fonamentals per a connectar amb un sector urbà fins ara inaccessible. Els intents anteriors de connectar amb el blaverisme, els hem d’entendre com un error d’estratègia, com un fracàs. Els teòrics de les terceres vies no només han patit de pobresa d’idees i poc rigor intel·lectual, també d’una ceguesa considerable. El nacionalisme ha de tornar a les essències i mirar al nord que és l’únic camí possible per a salvar el país. Cal aprendre la lliçó: entre el PSOE i el PP no hi ha espai per a ningú. Només hi ha una colla de blavers que a l’hora de la veritat es casen amb la dreta i amb el seu victimisme anticatalanista. Això de les terceres vies era i és una manera de fer el ridícul, d’aigualir un producte esperançador que, a sobre, no es ven. El BLOC i Iniciativa s’haurien de refundar amb una nova marca que ja tenen: Compromís. I dedicar-se a ampliar l’espai en què ja són hegemònics, consolidant una alternativa nacionalista i d’esquerres que pot ser, en un futur, imprescindible. Si es dediquen a jugar al que s’ha jugat sempre, a la divisió i a buscar els purs i els impurs, frustraran, de nou, l’engruna d’esperança d’un país que té una realitat dramàtica.

Levante 30 de maig 2011