dissabte, 11 de desembre de 2010

Wikileaks




Amb la informació em passa com amb el tauler d’anuncis de l’institut: n’hi ha tanta, que no m’assabente de res. I, a més, no l’acabe d’entendre, perquè no sé d’on ve. Què és Wikileaks? Busque en la Viquipèdia i em diu que es tracta d’una empresa jove dedicada a l’enginyeria social. Poca broma! Diu que no dóna informació com Déu mana, sinó contingut especulatiu (rumors i política). I qui són els seus promotors? Diuen ser periodistes, matemàtics i dissidents xinesos. Toca ferro! Una combinació explosiva que tampoc no acabe d’entendre. El seu últim i voluminós lliurament de documents reservats ha portat de cap a tots els columnistes i opinadors professionals que, com sempre, no saben què dir. Ha provocat una mena de tsunami informatiu amb aplaudiments i recels com totes les coses que s’imposen en el mercat de la informació. Uns parlen de nous poders i contrapoders no estatals emergits del que volen anomenar societat civil global i tecnològica. Uns altres diuen que el periodisme s’endinsa en les entranyes de l’estat. N’apareixen d’altres, encara, que allò que els preocupa és l’advertència que representa Wikileaks: què passa amb la privacitat? I més quan es tracta de coses secretes. No ho sé. A mi, si voleu que us diga la veritat, l’únic que em sorprén és que ningú se sorprenga de les revelacions. A banda de les xafarderies del tipus que si aquesta pren pastilles per l’ansietat i l’altre és un manaire hiperactiu, que serien informacions que, si foren noves, vindrien molt bé a la premsa del cor, les informacions que s’hi han revelat són bastant òbvies. Qui no sospitava que Aznar volguera tornar a la política? Qui no creu capaç Aznar de dubtar de la capacitat de lideratge de Rajoy després d’haver-lo designat ell mateix? A qui li estranya el que s’afirma del cas Couso? O allò dels vols il·legals? Tot un guirigall d’obvietats que diuen que revolucionarà el periodisme. Jo, de moment, em compraré un diccionari on estiga definit això d’enginyeria social, societat civil global i tecnològica... i totes les ocurrències que improvisen els aprenents de sociòlegs que només veuen les coses a bou passat. I, sobretot, em llegiré un bon llibre...

Levante 6 de desembre de 2019

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada