Éscric l’11 de
setembre, un dia en què passen totes les coses: el colp d’estat de Pinochet,
les bombes a la casa de Joan Fuster, l’atemptat a les torres bessones... Com
que treballe, enguany no he pogut anar a Barcelona a manifestar-me per un dret
democràtic, però engege la TV3 a través de la xarxa, que suposa cables i unes
quantes coses més, per poder assistir a La Diada a través d’una pantalla de
televisió com Déu mana. Ni que fóra La
Pirenàica en ple franquisme! I encara tenen el morro, al meu entendre clarament
antidemocràtic, de parlar d’il·legalitats. De tant en tant, canvie per veure
que ensenyen les cadenes de l’altiplà i veig que diuen que Alberto Fabra va com cagalló per séquia pels corredors on es mana
per veure si el confirmen com a candidat a les eleccions autonòmiques. De la
mateixa manera que hi va Ximo Puig intentant
que el deixen fer les primàries als nostres ajuntaments més grans tal i com el
PSPV vol: obertes als simpatitzants. Encara com a Gandia planten cara i diuen
que les faran com ells han decidit! A Madrid no són res, ni el PP valencià, ni
el PSPV. No manen i són els de Madrid els que els han de dir què poden fer.
Fins i tot, el reivindicatiu Alfonso Rus
assegura que el candidat del PP a la Generalitat serà el que diga Rajoy. Tot molt trist, què voleu que us
diga? Jo, com que puc decidir alguna coseta, em refugiaré uns dies en la Mostra
Internacional de MIM, a Sueca, que celebra les bodes de plata. Per començar,
hem dinat amb Salvador Campillo, que
és l’alcade contra la voluntat del PP, com totes les coses bones que
s’esdevenen en aquest país. Viurem els records dels vint-i-cinc anys del
festival sota el regnat d’Abel Guarinos que és l’única monarquia que acceptem perquè
no ens la imposen per la gràcia de Déu, sinó per fer bé les coses. I així
desafiarem la gravetat amb el clow americà Avner
Eisenberg i el divertit 666 d’Yllana, que es van estrenar en el
festival ja fa un grapat d’anys. També veurem l’últim muntatge d’aquesta
companyia, The Gagfather, un
homenatge al cinema negre per viatjar a les cloaques i reflexionar sobre el bé
i el mal. Ras!, Maduixa Teatre, i un
fum d’espectacles més que es muntaran en la diversitat d’espais de Sueca
habilitats per a aquestes actuacions i que ens faran oblidar les maneres de
xiquet “pijo” en què Pedro Sánchez pronuncia
la frase: “mañana me veré con su majestad”.
Levante, 15 de setembre de 2014
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada