divendres, 26 de febrer de 2010

Bulevard dels francesos



Llegir Ferran Torrent sempre significa alguna cosa més que endinsar-te en una història, perquè moltes vegades no viatges a allò desconegut com en la majoria de llibres que et cauen a les mans. Viatges a les teues arrels, a allò que algú ha anomenat l’espai Torrent. Ja ho sabeu: Gràcies per la propina, La mirada del Tafur... I no pots evitar trobar-te amb allò que vas ser i amb allò que t’has convertit en l’actualitat, perquè sempre ensopegues amb alguna frase, una situació, una vivència que et toca el tendre: “En la dècada dels seixanta, les sèquies i els calçotets eren les piscines i els banyadors dels pobres” . Una frase que d’una manera o altra tu també has escrit, perquè recordes com et llançaves a la sèquia nuat amb una corda per a ensenyar-te a nadar. La corda era el socorrista i ton pare, que tenia la corda de l’altre extrem, el monitor. Encara recordes la primera vegada que vas veure una piscina i, com no podia ser d’altra manera, va ser lluny del teu poble. I com un amic teu, després d’ensabonar-se en la dutxa, es va llançar, tot ensabonat, com si estiguera nadant en la sèquia major del poble. Noi què fas?, van cridar unes dones que es van quedar bocabadades. I tampoc no pots evitar identificar-te d’una manera o altra amb els joves personatges de la trama principal, Josep, Felo i Teresa, que volien canviar el món i fer una revolució que seria el súmmum. Com tu eren dissidents de tot. De la mateixa manera que t’identifiques amb els desencís dels personatges actuals de l’altre pla de la novel·la. Uns personatges, els del pla actual, recurrents en les històries de Torrent, però que van guanyant humanitat en cada novel·la. M’agrada molt el sabor que tenen al Rick de Casablanca. El seu desencant i el seu escepticisme no els impedeix creure fortament en l’amistat: “Louis, tinc el pressentiment que aquest és el començament d’una gran amistat”. “Quina és la vostra nacionalitat? Sóc borratxo.” La novel·la, però, no només és això. Ferran Torrent ha construït una trama trepidant amb una estructura molt complexa i molt ben treballada. Una bona trama amb ingredients de denuncia als fanatismes i als totalitarismes d’una banda i de l’altra. Una defensa necessària dels valors de tota la vida.

(Levante 1 de març de 2010)

4 comentaris:

  1. Ale, ja m´he comprat el "Bulevard dels francesos" i estic a mitjan lectura. Vaig redescobrir Ferran Torrent este estiu -el tenia abandonat des de l´època de l´institut-. I m´he reenganxat a ell com sols els bons artistes saben enganxar. Vaig començar a llegir, de refiló, "societat limitada" i em va atrapar tant que només veia l´hora d´arribar a casa per continuar amb la lectura. Despres acabí la trilogia, "l´illa de l´holandés", "living l´havana". Tot d´una tirada. Molts cops, les seues històries semblen woodyallenesques. Per enginy, per diversió. I perquè no te sol defraudar.

    ResponElimina
  2. Interessant aquest autor. Sincerament el tinc abandonat. He llegit Gràcies per la propina i alguna coseta més. Voro, m´agrada molt la referència a les sèquies i els calçotets. L'altre dia els ho explicava als meus alumnes i no s'ho creien...Jo tinc 33 anys, com han canviat les coses? Tu en tens uns quants més, algo em diu que la teua fou una interessant generació.

    ResponElimina
  3. M'animem els vostres comentaris:sou una gràcia

    ResponElimina
  4. M'animem els vostres comentaris: sou una gràcia

    ResponElimina