dissabte, 20 de febrer de 2010

Llibre dels fets

Anant a l’encontre
d’escriptors de la Ribera, a Castelló, on havíem de plantar un arbre al Parc dels Escriptors de la Mediterrània, Paco Vera em comenta, mentre condueix, que hi ha un professor japonés, Akio Ozaki, que ha traduït a la seua llengua El llibre dels fets del rei En Jaume, editat per la Kyoto University Press. Com que el llibre va il·lustrat amb fotos seues, Paco em conta que ha mantingut correspondència amb l’autor. Aquest li ha fet unes preguntes ben curioses des de la nostra perspectiva, però que per a un oriental són molt serioses: Què és una muralla? Des de quin punt geogràfic està feta aquesta foto del Benicadell? Aquest és el Xúquer? No és molt petit? I Paco anava contestant les preguntes tenint en compte que es tractava d’un personatge de l’altra banda del món: “És que el riu té uns pantans a dalt...

Un parell de dies després, Paco m’ensenya l’obra i la veritat és que em quede impressionat en veure una molt ben acurada edició del Llibre dels fets. Resulta curiós d’observar-ne la tipografia vertical amb una combinació, que no acabe d’entendre, d’escriptura ideogràfica, sil·làbica i fonètica. La verticalitat de la representació de les idees li dóna un aire exòtic i universal a la nostra crònica medieval. Encara com que hi ha uns agraïments de l’autor en la nostra llengua on m’he pogut assabentar d’unes quantes coses sobre el traductor. Un dia que buscava un tema per a la seua tesina, un professor del Departament d’Història Occidental de la Universitat de Kyoto, Takeomi Ochi, li va dir: “Estudiar la història occidental dels segles XVI i XVII sense conéixer Espanya és com estudiar-ne l’actual sense conéixer la dels Estats Units”. Per casualitat, va trobar a la biblioteca de la seua universitat un llibre que es titulava Islam under crusaders del pare Burns, on va descobrir moltes citacions d’una crònica que estava escrita en un “idioma estrany”. Va tardar un poc a adonar-se que es tractava de la llengua d’una part de la Corona d’Aragó —ací encara hi ha molts que no se n’han assabentat — i li van entrar moltes ganes de poder-la llegir algun dia. Després, la vida li va donar l’oportunitat i, ara, ha vist traduïda per a plaer d’ell i goig nostre la Crònica del rei En Jaume al japonés.

(LEVANTE 22de febrer de 2010)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada