dissabte, 15 de maig de 2010

La lògica moderna




El nostre país no existeix només perquè diem “bon dia” o perquè hem de pagar les autopistes... Ara, gràcies a una tesi doctoral que ha eixit a la llum en forma de llibre Xavier Serra, Història social de la filosofia catalana. La lògica (1900-1980, Afers sabem que nosaltres i la gent de l’altiplà hem seguit uns camins diferents en la recepció de la lògica moderna. Encara que totes dues àrees han estat sotmeses a una mateixa superestructura estatal i unes mateixes directius academicoadministratives, les respostes han estat diferents. Els nostres, que s’han interessat pel nou desenvolupament de la lògica, han estat els filòsofs; els altres, han estat els matemàtics. En un moment determinat, però, els processos de recepció es van fondre, quan alguns filòsofs de l’altiplà es van poder desprendre de la crosta quixotesca unamuniana, orteguiana i començaren a interessar-se per la ciència, per la lògica matemàtica i per la filosofia analítica. I, aleshores, hagueren d’obtenir les orientacions a través dels nostres pensadors, que escrivien en la nostra llengua fins que aparegué la nova crosta franquista. Tot això s’explica en aquesta tesi doctoral que no és de les que el mestre diria que només serveixen “pour se toucher le cul, concretament culs doctorats”. No es tracta d’una tesi típica, tòpica i avorrida. No té la prosa descolorida i poc elaborada d’aquests tipus de papers, sinó que està plena de recursos per fer-se entendre amb precisió i amenitat. Amb una adjectivació molt concreta i símils imaginatius, com la dels seus mestres, Josep Pla i Josep Maria de Sagarra, els escrits dels quals són utilitzats en aquesta obra per descriure l’ambient de la universitat del seu temps i per explicar-nos com eren i com es comportaven els professors de filosofia: “Professionalment el doctor Daurella era un fort comerciant de bacallà. Era, a més, tomista de mentalitat. Seria potser una mica arriscat d’afirmar que el doctor Daurella explicava el tomisme. No. No n’hi havia pas per tant. Explicava els ossos del tomisme.” Com veieu, es tracta d’una història social de la filosofia.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada