dimecres, 7 de juliol de 2010

La dreta mediocre






Em passen Els reaccionaris valencians. La tradició amagada, (Afers), l'edició del qual ha estat a cura de Gustau Muñoz. Aquest llibre recull les biografies de set grans reaccionaris valencians. Els títols de cada una d’aquestes biografies permeten fer-se una idea molt clara del que ha estat la dreta al nostre país: Rafael Rodríguez de Cepeda. L’immobilisme catòlic, Vicent Gai. Un economista d’extrema dreta, Eduard Martínez-Sabater. La recurrència del problema valencià, Joan Beneyto. L’estratègia del camaleó. Del totalitarisme al postfranquisme, Rafael Calvo Serer. La connexió valenciana de l’Opus Dei, Diego Sevilla. Ideòleg falangista, Josep Corts Grau. Mediocritat plúmbia. Després d’haver devorat les Biografies parcials de Xavi Sierra de personatges que considere meus i que van tenir un paper fonamental als anys setanta, en la dura, però esperançadora transició, em fa una mica de mandra llegir les biografies d’uns senyors que, a hores d’ara, no reivindiquen ni els seus. I vet ací la primera pregunta: per què els volen amagats? Comence, evidentment, per la darrera biografia, la de Corts Grau, perquè, per circumstàncies de la vida, vaig viure, de menut, al costat mateix del catedràtic de dret natural ─mai no he entés com el dret pot ser natural─. A ma casa, en un primer pis, hi havia una galeria que donava al corral del catedràtic. I jo, que era un xiquet molt desficiós, m’entretenia tirant tota mena d’objectes al corral. Recorde que el corral tenia un gesmiler molt bonic que arribava fins a la meua galeria. Més punts de contacte: com que el senyor aquest era de missa diària i jo un escolanet, més d’una vegada li vaig posar la patena sota la barba, perquè no li caiguera ni una bocí de l’hòstia sagrada que li donava el senyor rector. Després, quan em vaig fer més gran, recorde que Joan Fuster es va enfadar amb nosaltres perquè vam posar en boca seua, en aquest mateix diari, una afirmació que va fer en una de les seues inoblidables tertúlies, quan Corts Grau encara vivia: “Tot el que ha dit Corts Grau es pot resumir en una frase: Ave Maria Puríssima”. Xavi Serra ho remata dient: “Hi ha tipus humans d’una grisor inenarrable, plúmbia, d’una mediocritat sense escletxes. Escriure sobre aquests individus és desesperant, perquè la seua trajectòria és inenarrable”.
Levante (5 de juliol de 2010)

1 comentari:

  1. Crec que el teu article sobre el catedràtic, José corts m´ha semblatrealment genial, fantàstic. Per mi un dels teus millors últimament. Hi èrem el passat dilluns a l´Estalvi un grupet comentant-lo i tots pensàvem el mateix. Parlàvem del personatge i de l´article i hi gaudirem. La veritat és que a Fortaleny hi ha molt poc sabut sobre ell, es diuen els quatre tòpics a favor de sempre: que era sabut -sense haver-lo llegit-, que era poderós -això és positiu?-... Seria bo que algú ens il.lustrara sobre ell. Tal volta el llibre este. una llàstima que no ho hages posat al bloc, volia enviar-lo a alguns amics. Penja´l i ho faré. Per cert, vull que em deixes el llibre de Gustau Muñoz, quan puc anar a per ell?

    ResponElimina