dimecres, 29 de setembre del 2010

La vaga del dimecres



Estic segur que, el dia 29, molts de nosaltres farem la vaga de la mateixa manera que si no la férem: sense ganes. Cal donar una resposta als retalls en els drets que s’havien aconseguit amb molt d’esforç, però no ens agraden els beneficiaris immediats de la protesta, si és que aquesta assoleix l’èxit que no s’espera. Si la vaga funciona donarem ales a aquells que entenen que l’ètica és un pes inútil que carrega l’home i sentirem, més fort encara, les veus que corrompen el llenguatge. Si la vaga fracassa, pot ser pitjor encara: faran el que vulguen de nosaltres, pobres mortals, que no tenim altra cosa per a viure que el nostre treball. I advertirem, una vegada més, allò que no volem veure: que el cos social està malalt. Ja som majorets per saber que la naturalesa no obeeix cap principi moral, però nosaltres no sabem anar enlloc sense principis i, per això, no entenem molts dels comportaments dels qui dirigeixen o volen dirigir les nostres institucions. I farem vaga contra tots els retalls que ha fet el govern espanyol a les nostres conquestes socials. Però, com que la vaga és política, la faríem més a gust encara contra tots els despropòsits del nostre conseller d’educació Alejandro Font de Mora, contra Rajoy i el PP valencià per presentar de nou Camps com a candidat a la Generalitat, contra Rafael Blasco per fer el paper que fa en una història tan trista com la que viu el govern valencià, contra Carlos Fabra perquè ja estem avorrits de la seua història en els jutjats, contra Joaquin Ripoll perquè va dir sobre Àngel Luna: “El que estiga lliure de pecat que tire la primera pedra”, que és com dir que tots estan embrutits, contra Àngel Luna perquè encara no s’ha ensenyat a dir bon dia, contra Carmen Alborch perquè ha tingut por de perdre i s’ha retirat només ha olorat la derrota, contra Antoni Asunción perquè encara no sabem a què jugava en les primàries socialistes, contra els sindicats per no fer una mobilització a nivell europeu i buscar solucions més globals contra aquest liberalisme tan bèstia que ens volen encolomar. I contra l’esquerra en general per no saber llegir què passa en el món en què vivim i, per tant, per no saber donar una alternativa creïble a la forma de governar que consisteix a fer pagar els plats trencats als mateixos de sempre.

Levante 25 de setembre de 20010

5 comentaris:

  1. Però està vaga ha sigut ací a Espanya? Però si jo he vist als manifestants en la TV amb banderes de Rumania....

    ResponElimina
  2. ie Voro, no estàs cansat d´estar cansat? estem tota la vida queixant-nos. Alguna volta estarem contents amb el món? esta es una malaltia crònica? no ho has pensat mai?

    ResponElimina
  3. Jo també faria vaga contra tantes coses...

    ResponElimina
  4. ufffffffff!!!!
    Doncs jo també faria vaga contra moltes coses!

    Enhorabona Voro pel bloc. M´encanta!

    Carles Rosselló (Palma de Mallorca).

    ResponElimina
  5. Xiquets

    Gràcies pels vostres comentaris això m'anima a seguir aquesta malaltia crònica (Tibu) d'escriure. besets a tots
    Voro Vendrell

    ResponElimina