dimarts, 5 d’octubre de 2010

La pedra de Luna



Tinc uns amics que circulen per l’òrbita socialista que no paren de fer-me retrets, perquè tinc la dèria d’escriure, de tant en tant, que Ángel Luna no sap o no vol dir “bon dia”. M’asseguren que és un bon home, una persona honesta i un magnífic parlamentari. No en tinc cap dubte, però tampoc no tinc la culpa de tenir les meues manies. Una de les primeres mesures que va prendre el primer Govern autonòmic va ser aprovar la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià que té com a objectiu que tots els valencians puguen dominar les dues llengües oficials en situació d’igualtat. Per sort o per desgràcia, la vida m’ha portat a treballar per aquest objectiu que, si es complira, faria que la nostra llengua no patira humiliacions ni restriccions, ni fóra moneda de canvi cada vegada que la dreta local té un problema. Ángel Luna, que s’ha passat més de mitja vida ocupant càrrecs en les nostres institucions, és un dels exemples més clars del fet que en aquest país la llengua pròpia no fa falta per a viure, que se la pot ignorar sense cap problema. Per això, Ángel Luna, volent o sense voler, té una posició antipedagògica de cara a una de les lleis més importants que va aprovar el govern socialista, perquè demostra que el valencià no és necessari per a poder parlar en la institució que representa a tots els valencians: les Corts. Sé que es tracta d’una postura completament legal, però jo parle de pedagogia, de respecte a la llengua pròpia del país, que, segons la llei, cal protegir i estimular. Per això, Ángel Luna m’haurà de perdonar que, si tira una pedra en aquella institució, no puga evitar recordar que, abans de la democràcia, en una escola de Sueca, donaven una pedra als xiquets que durant l’esbarjo parlaren en valencià. La pedra anava passant de mà en mà de tots aquells a qui se’ls escapava alguna paraula en la llengua materna. Ja sé que la pedra que llançà Luna no té el mateix sentit. O potser sí, perquè ell mateix va dir que la canviava pel Canal 9 que té silenciat els socialistes, de la mateixa manera que Luna silencia la nostra llengua en el lloc de màxima representació dels valencians.

(Levante 4 d'octubre de 2010)

1 comentari:

  1. Per l´amor de Déu! digam d´una vegada les coses sense mitges tintes! el Luna este serà l´home fort que ha de redreçar valencianament este País? doncs no ens serveix!

    Voro, salutacions des d´Alcoi! et seguisc amb interés...

    ResponElimina