dilluns, 11 d’abril del 2011

Biografies parcials 2


Després de llegir Biografies parcials 2 (Afers) de Xavier Serra que porta com a subtítol Nascuts després de la guerra, la primera impressió que tinc és que em trobe davant d'una manera molt efectiva i personal d'encarar el gènere de la biografia, del retrat. Evidentment que té antecedents, però no hem de buscar-los en la literatura memorialística i enyoradissa tan de moda ara, ni en el gènere de l'entrevista llarga a personatges d'una certa rellevància que conreen alguns dels nostres escriptors. Per trobar els seus referents hem d'anar una mica més lluny, cal escorcollar entre les pàgines dels Homenots de Josep Pla, però també en les excel·lents Memòries de Josep Maria de Sagarra o en Tots els camins duen a Roma de Gaziel.
Sí, Serra coneix detalladament aquesta literatura i es nota en els seus escrits. La seua manera d'escriure, el seu estil, però, no beu únicament d'ells. També hi podem trobar, entre altres, la influència de Joan Fuster en la manera de raonar, d'adjectivar... Tot plegat conforma un estil molt propi i personal. En les biografies de Serra hi ha una única veu que conta la història i és la de l'autor que s'expressa amb el seu estil i que l'imposa als seus personatges fent literatura. I, així, a través de la literatura, coneixem els personatges biografiats, que en aquest cas són: Doro Balaguer, Josep Antoni Comes, Pere Maria Orts, Josep Iborra, Germà Colón i Vicent Rosselló. Amb ells obtenim informació de primera mà d'aspectes fonamentals de la nostra història, de la guerra, de la postguerra i de la transició a casa nostra. A través dels retrats anem trobant peces d'un trencaclosques: la visió dels vençuts, la de la resistència, l'escepticisme dels qui en un primer moment apostaren pels guanyadors i acabaren distanciant-se´n, l'ensenyament durant la guerra i la postguerra, la concepció de l'art i la literatura, el paper que jugaren durant la transició tant el partit comunista com l'església oficial i no oficial...
Assistim també a la transformació d´un paisatge amb oliveres, garrofers, ametlers, figues i raïm convertit en un amuntegament de ciment despersonalitzat per una l'explotació turística salvatge... Unint totes les peces reconstruïm el nostre microcosmos més immediat.


Salvador Vendrell
Levante-EMV (11-IV-2011)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada