El Consell Valencià de Cultura

En un país que viu sota l’ombra de la intervenció perquè no té un duro, no sé què pinta una institució tan cara i inútil com el Consell Valencià de Cultura. I, més encara, quan els partits l’han convertida en el lloc on col·locar els afins o els companys que consideren ja de rebuig per a l’acció política: “Floretes groguinoses, rebuig dels camps i jardins”.  Evidentment que s’ha elegit algun personatge que sap alguna cosa i que podria fer un bon paper en el camp de la cultura, però el resultat de la barreja de noms que té actualment aquesta institució és un desgavell que li furta tot el sentit. La Generalitat Valenciana no necessita cap institució consultiva i assessora en matèria de cultura, com no les necessita en camps com la sanitat, la biotecnologia o els cotxes de carreres..., sobretot, si els membres assessors són elegits pels diputats en funció d’interessos partidistes. Si el Govern Valencià vol saber alguna qüestió lingüística, tan de moda en aquesta terra, que no li la pregunten a Consuelo Ciscar ni a Anna Noguera, perquè a banda de no tindre ni idea, crec, contestaran allò que els interesse en funció del seu joc polític. Molt més ben assessorat estarà el nostre govern i ho tindrà a molt millor preu, si consulta qualsevol romanista de prestigi de qualsevol universitat del món. I no em digueu que es tracta d’un problema polític, perquè si és això, pregunteu-vos qui l’ha creat. Si l’han creat els polítics que el resolguen, però no a base de gastar-se una burrada de diners en institucions innecessàries que ens costen un ull de la cara. I això val per a totes les comissions permanents o temporals del Consell Valencià de Cultura: de les Arts, de les Ciències, Jurídica i Interpretació Reglamentària, Llegat Històric i Artístic, de Promoció Cultural... Les corts valencianes, els nostres diputats, no tenen ni la capacitat ni la voluntat d’elegir els membres més adients, els més ben preparats per a treballar en aquestes comissions i es dediquen a allò que es dediquen: a gastar-se un fum de pasta en una cosa innecessària, inútil. Que no fa ni de decoració, perquè fa pudor a caspa i la gent se’n riu: “Mira, com més esguerrats, més cobren”. No entenc com els diputats del PSPV, en la faena que haurien de tindre, poden perdre el temps discutint en si poden votar o no a la directora de l’IVAM. Segur que això no era el motiu real de la batalla, perquè el motiu és el de sempre: les estúpides guerretes internes. I tampoc no entenc Enric Morera i Mònica Oltra fent esforços per legitimar una institució absurda. No em sent cap populista ni demagog, si em faig la pregunta evident: quants mestres podríem contractar en tota la despesa que genera una institució tan sobrera com el Consell Valencià de Cultura? Que tanquen!!!

Levante, 21 de maig de 2002