L'Acadèmia

Com no han d’estar desprestigiats els polítics, si en fan una darrera l’altra? En una situació tan al límit com la que patim, i més encara en aquest condemnat país invertebrat, els del PP i els del PSPV s’entretenen jugant a tant se me’n dóna en el tema de la llengua. Ara va i resulta que, per a retallar despeses, uns propugnen reduir els membres de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i, els altres, com a gran alternativa, proposen rebaixar el cinquanta per cent de les dietes. Una mateixa proposta, si bé es mira. Les dues confirmen el poc valor, la inoperància, l’escassa necessitat d’aquesta institució absurda que no va saber plantar-se ni defensar els seus criteris davant d’un Conseller forense que volia aplicar l’autòpsia a la Morta Viva. Si es tracta de reduir costos en funció de l’operativitat de les coses, tot és molt més fàcil: que la facen desaparéixer com haurien de fer desaparéixer el Consell Valencià de Cultura. I què han de fer per a traspassar les seues competències? També molt fàcil: no crear els problemes artificials que van nàixer i créixer gràcies a uns polítics irresponsables que, per interessos electorals, els importava molt poc arruïnar una llengua que començava a traure el cap. Si no creen problemes on no hi ha, si donen al Cèsar el que és del Cèsar, i a Déu el que és de Déu, no fa falta cap Acadèmia, ni cap Consell Valencià de Cultura. Quan hi ha un problema es consulta els especialistes i xim-pum! Encara recorde quan un amic em deia que la creació de l’AVL era el més important que s’havia fet en aquest país en matèria lingüística. Més important que la Llei d’Ús i Ensenyament, em va dir el paio. Li vaig contestar que, si deia mentides tan grosses, aniria de cap a l’infern, perquè, en aquest sentenciat país, l’única cosa que s’ha fet mínimament bé ha estat la introducció del valencià en l’ensenyament. Mireu si és així que, gràcies a la Llei, per primera vegada en tota la història dels valencians, l’idioma s’estudia de manera natural i normalitzada en les escoles. Un idioma que té els recursos suficients: gramàtiques, diccionaris, enciclopèdies... Instruments que funcionen de manera normal i sense cap problema. Però, si en volen més, que paguen als especialistes. Per a elaborar un Missal, un Diccionari o celebrar l’any Estellés (però no el de Fuster) no fa falta un grapat de gent cobrant dietes. Que cobren els que fan la faena i punt. I, sobretot, que la Generalitat faça per estendre la llengua en tots els àmbits d’Ús. Podrien començar els polítics mateixos i seguir amb les teles, els diaris...

 

Levante, 24 de desembre de 2012