Ahir, dia de la
sagrada i santa Constitució, va començar la campanya de vendes de Nadal i, és
clar, els regals són uns dels temes estrella d’un personal retallat, emporeguit
i indignat. La dreta, que aplica les bastonades que li manen, ja ha fet els
regals que sempre esperem d’aquesta classe de personal. Han congelat les
pensions (que deien que eren intocables, com la Constitució) i ens han soltat
un ministre poca solta, que és com un toro bravo, que creix amb el càstig,
perquè desmunte l’escola catalana sense tenir en compte els anys de dur treball
i de consens i perquè torne la por als infants d’anar al l’Infern i confien en
el Purgatori com a mal menor. Què es pensa, que la gent voldrà tornar als
confessionaris i abandonar les manifestacions? María Dolores de Cospedal, que vol democratitzar l’únic que no es
pot, vol fer-li un regal al Príncep revisant la Constitució, perquè en la
successió no prevalga l’home sobre la dona. Pérez Rubalcaba, que pobret no sap què fer per estar i no estar, es
desentén del problema territorial que hi ha plantejat i només proposa una
reforma constitucional per incloure la sanitat com un dret bàsic, igual com
l’ensenyament. Com si no sabera que en la Constitució es reconeix el dret a una
vivenda digna i els desnonaments són regals de moda. Encara com els nous déus
com Carles Puyol i Leo Messi,
han reaccionat amb seny contra la wertgonya i ens han fet un bon regal que agrairem com a bons
mortals que som. Mireu el que diu Messi: “Vaig sentir que volien traure el
català. Jo l’únic que puc dir és que des que vaig arribar aquí vaig créixer en
l’educació en català i mai no vaig tenir cap problema. Penso que com més
idiomes conegui algú, millor per a la seua formació. Penso que cal afegir en
lloc de treure coses a l’educació”. I nosaltres, pobres mortals, què regalarem
aquests nadals? No regalarem productes de luxe, perquè ja hem despertat del
somni. Haurem de dedicar més temps i imaginació i tindrem millors regals. Ho
veig venir, perquè les dones de casa meua van amb les madeixes de llana i les
agulles de fer calça amunt i avall. I podrem pensar quin serà el millor regal
per al fill, la mare, la germana, l’amic... Segur que no serà un regal
improvisat d’última hora. Ja s’han acabat els regals comprats d’urgència el dia
abans en qualsevol tenda de productes innecessaris. Ara va de bo.
Levante, 10 de desembre de 2012
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada