dilluns, 17 de juny de 2013

Com si ploguera




Tenen més raó que un sant els qui pensen que els socialistes estan desapareguts, absents i reprimits en un amagatall segur. Esperant que passe alguna cosa sense haver de prendre cap iniciativa. Passen de tot. Fins i tot emmudeixen quan els bombardegen l’essència, el concepte original, d’una de les seues creacions més emblemàtiques en matèria cultural. Parle de l’assalt intervencionista a l’IVAM. Com si ploguera! L’IVAM es va crear en un moment en què els socialistes volien exercir el paper d’un partit d’esquerra: dirigir la societat, fer d’avantguarda i assenyalar el camí. I es van fer moltes coses, algunes més bé i altres més malament, però hi havia una direcció. Ara no tenen cap iniciativa i tampoc no saben què fer de les propostes dels altres. I s’abstenen en una proposta d’Esquerra Unida, en les Corts Valencianes, en què s’insta al Govern a convocar un referèndum perquè els ciutadans decidisquen entre monarquia i república. Diuen que no és el moment d’obrir aquest debat, sinó de reforçar les institucions. No van veure el moment d’encetar el meló durant la transició de la qual encara són esclaus, i tampoc no el veuen ara que totes les institucions pateixen la mateixa crisi de credibilitat democràtica. Es pot parlar d’acabar amb tot: amb les autonomies, amb les diputacions... Es pot desmantellar l’estat del benestar, es pot qüestionar el funcionament dels partits polítics, però no és el moment de parlar de la monarquia. Em fa riure Rubio que tampoc troba mai el moment de dirigir-se als mortals en la llengua de la terra quan diu que el tema no és república o monarquia, sinó més democràcia i millor democràcia. Diu que ningú no dubta que Gran Bretanya és un dels millors exemples de democràcia a Europa. O siga que segons Rubio podem comparar Gran Bretanya a Espanya en el tema de la monarquia, però no en el del dret a decidir de les seues nacions: Escòcia no té res a veure amb les nacionalitats espanyoles. El socialistes han renunciat a dirigir la societat i no saben, no tenen criteri, en el tema de la monarquia o la república. Si ells s’abstenen, si no saben què volen, què podem fer nosaltres pobres mortals? Tampoc no volen que ho votem en un referèndum. De quina qualitat democràtica parla Rubio? Ni dirigeixen ells, ni volen que decidim nosaltres.  A què es dediquen els socialistes? A reprimir-se i abstindre’s, com si estigueren en quaresma. Que estiguen alerta que els pot passar, ja els passa, com al personatge de Jaume Roig en l’Spill: “L’hom qui s’absté d’axò en quaresma, a cinquagesma cornut es troba”.
Levante, 17 de juny de 2013

1 comentari:

  1. El socialisme valencià, català, gallec... està perdut i es víctima de les seves contradiccions. Van improvisant per intentar guanyar presencia mediàtica i que la clientela no s'oblidi d'ells i cada dia surten amb un ciri trencat o un altre però se'ls veu sense una direcció clara i sense cap mena de convicció. Solament tracten de trobar quelcom que els faci reviure i estan tan cecs que no son conscients que cada dia que passa estan més allunyats de tot.

    ResponElimina