dilluns, 10 de juny de 2013

És trist equivocar-se


Intente desconnectar de les coses serioses de la vida i em pose els auriculars de la ràdio per entrar a un programa esportiu i sentir què diu Neymar en l’idioma de la terra: “Bona tarda a tothom. Estic molt feliç i emocionat de ser jugador del Barça i haver realitzat el meu somni. Moltes gràcies i que Déu ens beneeixi. Visca el Barça!”. Com que amb el mòbil pots fer de tot,  busque  per la xarxa i em trobe que té una professora de català, Bel Juvinyà, que és coordinadora de l’empresa AB Relocation Solution, una companyia que es dedica a facilitar els processos d’adaptació de treballadors de països estrangers. I veig declaracions de la professora en què felicita el jugador pel discurs durant la seua presentació al Camp Nou, després de només quatre hores de classe. “Neymar és un alumne molt aplicat, hem tingut poc temps, però ha tingut una pronunciació molt bona i ho ha fet molt bé”. Tot això mentre continue escoltant la ràdio i, com tots els dies, a les dotze de la nit, connecten amb Antoni Bassas que fa de corresponsal a Washington. M’agrada sentir-lo, però aquella nit em desbarata la vetlada. Bona nit! Com estàs?, li pregunta el Pere Escobar, com cada dia. Bassas, contesta alguna cosa així com: Estic una mica enfadat, perquè acabe de llegir un informe del Fons Monetari Internacional i no sé si aplaudir-los la sinceritat o denunciar-los la seua incapacitat. L’informe, al qual ha accedit el Wall Street Journal, explica que les propostes d’austeritat han enfonsat l’economia grega, que no havien mesurat bé les conseqüències. Es tracta d’un error que ha portat el país a una depressió més profunda. I intervenen els tertulians: “Els que han fet aquests plans haurien d’estar deportats!” “Imagina com et pots sentir, si tens passaport grec”. “Ha costat morts... I a Grècia, bressol de la democràcia, han fet créixer un partit filonazi que veurem què passa...” “S’ho replantejaran? O d’ací a dos o tres anys diran el mateix d’Espanya?”. “Aquest error és imperdonable perquè ara no pots tornar a la casella de sortida i començar de nou...” Cadascú deia la seua fins que el conductor del programa se n’adona i diu, com si haguera vist la llum: “Alto! Fem un programa d’esports, no?” “Sí que ens ha portat la tristesa...” Ells tornen als esports, però jo no puc deixar de pensar que la vida està plena d’equivocacions i no podem repetir la jugada. Crec que va ser Jaume Cabré qui va escriure: “És trist equivocar-se; però saber-ho, adonar-se’n sense remei, és espantós”.

Levante, 10 de juny de 2013


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada