La madrastra pèrfida

Ara va i resulta que els empresaris valencians han descobert que el govern espanyol es comporta amb el País Valencià com la “madrastra pèrfida del conte”. Sembla que José Vicente González va dir que voldria que ens tractara com “la mare amorosa”.  No et fot! Que més voldríem tots! Tots volem amor! Segurament si hagueren assistit sense prejudicis a la ponència d’Antoni Furió, catedràtic d’història medieval de la Universitat de València, que té de títol “Espanya contra el País Valencià”, segurament haurien descobert alguna cosa interessant, com ara: “La reflexió que avui es pot fer és que no ha estat un bon negoci l’anticatalanisme, ni ofrenar noves glòries a Espanya ni la defensa d’unes preteses essències valencianistes. Tot això no ha passat de ser pura retòrica, mentre que en el pla material els retrocessos han estat cada vegada més grans. L’estat actual de dèficit de la Generalitat Valenciana no sols s’explica pel malbaratament i una mala gestió, que ha existit, una bona part és deguda al sistema fiscal i financer que perjudica els Països Catalans”. Mira quina casualitat, les paraules de Toni Furió coincideixen plenament amb allò que diuen els empresaris i, en canvi, el plantejament polític, la manera d’eixir del clot que proposen els empresaris valencians és diferent, perquè, si no demostren el contrari, els dirigents valencians, les elits, continuen sent, com deia el comte-duc d’Olivares, més “muelles” que els veïns del Principat. Ara, però, s’han plantat davant Madrid. No crec que intenten obrir cap via sobiranista, però haurien de saber que la via oberta al Principat i que prompte es tornarà a obrir al País Basc, provocarà un procés de  recentralització de la resta d’autonomies i que intentaran liquidar la nostra. Ja va veient-se. Els empresaris valencians s’hauran de pronunciar i veure si el PP els serveix com a instrument, com a eina, per a defensar els seus interessos o caldrà construir-ne una altra. Si us plau, que siga moderna i de casa i que abandone els fantasmes del passat.

Supose que això de Susana Díaz respon a una d’aquelles coses conjunturals de la correlació de forces en el PSOE i Déu sap què passarà demà en aquest partit centenari. No veig un eix andalús-valencià seriós, com no veia els famosos eixos Múrcia-València-Madrid o totes aquelles ximpleries que ens presentava Camps i el PP com a alternativa a la realitat. Les nostres aliances haurien d’estar ben claretes i d’acord amb els nostres interessos reals: econòmics, culturals, polítics, socials... La veritat, no entenc que pinta la presidenta andalusa a casa nostra.

Levante, 21 de juliol de 2014