Dir és fer

En el Breviari d’un bizantí, i a propòsit del Gènesi, Josep Iborra explica que la creació té una simplicitat admirable en el relat bíblic. Déu amb la seua paraula omnipotent va constituint, en sis etapes, el món. Iborra ressalta la fonamental relació entre la paraula i obra que en el Gènesi és d’una evidència brutal: La creació, el món, la realitat, és el resultat d’un imperatiu  “siga la llum”, diu Déu, “i la llum fou”. “El món és perquè Déu vol i diu que siga. L’única cosa que hi ha immediatament abans de la creació de cada cosa, de la llum i de les tenebres, de la terra i les aigües, dels estels i dels animals, és una seqüència d’imperatius” Una seqüència d’imperatius i (podríem afegir) de noms. Primer està el nom de cada cosa, i després,  cada cosa, la realitat. Iborra destaca una lliçó molt bella: dir és fer.

I és veritat que la qüestió dels noms és molt més influent del que alguns es creuen. I les seues definicions són encara molt més importants. Només un exemple: penseu en la transcendència de la la definició de valencià en el Diccionari Normatiu de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. Avui mateix, mentre escric aquestes paraules, van arribant a les llibreries els exemplars de la nova edició del Diccionario de la Real Academia Española, la seua vint-i-tresena edició. Un edició que incorpora canvis en la definició de molts mots, entre els quals hi ha “referèndum” i uns quants més vinculats al procés sobiranista català com “sobirania”, “nacionalisme”, “autodeterminació”, “estat de setge”... Per no cansar-vos i posar-vos un únic exemple, mirem la paraula sobirania. En l’edició anterior: “autoritat suprema del poder públic”. I en la nova: “Poder polític suprem que correspon a un estat independent”. I per si teniu curiositat per saber quina és la de l’AVL: “poder polític suprem que correspon a un estat independent”. La nostra acadèmia, submisa, segurament estaria avisada i ja s’hauria incorporat, prèviament, al canvi.

No us cregueu que es tracta de ximpleries. Diuen les cròniques que, quan es va fer pública una primera versió del diccionari, l’Institut d’Estudis Catalans va presentar una queixa informal a la RAE que no ha servit de res. Ja han parlat alguns filòlegs com Sílvia Senz que explica que aquest organisme utilitza la llengua per a blindar la unitat d’Espanya. Als tribunals el diccionari de l’Acadèmia es fa servir per a interpretar la llei. “Sorprén que alguns dels canvis que es volen introduir siguin molt fets a mida del discurs polític del govern espanyol sobre els procés”.

Levante, 20 d'octubre de 2014