No m’acostumaré a
una campanya electoral sense Gürtel, perquè desnaturalitza el paisatge. Des de
fa massa temps, a casa nostra, la cosa més natural del món són els titulars
sobre polítics imputats. Ja ho sabeu: judicis, advocats, comissions, molts
duros en joc... I molta tragicomèdia: els acusats recusen un magistrat per
haver format part del govern de Joan Lerma i l’acusació popular, els
socialistes, contesta que el magistrat va entrar en el govern valencià de la mà
de Rafael Blasco.
Tampoc no entenc
per què el president Fabra s’ha desfet de la televisió. Ara no té més
remei que anar casa per casa per a explicar què fan. Un espia del Palau m’ha
dit que el Molt Honorable President, com a bon cristià, explica que Nostre
Senyor algunes vegades permet algun gran pecat per a major benefici. No deu ser
veritat. En el temps que vivim ja no et pots fiar de ningú i encara menys dels
espies. Al meu carrer les dones deixen la porta oberta per esperar la visita.
Crec que es quedaran amb les ganes de saber quin benefici promet per a la nova
legislatura. Algú hauria de comptar les cases que visita realment el president
i, potser, ens enduríem una sorpresa. Seria interessant saber el nombre exacte
i quines cases són.
Tampoc no acabe
d’entendre per què homes que diuen que volen tant el partit com Manuel
Chaves i José Antonio Griñan no dimiteixen del seus escons al
Congrés i al Senat. Conec molta gent que vol molt el partit i parlen com si
ells foren l’essència, però a l’hora de la veritat es converteixen en un llast
i fan nosa. Si són tan innocents com diuen, quin problema tenen? Que
dimitisquen, i, després, si volen, quan es demostre la seua innocència, que els
posen en un altar. Així, la nacionalista andalusa Susana Díaz podria
navegar amb més lleugeresa i guanyaria credibilitat. I el pobre Pedro
Sánchez s’estalviaria dir avui una cosa i demà l’altra.
A l’únic que
entenc de tots és a Toni Cantó perquè se li veu el rabo de
seguida. El seu oportunisme és tan clar i transparent com les aigües de
Formentera. No d’ara, de fa temps. Va pel món fent-se passar per un home de
cultura. Diu que la defensa, la cultura, i ací predica posicions secessionistes
incultes, les mateixes que la caverna. Tot per un grapat de vots, com tots els
de sempre. I, ara, que el vaixell en què navega sembla que s’afona traeix els
seus companys i vol pujar a la barca que diuen que és més rica i li promet un
futur millor. Pura caspa!
Levante, 6 d'abril de 2015
Galileo fue atacado por la intelectualidad de la época acusado de hereje. Y aunque se vio obligado a abjurar, dijo, "pero se mueve". ¿Era caspa?
ResponElimina