Tot indica que les
properes eleccions autonòmiques no les guanyarà el PP. Tot apunta que guanyarà
una esquerra molt fragmentada i dividida, però que serà capaç de formar govern.
L’esquerra s’hi juga molt. S’hi juga la supervivència per a un bon grapat
d’anys. Si no guanyen, o si guanyen i la caguen, tindrem dreta per a unes
quantes dècades més i, aleshores, sí que serà irreversible tot el mal que són
capaços de fer aquesta gent que només té un programa electoral: el que va
anunciar un líder en una conversa telefònica que, segons la justícia, es va gravar il·legalment, però que tots vam poder
sentir. Un programa que respon a un
eslògan de la televisió valenciana de Joan Lerma: “A guanyar diners!”. La
batalla ideològica va estar perduda per l’esquerra des del principi, entre
altres coses, perquè no es va lliurar mai. Per això, cal que no ens equivoquem
i no pensem que les perspectives electorals responen al fet que en aquest país,
de sobte, el personal s’ha fet d’esquerres. Ha votat al PP malgrat totes les
coses que se sabien. Ací no ha afectat mai ni dilapidació dels nostres diners
ni les privatitzacions de la sanitat pública. Alzira no ha parat mai de votar
el PP. I, si perden les eleccions, segons la meua modesta opinió, no serà per
la gestió nefasta que ha fet el Govern de la Generalitat: en el finançament, en
el mal estat de les infraestructures, en el fet de deixar perdre una banca
nacional, que diuen que és l’aparell circulatori de l’economia. Tots els grans
monuments han caigut i de manera sospitosa: Terra Mítica, la Formula 1, Palau
de les Arts... Temples sense religió, sense continguts. Hem perdut, fins i tot,
una abominable i enyorada ràdio i televisió valenciana. No perdran, però, les
eleccions, per tot això. Si les perden, les
perdran perquè al personal li han tocat la butxaca. El que no ha perdut el lloc
de treball, ha perdut un percentatge important del sou. Tots treballem més per
menys diners. I estem emprenyats. No hi ha cap canvi ideològic. Si fóra així,
el PP no cauria en el ridícul d’aprovar una Llei de senyes d’identitat
que no es creuen ni ells mateixos. Ens han tocat la butxaca i tenim moltes
ganes de fer-los fora. Res més. Ara la gent es pregunta: “on estan?” “on
estan?, els diners. L’esquerra, tan dividida per la ideologia o pels simples,
però importants interessos de partit, hauria de prendre nota. Té raó Fabra: el
problema que tenen ara és la marca.
Levante, 30 de març de 2015
Sr. Vendrell, no tengo su correo. Lamento dirigirme a vd por aquí.
ResponEliminaCómo puede decir que una persona que predica "posiciones secesionistas, según vd claro, es un inculto.
Cómo puede decir esto?
Un saludo
Perquè he estudiat
ResponElimina¿Donde ha estudiado? ¿A base de libritos de auto ayuda?
ResponEliminaPorque leyendo a los clásicos, de seguro que no.
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaEstá claro pues y hasta pudiera que tambien es tu caso. Catedrático al estilo de Juan de Dios Fuster que obtuvo la cátedra sin la titulación debida y por el dedito de un amigo que con seguridad conoces.
ResponElimina¿Y qué tal otro librito de auto ayuda para dirigirte cortésmente, sin tuteos y buen talante, a quien discrepa de tu menú a la carta?
Es curios que carregues, tu, tot un catedratic, contra un home per no haver estudiat.
ResponElimina¿T'ensenyaren aixo en la carrera?
En fi, si vols parlem tu i yo sobre l'incultura dels que pensem en l'independencia del valencià i la curtura dels que, com tu, han estudiat física llingüistica ;)