dilluns, 9 de gener de 2017

Colonitzar consciències





Té botons −ma mare, que era molt creient, sempre utilitzava l’eufemisme “botons” en compte de “collons!”− que el cardenal Antonio Cañizares en la seua ofensiva contra la Llei integral del reconeixement del dret a la identitat i expressió del gènere, diga que adoctrinar els xiquets en ideologies de gènere és una maldat. Té botons que un representant de l’església s’atrevisca a acusar el nostre govern de colonitzador de consciències. Com si no sabera que la religió s’ha passat la seua història colonitzant-les de veritat. Com si nosaltres fórem faves i no sabérem que és patir, de menuts, la maldat de ser adoctrinats i colonitzats per uns capellans de sotanes negríssimes que, a base d’hòsties, no només ens obligaven a creure en Déu i la Mare de Déu, sinó que ens torturaven amb la por d’un infern molt semblant del que predicava Sant Vicent Ferrer fa un bon grapat de segles. Ens tenien acollonits perquè, si moríem, ho hauríem de fer sense pecat i, amb la salvació coneixeríem la verge Maria i Jesucrist, però, si moríem en pecat, seríem visitats per una legió de dimonis que vindria a recollir la nostra ànima. I xof!, a les calderes. I vivíem pendents de buscar un capellà que els dissabtes es conformara en una confessió sense massa preguntes i plena d’eufemismes: “He comés actes impurs.” 

Un dia, em vaig trobar un amic que acabava de confessar-se. Me’l vaig trobar resant en el carrer dalt d’un banquet de marbre de la porta d’una casa. “Que fas?”, li vaig preguntar. “És que el rector m’ha dit que me n’anara al banquet a resar la penitència”, em contestà. “Home, al banquet de dins l’església. No ací en el carrer... La colonització de la nostra consciència, però, no s’acabava en els actes religiosos i en la por que ens posaven damunt. Fins i tot, quan érem un poc lliures i jugàvem pel carrer, quan passava un capellà, que semblava una panderola amb tota la seua sotana que li tapava del coll a les cames, deixàvem de jugar i havíem d’anar besar-li la mà amb tot el fàstic que ens donava. Això sí que és colonització de consciències.


Està molt bé que el Consell diga que no tolerarà cap insubmissió catòlica davant de la llei de transsexualitat que ja és a les Corts, o que controlarà el material didàctic. El que s’hauria de controlar, amics Vicent Marzà i Miquel Soler, són les contractacions dels professors de l’escola concertada que paguem entre tots. Intenteu fer bones pràctiques en l’elecció de no sé quins alts càrrecs, que al meu criteri haurien de ser de confiança, i deixeu que uns treballadors que paguem entre tots siguen elegits trencant tots els criteris d’igualtat d’oportunitats. Amb quins criteris i quins barems es contracten els professors de la concertada? M’ho podríeu explicar? Si hi ha concert, si paguem tots, tots tenim dret a treballar-hi.

Levante, 9 de gener de 1917

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada