dilluns, 11 de febrer de 2019

Clubs de lectura



    


Sempre m’he trobat molt a gust en els clubs de lectura que m’han convidat, perquè és un plaer reunir-te amb unes persones que t’han llegit i volen conversar sobre una obra a la qual tu li has dedicat moltes hores de la teua vida i, en molts aspectes, forma part de tu. I es tracta d’això, de parlar-ne del procés de creació, de quina part de realitat i de ficció hi ha en el teu llibre i de totes les coses que en volen saber −que en són moltes− els teus lectors. Prop de casa meua hi ha tres grups de lectura que funcionen molt bé i estan conduïts per tres persones que s’estimen els llibres i volen compartir la seua passió fomentant, com poden i saben, la lectura. Parle de Jeremies Barberà a Albalat,  d’Eduard J. Gay a Polinyà i de Josep Santandreu a Sueca. Les seues sessions són molt interessants i amenes perquè, sempre que poden, fan participar els autors dels llibres en les seues tertúlies i debats. I no ho tenen difícil perquè, a la Ribera, pegues una puntada a una pedra i et trobes amb un escriptor camuflat, o amb pilotes −aquest de les pilotes deu ser el meu amic Manuel Joan Arinyó−, que de tot n’hi ha. No vull dir més noms, perquè, com són amics, no me’n vull deixar cap de la llarga llista. Per cert, enguany celebrarem, el 16 de febrer a Albalat, crec que la XVI Trobada d’escriptors i escriptores de la Ribera i ens reunirem uns quants amics i amigues que fan fotografies o escultures, canten, pinten, escriuen, editen... perquè no tenim cap tipus de mania i està obert a totes les activitats artístico-culturals i afins. En definitiva, hi serem el bo i millor de cada casa. 

Abans de la trobada passe pel club de lectura d’Albalat on hi ha una sessió de la novel·la Aldebaran de Josep Franco (Bromera), que és la que més m’agrada de totes les que ha escrit que en són un bon grapat. Josep Franco és un dels més veterans i més productius escriptors de la Ribera que a Aldebaran conta una història situada en un temps de canvis, finals del segle XIX i principis del segle XX, quan el moviment anarquista començava a consolidar-se arreu del món i molts intel·lectuals artistes i persones respectables abraçaven l’acràcia i es posaven a l’avantguarda de la Revolució buscant la llibertat. Aquella “estrella vermella, poderosa i grandíssima, molt més gran que el nostre sol, que els astrònoms antics anomenaven Aldebaran. I lluitar per la llibertat és com pretendre arribar algun dia a Aldebaran: sabem que no hi arribarem mai, que mai no farem realitat el nostre somni, però que mentre lluitem per tenir Aldebaran a l’abast de la mà, en som els amos i ningú no ens pot furtar aquest somni. La llibertat és també l’estrella vermella: mentre lluitem per ella, és ja nostra.”

Levante,11 de febrer de 2019





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada