divendres, 27 de maig de 2011

Indignats







El jove de 93 anys, Stéphane Hessel, en escriure l’opuscle Indigneu-vos segurament no era conscient que aquest pamflet pobre d’idees, anava a convertir-se, gràcies a una típica maniobra editorial francesa, en supervendes, traduït a una trentena d’idiomes i un dels referents de la darrera revolta de les noves generacions. Aquest venerable diplomàtic de carrera, heroi de la Resistència francesa i que es va escapar de l’horror de diversos camps de concentració nazis, no s’ha instal·lat en la comoditat del benestar d’una jubilació daurada i ha sabut reconéixer les injustícies que han arrelat en la societat europea del benestar com a conseqüència de la crisi econòmica i dels abusos dels poderosos. Encara conserva la sensibilitat i les ganes de cridar a la revolta, perquè entén que la indignació és una forma útil de fer arribar als governants un missatge que els faça reflexionar. El seu pamflet és com la mateixa revolta, una crida, una protesta que vol remoure consciències, però que no aporta cap tipus de solució. I aquest és el problema, l’única objecció d’aquest magnífic pamflet.
Però si la revolta sorgeix amb un crit unànime contra la manera en què es vol resoldre la crisi i la impunitat en què es mouen molts dels seus causants, és perquè els partits polítics no han complit el paper que tenen d’articular les inquietuds socials i l’acció política. Les seues campanyes nyigui-nyogui i sense idees han obert el camí de la indignació. Els partits s’han quedat descol·locats i desorientats davant uns col·lectius com Democràcia Real Ja i el Moviment 15 de Maig. Alguna cosa hauran d’estudiar i de cavil·lar, sobretot, els de l’esquerra si volen mantenir una credibilitat que va perdent-se conforme s’han anat abandonant les velles utopies. Alguna pregunta s’hauran de fer davant les injustícies d’un sistema del qual ja només aspiren a ser gestors. Es tracta d’una vella pregunta i molt fàcil: Què fer? La resposta ja és molt més complicada, però necessària. Una resposta que no hauria d’estar pensada en descompondre una revolta on es barregen ingredients molt variats, sinó en resoldre els problemes que l’han feta sorgir, que són tan reals com la ineficàcia de les velles i arcaiques maquinàries dels partits per a resoldre’ls.

Levante 23 de maig de 2011)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada