Fins ací hem arribat

Serà molt divertit veure el canvi d’estratègia del Partit Popular d’aquesta terra, després de les enquestes que pronostiquen un canvi radical en els resultats electorals de les properes eleccions autonòmiques.  Ja va ser interessant veure com Núñez Feijóo amagava el gavinot a Galícia i es desmarcava del PP i de Rajoy, perquè, ell solet, resistia millor les enquestes. Ho tenia molt clar: “A mi se’m jutjarà pel que he fet jo, seria absurd jutjar-me pel que fan uns altres”. Si és així, els populars valencians tenen un problema: què ha fet Fabra? Mantenir com a segona força política del parlament un grup d’imputats en coses lletges? Què més? Fer-nos pagar amb retalls en sanitat, educació i prestacions socials el balafiament dels seus predecessors? Haurà de fer alguna cosa més per singularitzar-se i per il·lusionar uns votants que no li han fallat als seus des de fa molt de temps. I, si és una mica espavilat, ja sabrà que ara no li val l’anticatalanisme, perquè ja s’ha quedat més antic que la picor. Ja no els fa gràcia als empresaris. Fins i tot, algun dels seus portaveus, que mai no havien dit ni pruna en el necessari Corredor mediterrani, s’atreveix a dir alguna cosa així com que se’n puge al carro d’Artur Mas, que és com dir que exigisca més duros. No fa molt, en el debat de política general, el president va dir que no era el moment de plantejar la qüestió del finançament: “No és el moment de demanar més”. Però la bastonada que li han pegat, que ens han pegat, en els pressupostos de l’estat sembla que l’ha deixat calent. I l’oposició ha sabut aprofitar-ho: “No pinta fava”, “Actua com un delegat del govern, no com a president de la Generalitat”. I com diuen els mallorquins “de calent en calent es pela”,  que vol dir que les coses s’han de fer prest, abans que no passe l’oportunitat. I ha soltat al Conseller d’Hisenda, José Manuel Vela, a dir coses que no estan en la lletra de l’himno requional: “És absolutament intolerable”,  “Fins ací hem arribat”, “ No estem disposats a aguantar un any més”. I una gairebé trotskista i que no ofrena noves glòries: “Davant les situacions injustes cal rebel·lar-se”. Pura retòrica? Estratègia electoral? O va de bo?. Que vaja amb cura que el meló que ha encetat ens porta al camí d’Artur Mas. I té raó Federico Trillo quan diu que Catalunya mai no fou independent. Diu que era part del Regne d’Aragó. Endevineu qui formava part d’aquell regne. Vol tornar-nos-hi a portar?

 

Levante, 12 de novembre de 2012