Ara ja som un país

Una vegada li vaig sentir a dir a Josep-Lluís Carod-Rovira que el país on es diu bon dia era un fet real, perquè era l’únic lloc de l’Estat on es pagaven les autopistes. Ara llig en els diaris que en el rànquing per comunitats autònomes amb polítics imputats per corrupció guanyen el governs de les Illes i el de casa nostra, seguits molt de prop per Catalunya. Es tracta d’una classificació de l’índex de presumptes, o no tan presumptes,  polítics xoriços que han posat les mans en els diners de tots per a benefici propi.  Les dades d’aquest estudi són interessants, perquè demostren que, a banda de la història, la llengua, els costums..., compartim una “classe política”, sobretot de dreta, que, en massa casos individuals, juga el mateix joc: a guanyar diners!  Per fi, també els veiem a tots unidets en la reivindicació de l’Arc mediterrani, del corredor, que sembla ara tan imprescindible, perquè ja han esgotat totes les maneres de depredar el territori. I, fins i tot, algun sector de l’empresariat d’ací, per fi, s’atreveix a demanar al Molt Honorable senyor Fabra que s’apunte al carro del Molt Honorable del nord en això del finançament. Els duros sempre uneixen molt més que la història i les reivindicacions identitàries.  La pàtria és la butxaca com va dir no sé qui. Us ho pot confirmar Gérard Depardieu. Però no només ens uneix una dreta depredadora que aplica tots els retalls que els ordena el seu déu liberal. En això, els de la dreta d’ací, també són els campions. Molta reivindicació contra l’enemic de fora, però a l’hora d’acabar amb totes les conquestes socials dels més desvalguts, també han sigut  els primers. Però, per acabar d’explicar que ja no només som un país únicament de llengua i de bandera pròpia, ens falta a dir que també ens uneix el fet que ja tots tenim el tripartit com a alternativa a tots els mals de la dreta. Un tripartit que va durar menys que un caramel a la porta d’una escola tant en el cas de Catalunya com el de les Illes i que, si no posa remei alguna ment de trellat, també fracassarà a casa nostra. L’experiència de l’anterior legislatura del Bloc i Esquerra Unida va ser lamentable. I la d’Alcoi, d’ara mateix, és tota una premonició. Si no deixen de preguntar-se qui de tots té el melic més bonic i no ens donen alternatives reals per a eixir del pou on vivim i tornen a fracassar, tindrem un element més per saber que tenim un país unit de veritat. Un element que, afortunadament o desafortunada, ja no és la llengua, la cultura, la història...

 

Levante, 7 de gener de 2013