Legal i decent

Tinc un grapat d’amics excomunistes que estan indignats en el personal que, ara, vol imposar la sagrada Constitució com si es tractara de les Taules de la Llei que Moisés baixà del mont Sinaí. I diuen que anar a un acte en commemoració de la Carta Magna fa por perquè et trobes a tota la caverna defensant una cosa que tant els costà d’assumir. Les banderes i els crits que escoltes, avui, defensant la Sagrada Llei, sembla que provenen del paleolític. Et trobes totes les olors de les coses podrides. I tenen raó: només heu de mirar les fotos. El que ja no volen recordar, els meus amics excomunistes, és que ells, durant la transició, defensaven també les Santes Escriptures com si es tractara d’un segon Manifest Comunista.  I a nosaltres, pobres dissidents, ens consideraven de moral relaxada i adoradors de la imatge d’un vedell amb l’or i la plata que havíem manllevat d’Egipte. Com si volguérem més festa que la que ells ens proposaven. I clar que volíem més festa. Volíem més democràcia i no haver d’assumir tota una sèrie de coses que no ens agradaven i que encara patim. Ara, el temps ha passat i ens volen vendre la burra de la legalitat. Això no és legal perquè no ho contempla la Constitució, diuen. Però ningú no es pregunta si és decent. Perquè si parlem de legalitat haurem de parlar de moltes coses. Era legal l’esclavitud, que les dones no votaren, que es fumara en les classes (alumnes i professors), que els homosexuals no es pogueren casar... I són legals tantes altres coses. Cal assumir que no només tenim una crisi profunda en el sistema econòmic, sinó que també la tenim institucional: des de la Corona fins a l’últim racó de l’Estat autonòmic, com deia Josep Ramoneda. Ja no queda credibilitat en les institucions, que per no fer no paguen ni als seus proveïdors; ni en la justícia, ni.... Els polítics s’ho han de fer mirar i pensar que és hora ja de canviar moltes coses que són obsoletes, que ja no aprofiten. Que prenguen iniciatives a tots els nivells i que no se senten incapacitats per a prendre mesures que no siguen estrictament ajustos i retalls... No val a dir que això no és legal. Cal pensar més en la decència. Rubalcaba i els seus companys ja no haurien de fer el mateix discurs que la dreta. No poden emparar-se amb lleis que ja són antiquades i predemocràtiques. Cal prendre la iniciativa. Encara sóc dels que pense que l’esquerra ha d’anar per davant de la societat per a dirigir-la en el recte camí, per avançar i no fer de fre a la democràcia excusant-se amb la llei. Si s’ha de canviar la llei, es canvia... Cal més democràcia. El més decent és poder decidir, no impedir que el personal decidisca.

 

Levante, 21 de gener de 2013