Marca Espanya

Si voleu saber, més encara, quina concepció tenen aquesta gent que ens governa de la història d’Espanya i quina imatge en volen projectar a l’exterior, només heu de posar en el Google Marca Espanya i, en compte de trobar aigua clara, que és el que diuen que volen vendre, hi trobareu brutícia i una trista foscor d’aigües podrides. I, tot això, en nom del consens i d’una iniciativa en què, diuen, volen incloure a tothom, però que no es traduirà a cap de les llengües cooficials de l’Estat com va explicar el responsable de la web, Carlos Espinosa de los Monteros, durant la seua presentació: “Un dels avantatges del bilingüisme en aquest país és que tots parlen espanyol”, per això és molt més interessant que el contingut de la web siga traduït al francés, al xinés o a l’alemany. Una definició molt clara del bilingüisme i del valor que li donen a l’espanyol i a les altres llengües. Marca Espanya és una iniciativa del govern per a millorar la imatge del país, tant a l’interior com més enllà de les nostres fronteres. I sembla que, per a millorar aquesta imatge, cal mentir amb una visió de la història d’Espanya que em recorda els meus temps de batxillerat durant el franquisme. Ja sabeu: els visigots, la Reconquesta i la sacralització dels reis catòlics com a eixos fonamentals. Paga la pena que escodrinyeu la web, perquè trobareu tots els tòpics més rancis del passat. Uns reis catòlics com a unificadors de la pàtria; uns Borbons que portaren la pau i el sanejament de la hisenda pública, que foren exemple del reformisme il·lustrat europeu; un Felip V victoriós que enderrocà els austriacistes durant la Guerra de Successió i que va ser l’autor del Decret de Nova Planta. I tot així fins arribar a una dictadura que s’ignora, que no apareix, com si no haguera existit. Es parla del convuls segle XIX, del segle XX, de la Restauració i dedica una part a la República i la Guerra Civil, que acaba amb la frase: “El 1 de abril de 1939 el último parte de guerra del general Franco da por cocluída la contienda”. En definitiva, tot un exemple, que utilitzen ja els professors per a explicar en què consisteix la manipulació de la història. El catedràtic d’història Borja de Riquer no ha tingut cap problema en qualificar aquesta mena de manual: “És un manual tronat, totalment anacrònic i esbiaixat”. I afegeix: “Es barregen la improvisació, la deixadesa i els tòpics més tradicionals de la interpretació de la història que fa el nacionalisme espanyol”.

 

Levante, 14 de gener de 2013