Coses que no m'agraden

No m’agrada que, en un any, trenta mil famílies perden la casa. No m’agrada que, els qui haurien de trobar solucions a aquesta desgràcia, no tinguen cap resposta i, a més, vulguen convertir les víctimes en botxins. No m’agrada que Felipe González estiga preocupat pels xiquets dels polítics davant els quals es manifesta el personal indignat i no diga aquesta boca és meua respecte les criatures que s’han quedat sense sostre, sense un lloc segur on poder arrecerar-se d’un temporal que no amaina. No m’agrada l’equip en què sembla que ara juga aquest senyor que es diu socialista. No m’agrada que, els que se n’haurien d’adonar, no hagen caigut encara en el fet que l’actual model econòmic, institucional i d’ordenament polític ha fracassat. No m’agrada que encara estiguen pensant en fórmules passades i obsoletes per resoldre la situació. No m’agrada que l’esquerra vaja disgregada i com cagalló per sèquia. No m’agrada que els locutors de la ràdio i televisió espanyola no dissimulen que volen que perda el Barça. No m’agrada que es dicten sentències que estableixen que, si un únic alumne demana l’educació en castellà, cal canviar la llengua d’ensenyament de tota l’aula. No m’agrada que expulsen tres diputats de la tribuna del congrés per parlar la meua llengua, ja que, per molt que ho diga un reglament, el fet constitueix un signe alarmant de xenofòbia. No m’agrada que es justifiquen amb les lleis, perquè amb elles s’han justificat autèntiques barbaritats. No m’agrada que siguen tan cínics i posen en la Constitució cosetes que no es compleixen: “La riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d’Espanya és un patrimoni que serà objecte d’especial respecte i protecció”. No m’agrada que Rubalcaba no vulga saber res d’algun principi democràtic, com el dret a decidir. No m’agrada que el nostre govern no s’haja acomiadat d’Alfaro com es mereix i que ignore la celebració de l’any Estellés. No m’agrada que ignoren la unitat de la nostra llengua. No m’agrada Camps, malgrat que diuen que és innocent. No m’agrada que el lloen i canten totes les seues excel·lències i no en tinguen prou per a rehabilitar-lo. No m’agrada ni la ràdio, ni la televisió valenciana, ni la seua gestió. No m’agraden els retalls en sanitat i en educació. No m’agrada que manen aquests senyors. No m’agraden els hipòcrites i els mentiders.

Levante, 15 d'abril de 2013