dilluns, 8 d’abril de 2013

Contra la por


Em donen llàstima els joves cadells de les noves generacions del PP que, pobrets, veuen en l’adoctrinament, en les imposicions ideològiques en algunes aules, un perill per a la llibertat d’expressió. I conviden els estudiants a denunciar els professors de forma anònima a través d’un correu. En la faena que tindrien si volgueren netejar la pròpia casa i procurar que els seus majors donaren exemple de bon fer, de bona gestió, de decència, de respectabilitat... Però no. Els joves populars s’aferren a la doctrina que han mamat en el partit en què militen: “Amb la doctrina que li donà son pare, anava per los boscatges, per munts e per plans”, va deixar escrit el camarada Ramon Llull. I així van ells per la vida: negant la mala gestió en l’educació, les seues mancances, els retalls, els atacs de l’administració i invocant de nou els fantasmes, que tanta rendibilitat electoral els han donat,  per tornar a fer por, perquè ens volen dèbils, dòcils i submisos. Nèstor Luján ho va definir molt bé: “Què pot ser millor per a una democràcia dolçament corrupta que un poble que aplaudeix per tot i acaba, amb cara de guillat sublim, aplaudint-se a si mateix! És l’home somiat per qui governa”.

Els xicots aquests, però, tampoc no saben de doctrina, perquè ignoren les coses més elementals. No saben, perquè han tingut la sort de no patir-ho, què és viure amb la por instal·lada al cos per una doctrina, sentint-la en la pell... Nosaltres sí que sabem que és estudiar amb olor a ciri, a sotana i a sagristia, què és viure amb la preocupació del pecat i amenaçats per les flames d’un infern molt difícil d’esquivar. Tot era pecat! No saben que significava per a un xiquet que li prohibiren parlar en la seua pròpia llengua, no únicament en les aules, sinó també en els esbarjos. No saben què és i què significava una assignatura que es deia Formación del Espiritu Nacional: molt semblant a la que ara imparteixen els seus amics de l’altiplà i que tan efectivament ajuda a fomentar l’independentisme. Encara com vivim en una democràcia que, malgrat que és feble i esquifida, ens garanteix una certa llibertat i impedeix que ens tornen a adoctrinar tan impunement com denunciava Raimon: No anirem mai més a escola. Fora de parlar amb els de la teua edat res no vares aprendre a escola. Ni el nom dels arbres del teu paisatge, ni el nom de les flors que veies, ni el nom dels ocells del teu món, ni la teua pròpia llengua. A escola et robaven la memòria, feien mentida del present. La vida es quedava a la porta mentre entràvem cadàvers de pocs anys.”
Levante, 8 d'abril de 2013

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada