dilluns, 29 d’abril de 2013

La presa de la pastilla


No m’imagine el vicesíndic del PP, Rafael Maluenda, prenent-se una pastilleta pel disgust que li provocaren les banderes quadribarrades, les referències a la unitat de la llengua i els cartells amb “País Valencià”. Contemplava dolgut la brillant exposició? Les galtes li cremaven per la sufocació? Es va prendre una pastilleta? No em puc creure que siga tan ingenu. Si l’exposició Nosaltres. 30 anys de l’Estatut d’Autonomia, exhibida amb motiu de la commemoració de la diada del 25 d’abril fa un repàs al procés preautonòmic, quins símbols calia que mostrara? Abans de l’autonomia, qui la reclamava? On estaven tots els del blavet quan vivia el general Franco? L’oposició en ple a la dictadura només tenia una bandera i una manera d’anomenar aquest país. Si voleu, us recordaré que el reivindicat Manuel Broseta Pont, va ser president de la Junta Democràtica del País Valencià, que es constituí l’1 de maig de 1975, i va participar entusiàsticament en el I Congrés de Cultura Catalana en 1977, a Barcelona. Si fóra veritat la irritació del senyor Maluenda, què s’haguera pres en veure una foto de Broseta envoltat de comunistes de la Junta Democràtica i de catalanistes en el Congrés de Barcelona? Ja  en la tímida democràcia, quan els senyors de la dreta van veure que no hi havia manera d’expulsar el PSOE de les institucions a través de les urnes, van aparèixer les maniobres d’Abril Martorell i Emilio Atard per atiar el foc anticatalanista. S’instaurà de manera oficial el blaverisme i molts membres de l’antiga oposició al règim van ser acusats de  catalanistes i d“indignes”ocupadors de les institucions valencianes. Els polítics d’esquerres guanyadors de les eleccions s’hagueren de tragar la senyera quadribarrada amb pal i tot per temor al foc de la inquisició dels defensors de les essències de la pàtria. Encara avui tenen instal·lada en la pell la por que els va fer Maria Consuelo i segueixen pusil·lànimes perquè encara no saben, com Maluenda, que el temps ha passat. No saben que l’anticatalanisme, a hores d’ara, és ja impossible, perquè ja no fa por. Ara fa riure, sobretot, després que en els bancs valencians manen uns senyors que s’anomenen a ells mateixos valencians del nord. Els empresaris no estan per a bromes i exigeixen el Corredor Mediterrani. Volen que els polítics d’ací deixen descansar les banderetes i solucionen els problemes. Fins i tot, alguns ja han demanat que s’apunten al carro d’Artur Mas, com a mínim en el tema del finançament. Ja ho tenen bé, no?
Levante, 29 d'abril de 2013

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada