dilluns, 9 de desembre de 2013

Homenatge a Estellés


                                Elisa Pascual

 A través del correu electrònic rep la invitació en què Comissions Obreres em convida avui, 9 de desembre, a les 19 hores, a l’edifici Octubre, a un homenatge del món del treball a Vicent Andrés Estelles. L’acte consistirà en una lectura de versos i la intervenció d’algun especialista en l’obra del poeta. Atenció, que diuen que hi haurà picadeta en la cloenda! Fixeu-vos-hi bé que no es tracta d’una invitació de la Conselleria de Cultura, ni de cap altra institució de les que haurien de tenir l’obligació de vetlar pel nostre patrimoni cultural. Es tracta de la invitació d’un sindicat. Encara recorde com, en una Trobada d’escriptors de la Ribera, Josep Lozano va fer la proposta d’organitzar festes populars als pobles del nostre país per celebrar la data de naixement del poeta. I ho va explicar de manera molt convincent: davant la situació crítica que pateix la nostra cultura podem adoptar actituds negatives i derrotistes de lamentació constant o positives i encoratjadores davant allò que estimem. I va proposar uns sopars populars inspirant-se en la festa que fan els escocesos el 25 de gener de cada any per celebrar el naixement de Robert Burns (1759-1796), poeta en llengua escocesa que va morir molt jove per problemes de cor, agreujats per les dures condicions de treball al camp. Poeta de temes quotidians fets sempre des del punt de vista de les classes populars fruit d’una ideologia republicana, radical i progressista. El seu poema Auld Lang Syne s’ha popularitzat a casa nostra: “No és un adéu per sempre. És sols l’adéu per un instant. El cercle refarem. I fins potser serà més gran”. La festa que fan els escocesos ha arrelat fermament com a celebració identitària, ja fa dos segles i escaig que s’hi celebra, com comencen a arrelar els sopars que va proposar Lozano per festejar la memòria d’Estellés en els nostres pobles, aprofitant que el poeta de Burjassot és el més pròxim i té una obra accessible i receptiva en amplis sectors populars: “Ací em pariren i ací estic. I com que em passen certes coses, ací les cante, ací les dic. Ací em pariren, ací estic. Ací treballe i done besos. Ací agonitze i ací em ric. Ací defense unes collites, deu veritats i quatre mites...”. Ara, a més, s’hi sumen els sindicats a festejar el poeta, i es demostra, una vegada més, que sempre no calen els diners per organitzar una història que funcione i que potser tinga continuïtat en anys futurs. Cal establir-la com una tradició nostra, com demanava Josep Lozano en la primera convocatòria. Potser ens ajude una mica a eixir de la boira contaminant que patim. Levante, nou de desembre de 2013

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada