Ser o no ser

Malgrat que prestigiosos homenots com ara els de l’escola cínica socràtica o filòsofs com David Hume o el mateix Nietzsche van combatre la metafísica i a casa nostra es va dir que era agafar la vaca pels collons, la “disciplina” continua en les trinxeres dels estudis universitaris i és matèria de diversió dels seus catedràtics i doctors. Encara estan en les barricades investigant els principis de la realitat a un nivell d’abstracció que transcendeix qualsevol disciplina, cercant les estructures més generals i el sentit i la finalitat de tota realitat i tot ésser... A València, però, com totes les altres coses i disciplines, sempre anem un poc més enllà en ultrapassar el domini de l’experiència sensible, de la ciència positiva, de realitat fenomènica i, per això, el Departament de Metafísica i Teoria del Coneixement de la Facultat de Filosofia de la Universitat de València proporciona uns titulars metafísicament inversemblants a la premsa: “És impossible guanyar un doctorat amb sexe”, “Les acusacions d’una doctora a una altra d’haver aconseguit aprovar amb favors sexuals a un catedràtic no tenen cap sentit”. I el més distret de tots: “Existeixen suficients controls per a evitar aquests suposats casos de nepotisme”. Titulars de premsa que dedicats a un Departament de Metafísica i Teoria del Coneixement són, si més no, molt cridaners i donen un to que ajuda a comprendre les causes de l’absurditat del món en què vivim. És com si el Departament valencià de filosofia s’haguera adscrit de sobte a les teories més alegres de Nietzsche: “La potència intel·lectual d’un home es mesura per la dosis d’humor que és capaç de fer servir”. Potser estiga fent un gra massa de l’assumpte i només es tracta d’una campanya per modernitzar el Departament i posar-se a l’alçada d’antics dirigents de l’extingida televisió autonòmica o tal vegada simplement es tracte de canviar            la seua fama d’avorrit i volen tractar assumptes que no s’enlairen i que xafen la dura terra. O potser només siga que tot en aquest món va podrint-se poquet a poquet i el filòsof, pobret, ja no és un simple funcionari que exerceix la seua professió amb dignitat. Perquè ja m’explicareu com pot dedicar-se una persona a la filosofia sense la dignitat i la condició de funcionari. Una altra possibilitat és que es tracte tot d’una conspiració del poder per acabar i traure de l’ensenyament una disciplina que fa pensar les persones. Jo què sé? Pertorbada queda la tranquil·litat d’un món que funciona a part, la Universitat, quan una persona els acusa de mantenir el dret de cuixa.

Levante, 7 d'abril de 2014