El bipartidisme trontolla

Si els sociòlegs es posen a analitzar les causes de la desfeta del bipartidisme a casa nostra com pronostica una enquesta electoral, segur que trobaran explicacions de tot tipus. De la mateixa manera que els economistes i historiadors, són especialistes en trobar les causes i les conseqüències de les coses esdevingudes a bou passat. D’un passat que encerten el que encerten: només els fets, que són inqüestionables. Però el que interessaria, ara, seria saber què passarà després de la veritable enquesta: les eleccions autonòmiques. Com que es tracta de futur i ningú no ens pot dir què passarà, podem jugar a donar la nostra impressió, que val tant com la dels sociòlegs i els altres germans seus de ciència, i dir que, si els resultats de les urnes van en la tendència que diuen les enquestes, tindrem un govern tripartit o amb el suport del tripartit. I tindrem un govern progressista, perquè tenim la sort que aquestes eleccions es faran abans de les generals  en què, amb un resultat semblant, segurament, es farà una altra cosa. Desfet el PSC i algun altre partit germà seu perifèric, no m’imagine el PSOE formant un govern amb EU (que no en sumaran prou) i amb ERC, l’esquerra basca i... El PP tampoc no ho tindrà fàcil, perquè l’opció del PNV i Convergència tindrà un preu que no estaran disposats a pagar. Per tant, cada dia que passa, es veu més a prop l’opció de la coalició PP-PSOE a l’estil alemany, que són els que manen de veritat. Salvar l’economia, la Constitució, la “Nación grande i libre” −federada o no−, la Monarquia i... en seran l’excusa. I salvar el bipartidisme i el control de l’assumpte per perpetuar-se en un sistema que trontolla i que ja no serveix serà una temptació que no podran evitar. Per tant, pot ser que els valencians serem els darrers a tenir l’oportunitat de no cagar-la amb un Govern progressista i plural, com ha passat a Catalunya, però també a les Illes i a Galícia. Ximo Puig, però, no té ara l’opció de fer, com segurament faran, els seus germans del PSOE. No té cap excusa creïble per formar govern amb un partit que ha governat, i de quina manera, durant tant de temps i que té tantes causes pendents amb la justícia. Afortunadament, només té una opció: intentar no cagar-la i formar un govern d’esquerres en un país en crisi i sense un duro. I resistir, perquè haurà de suportar totes les envestides del govern de Madrid i del Rubalcaba de torn del seu propi partit. Si està en el govern, ho tindrà més fàcil, però s’haurà d’espavilar a tenir veu i partit propi. Perquè Valenciano, malgrat el cognom, no ens representa. Jo no la votaré.

Levante, 31 de març de 2014