A cara descoberta

Si jo tinguera una moral un poc més relaxada, admiraria el Molt Honorable Zaplana. Va vindre a la política del país a cara descoberta, amb una declaració de principis molt clara, que tothom sap, però que mai no se li ha tingut en compte i que sembla que ha complit al peu de la lletra. Ningú no recorda ja com va arribar a l’alcaldia de Benidorm, ni què ha passat amb Terra Mítica. Quants diners hem enterrat allí els valencians? De qui és ara aquell tros de terra? A Zaplana no li podrem reprotxar mai que no ha fet el que va dir que volia fer. I el personal li ho consentí sense cap tipus de problema. Sembla que en aquest país no abunden els puritans calvinistes i no s’ha tingut en compte una certa classe de pecats, sobretot, si al personal li arribava encara que siga un rosegó de pa de totes les torres que s’alçaven. Mai no se n’havien vist de tan grosses. Anem a més! Era l’eslògan que tots es creien. Ningú no ha fet encara el recompte de totes les víctimes d’aquelles polítiques, però a Zaplana li va eixir molt bé la jugada i dormirà en la cameta en alt. Va eixir per la porta gran que el portà a un ministeri i d’allí a.... ja ho sabeu: “A jugar!” Com un Felipe González o un J. M. Aznar qualsevol que, quan parlen d’economia, diuen que cal ser competitius, que vol dir que cal treballar més i cobrar menys. Tot el contrari del que ells fan. No com el pobret de Camps que ha hagut d’eixir per la portella i no podrà mai més anar pel carrer amb la cara ben alta. Zaplana no només se’n va anar per la porta gran, sinó que, a més, es permet ara donar consells i atribuir tots els mals que pateix el president Fabra a l’herència “endimoniada”. No li dóna la culpa a Zapatero com fan tots els companys del seu partit. Diu que Fabra ha rebut un nombre d’imputats elevadíssim, causes judicials obertes, una crisi econòmica ferotge, un endeutament espectacular i moltes dificultats en caixa per a les necessitat fonamentals. Ell, però, no té cap responsabilitat. Ho diu com si tot fóra cosa de Camps i ell no s’haguera gastat mai un duro ni fitxat a més d’un polític que ja tenia un passat més que qüestionable. Zaplana té més cara que esquena i s’atreveix a dir el que diu. Fa bé en dir-ho. Qualsevol dia li posaran una avinguda i un expresident dirà no sé quantes coses elogioses de la seua persona: “Zaplana va ser molt important, va impulsar... i va situar a València en el mapa”. De Camps no, pobret, no diran això. Diran que no es podia comprar ni els trages.

Levante, 12 de maig de 2014