Cañete-Valenciano

El fantasma de Felipe González guaitava per la porta de l’estudi de televisió en què s’havia de celebrar el “cara a cara” Cañete-Valenciano.  La gran coalició PP-PSOE, que havia plantejat l’expresident, es respirava en l’ambient i els mitjans de comunicació estaven pendents de com se n’eixiria la candidata socialista del fangar en què l’havien enfonsat. Va tenir sort, però, perquè els assessors electorals del PP no van estar a l’alçada. Es va evitar el debat de la corrupció, com si no existira, ja que tenien por que es fera massa avorrit jugar  a “vosaltres més...” I haurien necessitat tot un programa només per a passar llista. Tampoc no es parlà del problema territorial. Els cinc candidats a presidir la CE l’havien tractat feia uns moments i acabaven de deixar ben claret que la consulta i la independència de Catalunya no només és una qüestió interna d’Espanya, sinó que és d’abast “internacional”. Amb tota premeditació, la coalició Cañete-Valenciano volgué amagar el debat sobiranista. Parlaren els europeus i ells es callaren, “quasi millor, la veritat”, va ironitzar el president Artur Mas. “De Madrid podem esperar ja poques coses”, va dir el candidat republicà, Josep Maria Terricabras, enlluernat amb la candidata dels verds Ska Keller que va donar obertament el seu suport al fet que els catalans puguen celebrar una consulta i que una Catalunya independent puga continuar a la UE.

I Valenciano va tenir sort, perquè es va poder fer la progressista i s’hi va trobar amb un Cañete molt apagat i poc natural, atrapat pels seus assessors. Ara, bona part de la caverna culpa l’assessor àulic Pedro Arriola de dissenyar un debat decebedor: “A Miguel Arias Cañete, que és un prodigi de naturalitat, que es caracteritza per ser una persona espontània, l’han encotillat, li han marcat les directrius del debat fins al punt que l’han anul·lat, l’han deixat sense la seua manera de ser... Els assessors d’imatge li han tret l’essència de la naturalitat pròpia del personatge”. Potser per això, el personatge natural, ha reaccionat i ha volgut que tothom sabera quina és la seua manera natural de ser per donar molts bons titulars a la premsa: “el debat amb una dona és complicat; si l’acorrales, t’acusen de masclista”. I, com volia, ha aconseguit internacionalitzar el conflicte: “El Financial Times ironitza que el masclisme de Cañete aporta “per fi” interés a la campanya electoral”.

Levante, 19 de maig de 2014