Cada any, pels volts
de Sant Blai, Josep Lozano, ànima d’aquestes trobades, convoca els
escriptors de la Ribera a un encontre que cada vegada és més sòlid i agradable
per a un bon grapat d’amics que tenim el vici de la ploma, de tocar la
guitarreta, fer fotografies (Paco Vera, que no falla mai) o de fer
alguna cosa d’aquelles que té a veure amb la cultura. Hi ha any que s’inventa
alguna cosa de profit com els sopars Estellés o aprofitem per fer un
manifest contra els mateixos de sempre, que esperem que enguany abandonen de
manera democràtica i per golejada les nostres institucions. Lozano no recorda
mai que el dia de sant Blai al seu poble, a Alginet, és el dia del rotllo
i no ens porta mai, perquè el provem, aquest dolç elaborat amb farina, sucre,
ous i oli, al qual s’afig sagí (o ametlla, taronja, carabassa, anís, mistela),
també n’hi ha de carats, amb merenga o xocolata. No us penseu que sóc un
erudit en la matèria: només copie de la Viquipèdia que en sap molt de segons
quines coses. Lozano s’oblida de portar-nos els dolços, però no s’oblida mai de
passar-nos els comptes i de llegir totes les publicacions que ha fet cada autor
durant l’any i de tots els premis que s’han guanyat. No cal dir que sempre ens
guanya, marcant molt la diferència, el cada dia més jove Enric Lluch: un
molt bon escriptor i millor persona.
Enguany ens ha
acollit, a Riola, el seu alcalde Manolo Anaya que, després de tres
legislatures, abandona l’alcaldia, com ho faran també l’alcalde de Fortaleny i
el d’Albalat. No podré entendre mai com el PSPV es pot permetre el luxe de deixar
a la mà de Déu tres dels seus alcaldes més valuosos, que han sabut resistir en
els temps més difícils. Incomprensible. Deuen anar sobrats o són molt burros,
que tot pot ser. L’alcalde ens acull en l’ajuntament i ens convida a visitar la
Vila i Honor de Corbera que són els quatre pobles: Fortaleny, Riola, Polinyà i
Corbera. Visita guiada al castell i al Molí de Montsalvà, que ni para, ni va i
un dinar en la sala Santy. Bona companyia i un Emili Piera especialment
content perquè diu que la meitat de Riola és família seua. El seu iaio era un
de set germans riolencs. I també perquè publica, a primers de març, la novel·la
L’any del devorador. Per cert, Manel Joan Arinyó no ha menjat
allipebre. Diu que no li agrada l’anguila. L’any que ve, a Sollana, li la
portarem de camal.
Levante, 9 de febrer de 2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada