La grip

T’agafa molt ràpid. Comences a tenir mal de cap, a sentir-te dèbil, a patir dolor en tot el cos... I ho tens fotut, perquè tens grip i estàs fora de circulació. Com que no pots treballar, ni fer res del que tenies previst, has de desaparèixer. Te n’has d’anar a casa i quedar-te tranquil·let fins que el bitxo aquest que s’ha apoderat del teu cos l’abandone. Aigua i llit, et diuen. No pots fer altra cosa. Volies acostar-te a la biblioteca de Sueca per sentir parlar Albert Hauf i Vicent Olmos del llibre de Víctor Labrado Tirant, l’heroi fràgil (Afers) i et quedaràs amb les ganes. Avui tu ets l’heroi fràgil. “Sopem posVíctor”, et diu Manolo Baixauli a través del WhatsApp. “No, estic fet pols. Tinc grip”, li contestes. I t’envia uns quants ninotets d’aquells del WhatsApp: una tasseta amb brou, una llima i les zetes de dormir.

La febre no et deixa fer res: ni llegir, ni veure la tele, ni escriure. L’únic que pots fer és apagar el llum, tancar els ulls, quedar-te quiet i esperar que passen les hores. I encara com pots passar el temps de la grip a casa en el teu llit sense haver d’anar a un hospital on diuen que tenen els malats pels corredors, sense llits ni habitacions, ni res. I és que les cròniques diuen que tot el món té grip i que tots els hospitals estan col·lapsats. Si a casa estàs fet pols, com passaran la grip aquells que fan hores i hores en el corredor d’un hospital esperant un llit? “Ma mare està ací des de les deu del matí i ens han dit que ha de passar tota la nit en Urgències perquè no hi ha una habitació lliure”. T’ho conten i sembla tercermundista: els corredors amb malalts, goters i oxigen. I els treballadors denuncien, a més, que el centre dóna les altes als malalts massa prompte per a poder disposar d’habitacions lliures. És pitjor, diuen, perquè els pacients tornen a Urgències i altra vegada la roda. Una de les malaltes instal·lada en el corredor ho deia: “M’operaren la setmana passada amb anestèsia general i al dia següent, sense haver menjat, em donaren l’alta. I ara torne a l’hospital perquè em marege”. I tu també comences a marejar-te. Deixa els diaris i l’ordinador i descansa. Fes bondat, dorm un poc, que et vindrà bé. Demà més.

Levante, 2 de febrer de 2015