dilluns, 26 de setembre de 2016

La dreta antivalenciana



No us equivoqueu i no us féu falses il·lusions. A casa nostra, la vella dreta no vol regenerar-se. I la nova ja està podrida abans de nàixer del tot: només eixir de l’ou, ens va insultar: “aldeanos!”. Una i l’altra no volen exercir de valencianes i només saben fer un antivalencianisme inútil −“elles”, perverses, en diuen anticatalanisme. Els empresaris valencians, si volen que algú faça una política que atenga els seus interessos, hauran d’inventar un nou partit, de dreta, que treballe amb clau valenciana o deixar que l’esquerra els faça la faena. Darrerament, l’esquerra fa bé el paper. Només cal recordar la Cimera del president Puig amb el president Puigdemont. El nostre president sap geografia: “Catalunya és el territori a qui més li venem i a qui més comprem. Per tant, cal establir una relació de normalitat amb Catalunya”. Una política per a nosaltres. I va celebrar una cimera geopolíticament apassionant i que ha fet créixer el neguit a aquells que només miren l’altiplà i no els ha fet gràcia ni la cimera, ni la frase del president: “valencians i catalans en les circumstàncies més diverses hem estat relacionats i ho continuarem estant”. No els ha agradat la cimera perquè tenen una concepció carpetovetònica de la pell de brau ¿No recordeu el famós “eix de la prosperitat”, la foto de juliol de 2004 en què compareixien somrients Francisco Camps, Esperanza Aguirre i Jaume Matas? Toqueu fusta! Això sí que era  un trio, o no? ¿Interessos econòmics o associació de “pepers” contra Zapatero? Sobretot, però, es tractava de forçar una nova visió de la geopolítica a Espanya front a l’arc mediterrani. És a dir, una política contra nosaltres.


En la mateixa direcció que “el trio”, ara, davant una cimera que els empresaris, sindicats i altres agents socials consideren “normal” i necessària, Isabel Bonig acusa, amb el seus crits estridents −ella sempre crida−, Ximo Puig de cometre un acte “d’alta traïció”. Diu que el nostre president ha traït els valencians “obrint les portes del Palau a qui vol trencar Espanya” i “ha blanquejat el representant de l’Estat a Catalunya, que vol trencar la nació més antiga d’Europa”. Si Bonig tinguera vergonya, no acusaria cap dirigent de cap partit de blanquejar res i intentaria acabar també amb la corrupció del llenguatge. Intentaria acabar amb la mentida.  És mentida que Espanya és la nació més antiga d’Europa. Com és mentida que està en contra de “la immersió lingüística” com diuen que ho està també Ciutadans. Que diguen la veritat d’una vegada. Que diguen que estan en contra del valencià i dels valencians. Perquè la immersió lingüística en castellà s’aplica i s’ha aplicat sempre als valencianoparlants. Jo em vaig ensenyar a llegir mirant el dibuix d’una granota i llegint “ra-na”. I, per això, sóc bilingüe com els escurçons. 
Levante, 26 de setembre de 2006

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada