dilluns, 12 de setembre de 2016

Tremolar d'emocions






Paella amb ànec i conill ens va cuinar Ricardo Juan, després de la roda de premsa de la 27a edició de la Mostra Internacional de la MIM. La paella estava tan bona que Emili Piera, que promet un llibre sobre la cuina de l’albufera i les zones humides (Perifèric), es xuplava els dits. Paco Vera deixà de treballar amb les fotos i es posa a menjar, Joan Baldoví va agrair un bon dinar tranquil·let en què no es parlava de política ni havia de negociar cap govern i Abel Guarinos, fort i potent, a estones, descansava: anàvem callant i menjant i, amb el gest, sols es parlava de tendres emocions.

Primer, però, vam treballar un poquet. Mentre escoltava la roda de premsa, Manel Chaqués, subdirector d’Arts Escèniques de l’IVC, em deia a l’orella que el festival de Sueca obrirà la temporada teatral valenciana. Com que aquest any va d’emocions, l’alcaldessa, Raquel Tamarit, confessava que li havia picat un mosquit i esperava que li injectara el verí del teatre. “El vostre gest mostra tan gran valia que tot lo món devets senyorejar”. Albert Girona, Secretari de Cultura i Esport, deia que la Muntanyeta dels sants, on tots els anys es fa la presentació del festival, s’havia convertit en una icona geogràfica de la cultura. I té raó: icona de resistència. I, abans d’acabar el seu parlament, ens recordà una frase que va escriure el Conseller Vicent Marzà, en el Llibre d’or de l’Ajuntament de Sueca, a propòsit del festival: “Moltes gràcies per haver-nos situat en el mapa de la creativitat durant tants anys”. Finalment, i després del parlament del representant de la Fundació Bancaixa i de Vicent Baldoví, regidor de Cultura , Joan Santacreu, director de la MIM, ens va fer cinc cèntims del festival programat del 14 al 18 de setembre sota el lema “Emocionari del gest”: propostes molt potents i atractives de casa, però també de l’àmbit estatal i internacional, en les quals prima la qualitat i que emocionaran de manera diferent l’espectador. En els  carrers de Sueca es viurà un viatge emocional a  través de la gestualitat i les seues infinites possibilitats que “promet fer riure, plorar, sorprendre, impactar i il·lusionar el públic.” “Serets amb semblant humil e en vostres gests darets semblant de gran saviesa”.


Entre moltes altres coses, aquest any, gaudirem de la classe magistral La teatralitat del moviment de Claire Heggen, la companyia suecana Maduixa aportarà una producció de temàtica actual i imprescindible, Mulïer, que investiga les possibilitats de la dansa amb xanques per posar veu a les dones d’arreu del món i la seua lluita en tots els àmbits de la vida. Assistirem a la literatura universal amb Metamorfosi de la companyia valenciana La Panda de Yolanda. Viurem de nou la irreverència d’Yllana i els bascos de Kulunka i ... “Anaven callant i el gest sols parlava”.

Levante, 12 de setembre de 2016

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada