dimarts, 25 de setembre de 2012

Més que ningú


Aquesta gent del Partit Popular que governa aquest país no vol aprendre. No han aprés encara que les declaracions demagògiques puntuals, les mentides i els sermons anticatalanistes poden donar fruits electorals a la curta però que, a la llarga, creen problemes sense solució. Amb la que cau, com se li pot ocórrer al president Albert Fabra traure pit com si tinguérem més drets que ningú? Diu que estem, junt a la Regió de Múrcia, “infrafinançats” i, per tant, més legitimats que Catalunya per a reclamar. (Quin amor li ha agafat a Múrcia! Per què? Perquè es parlava el més bell catalanesc del món, com deia Ramon Muntaner en la seua  Crònica?) Com si no haguérem viscut l’època de Zaplana i Francisco Camps en què érem els més guapos i construíem tots els castells en l’aire que ens donava la gana. Quant de fum que es va vendre i quants diners es balafiaren en ximpleries! Encara conservem un grup nombrós de parlamentaris imputats per històries raríssimes.

 
I pot ser que, malgrat tots els desficacis, tots els sobrecostos i tots els diners que s’han perdut pel camí i que Déu sap on són realment, estem “infrafinançats”. Sí, potser que tinga raó el president, però qui va aprovar l’esquifida reforma de l’Estatut que anava a ser l’exemple del món mundial? Es van oblidar del finançament. Com ara, que estem més legitimats per a reclamar, però com nosaltres no som d’eixe món, no reclamem: ofrenem noves glòries a Espanya. Unes glòries que ja ningú no vol, perquè som l’exemple que posen tots com a argument per a carregar-se l’estat autonòmic. El president Fabra, com que no té vergonya, en compte de callar i passar desapercebut perquè li ajuden a pagar els deutes de la desfeta que han fet els seus “camarades”, s’apunta altra vegada a l’anticatalanisme que tants rèdits electorals ha donat al seu partit i que tant de mal ha fet al nostre país. Per què? Perquè li importa ben poc el país. Sap que per culpa de l’anticatalanisme, per exemple, encara no tenim el necessari Corredor Mediterrani que, ara sí, els empresaris s’han dignat a exigir. El president d’aleshores s’apuntà a no sé quin corredor de progrés que com sempre passava per Madrid. I el d’ara diu que la balança fiscal valenciana és negativa, com  la catalana, i a més el nostre cas és encara més greu perquè la renta per capita està per sota de la mitjana nacional. Però ara és el moment d’ajuntar esforços entre totes les comunitats i no abandonar el vaixell, diu. I ho diu, perquè no mana  Zapatero, perquè si manara, li ho demanarien tot. Com sempre, pura demagògia.
 
Dilluns, 24 se setembre de 2012
 
 
 

4 comentaris:

  1. Magnific com sempre, bé gairebé sempre.

    ResponElimina
  2. és que hi ha coses que no canvien, canvien les persones, però els sentiments i les visceralitats es mantenen com fa 30 anys o més. Hi ha qui diu que els dolents tenen una cosa segura, per molt que ho intenten no t'enganyen mai: sempre ho són. I no poden evitar-ho

    ResponElimina