Ho recordaré sempre. La primera vegada que
vaig tenir un grapat de pessetes me’n vaig anar a la llibreria Sant Pere de
Sueca i Ricardo em va vendre, a molt bon preu, el Diccionari
català-valencià-balear, conegut també per Diccionari Alcover-Moll en
honor als seus creadors, Antoni Maria Alcover i Francesc de Borja
Moll. Aquesta obra monumental m’ha acompanyat sempre i m’ha vingut com
l’anell al dit per resoldre tot tipus de problemes en les meues lectures i en
la meua faena. Quan em dedicava a l’adaptació dels clàssics, encara recorde les
grates sorpreses que em trobava. Buscava una paraula i no només m’apareixia,
sinó que, a més, em posava com a exemple el passatge que jo volia resoldre, ja
fóra del Curial e Güelfa, del Tirant lo Blanc, de l’Spill... I sempre he comptat amb
aquest diccionari descriptiu i etimològic on he pogut trobar cites de tots els
autors de la literatura catalana, refranys, locucions, frases fetes... i que
representa una font inesgotable per als lingüistes, però també una lectura
entretinguda per a qualsevol enamorat de la llengua. Alcover va iniciar el
projecte l’any 1900 en què va publicar, des de Mallorca, la Lletra de convit
a tots els amics de la llengua catalana convidant tothom a col·laborar a la
replega del nostre lèxic. Gràcies a l’eufòria que hi havia per la llengua, es
va poder muntar una xarxa de corresponsals que aportaren fitxes lexicogràfiques
de tots els indrets del país. La direcció de tota aquesta tasca va correspondre
a mossèn Alcover i al seu col·laborador principal, Francesc de Borja Moll, que
va acabar el diccionari l’any 1962, ara fa cinquanta anys. Hi van col·laborar
també, entre altres, Manuel Sanchis Guarner i Aina Moll. Es va
culminar una obra fonamental per a la nostra llengua que només té parangó a la
de l’Oxford English Dictionary. Com diu el seu subtítol el Diccionari és
un “inventari lexicològic i etimològic de la llengua catalana”, una llengua que
es parla, segons el mateix títol, “al Principat de Catalunya, al Regne de
València, a les illes Balears, al departament francés dels Pirineus Orientals,
a les Valls d’Andorra, al marge oriental d’Aragó i a la ciutat d’Alguer de
Sardenya”. Aquest any és un bon any perquè recordem aquesta tasca celebrant els
50 anys del diccionari i els 150 anys del naixement d’Antoni Maria Alcover. Les
institucions haurien d’estar obligades a commemorar aquests aniversari i els
que estimem la llengua també.
Gràcies per aquestes perles setmanals.
ResponEliminaGràcies a tu per ser i per estar
ResponElimina