Principi democràtic

Ens governa una gentola  (acompanyada d’una oposició pusil·lànime) que tenen la santa barra de refregar-nos per la cara una sagrada i intocable Constitució que fa quatre dies que ells mateixos  van canviar amb nocturnitat, premeditació i traïdoria, amb l’únic propòsit de complaure els senyors i la senyora de fora que manen de veritat. I tornaran a canviar-la per plaure l’hereu de la Corona, que vol un dret per a les seues filles que els redactors de la “democràtica” Constitució negaren a les seues germanes majors. La Constitució, però, la volen immutable quan es tracta de tocar la unitat sagrada de la “nación”. Tots els partits polítics estatals i tota la trompeteria mediàtica obliden que els drets democràtics han d’estar per damunt de les lleis. I que la Constitució, de la mateixa manera que l’adeqüen als interessos dels qui manen, la podrien canviar d’acord amb la voluntat dels ciutadans. A mi em dóna molt mal rotllo que els diputats d’un parlament voten que no es puga votar. Quin sentit té una llei que prohibeix expressar-se a tot un poble que té una voluntat molt clara? Qui pot viure en un estat que no respecta la voluntat dels ciutadans? Com escriu l’analista Gideon Rachman al Financial Times, “cap matrimoni pot sobreviure simplement declarant il·legal el divorci”. Podem parlar de l’oportunisme del president Mas, de les aberracions dels troglodites de Madrid i de si  convé o no la independència..., però  aquest no és el debat, només són les causes i conseqüències d’un problema que no s’ha volgut resoldre com Déu mana. Per damunt de tot, està el principi democràtic: el dret a decidir. Ara va i per a eixir-se’n d’uns i dels altres, per a voler estar al mig com Aristòtil, venen els companys socialistes i desenterren un federalisme que tenien guardat en l’habitació dels mals endreços. No ho fan per vocació federal, sinó perquè no tenen principis ni propostes serioses ni meditades: segueixen els passos centralistes, però intentant enganyar-nos. Només cal escoltar Carme Chacón quan fa la pregunta tramposa i sentimental: “He de decidir pel meu fill de quatre anys si és català o espanyol?”. Mira, perdona, els pares hem de decidir moltes coses i no ens angoixem, perquè forma part de la nostra faena: l’escola, la dieta, la religió, el lloc on han de viure i, fins i tot, quan no poden votar, perquè no tenen l’edat, decidim per ells.... Xiquets, el federalisme és una opció molt digna, però primer està la democràcia, el dret a decidir. Quan tinga el dret, em presenteu totes les opcions possibles que segur que n’hi ha per a tots els gustos: centralisme total, estat autonòmic, federalisme, estat associat o, simplement, anar-me’n.

 

Levante, 22 d'octubre de 2012